Els embassaments comencen a perdre reserves a Catalunya

La tendència amb què comencem l’any és similar a la del 2022, quan començava la que seria la pitjor sequera del segle a Catalunya. En aquella ocasió, després d’un desembre sense pluges, com aquest, van venir un gener i el febrer també especialment secs. Al març, ja s’havia decretat la fase d’excepcionalitat el semàfor ambre previ a l’emergència. I després, la primavera també va ser menys humida de l’habitual, cosa que va torçar encara més les coses. Si el 2025 s’encadenessin uns registres semblants als del 2023, la sequera s’intensificaria de nou a Catalunya.

En aquests moments, en la majoria de comarques (inclòs el sistema Ter-Llobregat, que proveeix a la província de Barcelona i la ciutat de Girona) es troben en fase de prealerta o alerta. No obstant, durant les últimes setmanes, el Govern ha insistit en la idea que l’escassetat hídrica no ha remès. L’Executiu liderat per Salvador Illa ha anunciat diverses mesures per disposar de més oferta d’aigua i dependre menys de les pluges. Però la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha advertit en repetides vegades que el panorama es pot complicar en qualsevol moment.

Al riu Ter, el pantà de Sau supera el 15% i el de Susqueda el 35%. Aquests dos embassaments funcionen com un engranatge únic, ja que estan ubicats en el curs del riu de forma consecutiva i sovint es trasllada aigua de Sau cap a Susqueda quan la qualitat és òptima, per facilitar la gestió del recurs. Dos dels principals pantans del Llobregat han experimentat un lleuger declivi respecte a les últimes setmanes: la Llosa del Cavall depassa el 35% i la Baells, el 59%.

Emergència a l’Alt Empordà

A la comarca de l’Alt Empordà, 16 municipis arrenquen l’any amb l’emergència declarada. L’embassament Darnius Boadella, que proveeix a aquestes localitats, entre les quals s’inclou Figueres, és al 17,7% del seu volum total.

Notícies relacionades

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

A la recerca del temps perdut

Al sud de Catalunya, en canvi, on la situació també va ser límit, les coses han millorat lleugerament. En el Priorat s’han pogut retirar algunes de les restriccions i el pantà de Siurana assoleix el 9%. Part de l’aigua d’aquest embassament, en un acord que indigna alguns sectors (agrícoles i ecologistes) de la comarca, es trasllada fins a Riudecanyes, que ja supera el 20%. Aquests dos pantans van estar diversos mesos al voltant del 2%.

A les conques catalanes de l’Ebre, ja fa uns quants mesos que la sequera no preocupa. Els embassaments que reben aigua dels rius pirinencs estan en una situació raonablement bona i garanteixen les campanyes de reg a les comarques en les quals es concentra l’activitat agrícola a Catalunya.