Maria Marcos: "Una mestra d’infantil ha d’explicar ella el conte, no posar-lo a YouTube"

Hi ha diferents moviments pedagògics. ¿Disten molt els uns dels altres?

Les particularitats del meu territori, Santa Coloma de Gramenet, són molt concretes: àrea metropolitana, altíssima densitat de població... Però hi ha realitats molt diferents. Els moviments són diversos i plurals, i hem de poder captar les necessitats i detectar també allò que s’està fent bé. Dir: "Ei, si en aquell territori s’ha fet això, compartim-ho amb altres territoris, a veure si pot resultar inspirador». Aquesta xarxa és superimportant, tot i que cada moviment treballa per enfortir la seva xarxa en clau territorial.

¿Quin és l’estat de salut d’aquestes xarxes territorials més petites?

És veritat que el moviment associatiu en general va fluctuant molt. Hi ha moviments que en algunes èpoques perden força, però n’hi ha d’altres que neixen en territoris on no n’hi havia. Se n’han creat de nous a l’Alt Camp o al Pirineu.

Aquest desembre es publicava l’informe TIMSS. Tornem a fallar en matemàtiques. ¿Per què?

Aquestes proves fan una fotografia i ens estan indicant una tendència que no és nova. Ja ens ho van dir PISA, PIRLS, les competències bàsiques...

Cap sorpresa...

No. A partir d’aquí, si cada escola sap quines són les seves fortaleses i les seves debilitats, ja que tenim unes dades súper valuoses, seria meravellós que des del Departament d’Educació es donés suport a les escoles allà on fallen, perquè tenim dades que ens ho indiquen.

¿Dades a partir dels resultats de les competències bàsiques i les proves diagnòstiques?

Per exemple. Les escoles han de poder utilitzar aquestes dades per treballar els seus punts febles. Les escoles haurien de tenir espais i acompanyament per veure si estan fallant en resolució de problemes, si això està relacionat amb la comprensió lectora. És a dir, anar al cor de la qüestió. Observar bé què ens indiquen aquestes dades i emprendre accions per actuar sobre aquestes deteccions. Si no, ¿per a què serveixen?

¿Diria que dediquem més esforços a detectar els problemes que a resoldre’ls?

La tendència és ben clara. Si tenim aquestes dades, aprofitem-ho. També per detectar el que s’està fent bé. Si s’ha incorporat una metodologia nova i els indicadors diuen que funciona, posem-hi el focus.

Tots els informes apunten a una mala comprensió lectora, fins i tot els mals resultats en matemàtiques assenyalen que el problema és que no entenen el que se’ls demana.

Una de les claus seria el tractament de la llengua. La comprensió lectora és un element clau en tots els aprenentatges.

¿I què hi podem fer?

Fomentar l’interès per llegir, per aprendre a través de la lectura. L’interès per la lectura ajuda a una millor comprensió lectora i, per tant, a uns millors aprenentatges al llarg de tota la trajectòria vital. La comprensió lectora és infinita. És un element que hem de tenir clar que és un continu.

¿Llavors?

Cal acompanyar aquest procés des de ben petits fins sempre i donar estratègies. Existeixen els plans lectors de centre, que són un element vertebrador, però tornem a la burocràcia. Els documents de l’escola han de ser útils, ser vius i ser compartits i consensuats per tot el claustre.

Més del 40% de centres no tenen biblioteca escolar, malgrat estar-hi obligades per llei.

La llei també diu que la inversió en educació hauria de ser del 6% del PIB i estem al 3,8%. Necessitem biblioteques i recursos. Si s’invertís més, podríem tenir més personal que es dediqués a atendre una biblioteca escolar com caldria; o baixar ràtios, tenir més personal, no només docent, sinó integradors, orientadors a secundària, educadors...

Un altre tema que ha marcat aquest any és què passa amb la formació inicial dels docents, amb uns plans d’estudis de fa 20 anys. ¿El que s’ensenya a la facultat està molt allunyat de la realitat a les aules?

Si tenim en compte que gairebé un quart dels estudis són pràctiques, no hauria d’existir aquesta distància. El que és difícil és explicar des de la universitat què és l’escola. Es pot explicar què és la professió de mestre, però l’ofici s’aprèn en el context de l’escola, amb els alumnes.

Dins de l’escola, un dels debats vius és què fem amb les pantalles.

Les pantalles no són ni bones ni dolentes, depèn de l’ús que se’n faci. Però posar un conte a YouTube en comptes d’explicar-lo tu com a mestra no té cap sentit. Si tu el que vols és treballar la consciència fonològica, el que necessites és que l’atenció vagi dirigida a una escolta molt activa per detectar com articules els sons. Si poses un vídeo, evidentment, la pantalla ho acapara tot. Jo eliminaria totes les pantalles a infantil.

De vegades YouTube és un recurs fàcil per calmar les feres...

Però és que no va d’això. A infantil no hi hauria d’haver pantalles. L’articulació de sons, treballar la consciència fonològica... Són prerequisits per treballar després la lectura. Posem l’èmfasi en això, no ens distraguem.

Notícies relacionades

La surrealista ruta del peix a Melilla

Més de 200 persones arriben en pastera a Lanzarote

A infantil, ¿la clau és parlar-los molt?

És clar. Quan els parles els dones un model d’estructura, vocabulari... Tot això els servirà després perquè entenguin el que llegeixen. La mestra fa de modelatge explicant contes, si li fan una pregunta la reformula perquè siguin conscients de com es fa una pregunta, completa una frase si a l’alumne no li surt una paraula o si es deixa una lletra ho repeteix. Es fa un modelatge constant; les mestres són models lingüístics.