El gènere en les joguines, un debat encara sense resoldre

Pares, educadors i fabricants es reparteixen la culpa quan, en realitat, els experts parlen d’adultcentrisme. "Des del nostre món, establim idees estereotipades i simples del que és la infància", assenyala. Ell mateix alerta que aquesta problemàtica també es troba en altres moviments reivindicatius en els quals es tendeix a invisibilitzar la infància. "Les seves necessitats mai han sigut una prioritat real per part dels governs encarregats de la igualtat o de l’educació", explica. Una lluita reledgada a la comunitat feminista i LGTBIQ+ que ja comença a colar-se en altres espais. És ara quan comencen a aparèixer nens en els comercials de nines o quan elles poden jugar a futbol amb la mateixa llibertat que els seus companys. Els clixés i rols de gènere comencen a desmuntar-se i la lluita social sembla que ha arribat a orelles de la indústria de les joguines.

Un exemple d’això és el futbol femení. El seu esforç per convertir-se en campiones mundials va fer que milers de nens i nenes d’Espanya sentissin admiració per les esportistes. Tal ha sigut el seu impacte que el Grup Educa Borrás i la Lliga F han creat el primer joc de taula oficial de futbol en què les protagonistes són elles. "Amb el videojoc i l’àlbum de cromos ja en marxa, el joc de taula ens permet arribar als aficionats dels jocs tradicionals", diu Beatriz Álvarez, presidenta de la Lliga F. De la mateixa manera, Educa Borrás manifesta el seu orgull per participar en la iniciativa. "És apassionant poder formar part d’un projecte com aquest, donant notorietat a les dones en l’esport", afegeix Catalina Rodríguez, senior product manager de la companyia.

Una educació sexista

"La infància és queer i no binària", diu Cerón, que assegura que no naixem amb gustos definits, sinó que és el món que ens envolta el que preestableix uns cursos "binaris i tancats" de forma canònica. Aquest emmotllament "trepana en el nostre psiquisme les qualitats psicològiques que hem de desenvolupar per no rebre rebuig", afegeix. La flexibilitat per part de les famílies es va reduint així que passen els anys, cosa que obliga els més petits a identificar-se amb una sèrie de jocs: "Ells interioritzen que hi ha una cosa dolenta en tu si t’agraden altres joguines. És el caldo de cultiu perfecte per començar a sentir vergonya i culpa per ser com ets". Les indústries del cine, la televisió i els catàlegs tenen la capacitat de fer que cada infància es vegi representada en l’imaginari col·lectiu. No obstant, han de fer-ho de la mà del sistema educatiu, que avui encara genera un debat moral respecte a les línies d’ensenyament. "L’educació sexista patologitza els que no compleixen els estereotips, cosa que acaba provocant problemes psicològics greus", afegeix.

El debat de què alguns parlen fa referència a l’adoctrinament a l’hora de regalar joguines als nens i nenes. Hi ha qui creu que permetre l’exposició dels petits als gustos corresponents al gènere oposat és una forma d’ensinistrament. "L’ésser humà sempre ha sigut homosexual, heterosexual i transsexual. Això està en la història de la humanitat. Abans s’amagava, però ja existia", manifesta Javier Urra, psicòleg en excedència voluntària de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia i dels Jutjats de Menors de Madrid. "Per fer a un nen jugar a cuinar o regalar-li una nina, no l’orientes a l’homosexualitat. I si li regales tancs, no generaràs patrons heterosexuals, tret que hi hagi un missatge captiu per part dels progenitors", afegeix. La igualtat només s’aconsegueix de manera col·lectiva entre pares i mares: "El masclisme també s’hereta des de pautes de la mateixa mare. Es tracta de ser iguals sabent que som diferents en la part física, biològica i els plantejaments. Són la cultura i la igualtat el que ens fa semblants".

Cultura heretada

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Com a psicòleg evolutiu, Urra creu que a nens i nenes no els agraden les mateixes joguines a causa de les característiques socialment adquirides. "Jo soc partidari de sensibilitzar els homes perquè siguin carinyosos i apreciïn la tendresa, però arribarà una edat en la qual els dos gèneres es diferenciaran", admet. En contraposició amb Cerón, Urra considera que els homes tendeixen a ser més "rudes" que les dones al llarg de la infància, com a conseqüència de la cultura heretada. No obstant, no és partidari de fer una diferenciació marcada quant a gèneres, ni tampoc de forçar-ho. "Si a mi fa 60 anys m’haguessin regalat una nina a l’escola, hauria sigut malinterpretat a casa. Això està canviant. És important escoltar-los i no esbiaixar els seus gustos", sosté.

Esbiaixar és limitar, prohibir i escurçar les possibilitats de ser d’un nen o nena. Sensacions de por a l’abandonament, de fingir una cosa que no ets o de creure que no pots ser estimat afloren en els primers anys d’adolescència. "És l’avantsala al desenvolupament de greus malalties psicològiques. No només afecta les infàncies del col·lectiu LGTBIQ+, sinó també moltes persones cisheterosexuals", assenyala Cerón. Avui dia, a les escoles espanyoles, l’educació emocional i diversa encara és un tema pendent que els experts defineixen com a "ple de carències": "No hi ha un interès per part dels governs a canviar el paradigma. A les famílies passa el mateix. Com a societat, som lluny d’entendre la pluralitat humana en tota la seva extensió".