Tornar a Mart i trepitjar la Lluna de nou, entre els reptes espacials

Més enllà de l’enlairament d’aquests projectes, aquest any és molt probable que l’actualitat espacial també acabi sent sacsejada per l’arribada de Trump a la Casa Blanca i el canvi de rumb que ha promès aplicar en alguns dels programes espacials més importants de la nostra era.

Ja fa cinc anys de l’última vegada que la humanitat va enviar una missió a Mart. Però aquest 2025, si tot va segons està previst, la NASA es prepara per llançar dues naus espacials idèntiques al planeta vermell amb l’objectiu d’investigar la magnetosfera marciana. Els seus impulsors afirmen que es tracta de la primera missió científica en la qual múltiples naus es coordinaran per orbitar aquest món hostil i estudiar, des de les altures, les seves característiques, l’evolució del seu clima i els seus patrons de vent. Encara no hi ha data definitiva per a l’enlairament d’aquest projecte, però, per ara, tot apunta que serà aquesta primavera.

Importants retards

Aquest any se suposava que havia d’enlairar-se la segona gran missió del programa Artemis, el projecte que promet tornar la humanitat a la Lluna després de més de 50 anys d’absència. Però el calendari de la missió ha tingut diversos retards importants i, segons va anunciar recentment la NASA, el segon vol d’Artemis no passarà fins a l’abril del 2026 i el tercer, en el qual es preveu el primer allunatge d’una dona, no serà fins a mitjans del 2027. Mentre s’avança en aquest projecte, diverses empreses privades preveuen llançar missions robòtiques a la Lluna en els pròxims mesos. És el cas dels projectes de les empreses nord-americanes Intuitive Machines i Firefly Aerospace o de la japonesa Ispace, que es llançaran durant aquest any.

El calendari espacial d’aquest any també estarà marcat pel llançament d’una nova generació de coets espacials. D’una banda, la companyia SpaceX, propietat d’Elon Musk, es disposa a portar a terme el sisè vol del seu Starship, el coet més poderós mai construït que, a més, s’utilitzarà per a futures missions lunars i, algun dia, podria postular-se per portar els primers humans a Mart.

D’altra banda, l’empresa de Jeff Bezos, Blue Origin, provarà el seu nou coet New Glenn, amb el qual pretén desplegar una constel·lació de satèl·lits propietat d’Amazon. També es planeja el llançament de nous coets europeus, com el dissenyat per la companyia neozelandesa Rocket Lab. Espanya, per la seva banda, continua avançant en el disseny del futur coet Miura.

Última generació

L’Agència Espacial Europea (ESA) es prepara per llançar la seva missió Biomass, amb la qual preveu radiografiar tots els boscos del planeta, estudiar-ne l’evolució i aprofundir en el coneixement sobre com funcionen els cicles de carboni. Aquest projecte desplegarà una antena de 12 metres de diàmetre i un ventall d’instruments científics d’última generació, entre els quals destaca el primer radar d’obertura sintètica de banda P mai llançat a l’espai. Encara no s’ha anunciat una data definitiva de llançament per a aquesta missió, però, per ara, tot apunta que s’enlairarà aquest 2025 des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, a bord d’un coet europeu Vega-C. També es llançarà una eina anomenada Flex per estudiar l’"estat de salut" de la vegetació global, així com un projecte conegut com a Smile per cartografiar l’entorn magnètic de la Terra.

Notícies relacionades

La soledat no volguda pot augmentar després de Nadal

Ramón Marquina i Milagros Solé: "El voluntariat per Nadal és molt necessari: molts no reben visites"

Aquest any és molt possible que vegem imatges inèdites del nostre univers. La NASA preveu llançar la seva icònica missió SPHEREx per portar a terme un mapatge espectral complet del cel amb un detall mai vist. Mentrestant, a la Terra, l’observatori Vera C. Rubin es prepara per capturar les seves primeres imatges del cel nocturn i, de passada, obtenir informació crítica que ens podria ajudar a revelar el comportament de la matèria fosca, el naixement de la nostra galàxia i ampliar el catàleg d’asteroides que deambulen pel nostre Sistema Solar. Aquests projectes, a més de revelar informacions clau per entendre el nostre lloc en el cosmos, també ens proporcionaran imatges espectaculars sobre el nostre veïnat galàctic.

Una de les grans incògnites d’aquest any té a veure amb com l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca podria afectar el desenvolupament de les missions espacials més importants de la nostra era. El president electe dels Estats Units ja ha designat el multimilionari Jared Isaacman com a nou director de la NASA i, a més, tot apunta que la seva política espacial estarà molt influïda per les opinions d’Elon Musk, a qui ha nomenat com un dels seus grans assessors. Per això mateix són molts els que especulen que al llarg dels pròxims mesos es podrien anunciar canvis substancials com, per exemple, el desmantellament del principal sistema de llançament que s’estava estudiant per al programa Artemis. O bé l’impuls de la primera generació de missions tripulades a Mart, la gran obsessió de Musk que, segons molts experts, és encara inviable.