Georgia Sarquella-Brugada: "Un de cada mil nens té arrítmies i solen aparèixer amb les estirades"

Defineixi què és una arrítmia.

Una alteració del ritme normal del cor. Quan aquest ritme va molt de pressa, es diu taquicàrdia. I quan va molt lent, es diu bradicàrdia.

¿Quin és més greu?

Depèn. Si el cor hauria de bategar a 60 per minut i només ho fa a 20, el problema és que no arriba prou sang al cos. Si en lloc de bategar a 100 per minut, batega a 300, tampoc és bo perquè el cor es cansa. És a dir, que són problemes diferents amb tractaments diferents.

¿I la mort sobtada?

Malgrat ser infreqüent –es presenta en un de cada 20.000 nens i joves–, la mort sobtada infantil té un impacte molt gran en la societat i en les famílies. La nostra unitat és experta en mort sobtada infantil, que s’ha de tractar en centres de molta experiència per fer un diagnòstic adequat i oferir un tractament el més personalitzat possible.

¿L’arrítmia pot ser un preavís de mort sobtada?

Sí. Les arrítmies poden ser de molts tipus, però hi ha arrítmies ventriculars que poden ser la manifestació o avís que un pacient estigui en risc de mort sobtada. Per això és molt important que siguin valorats en centres experts, com l’hospital Sant Joan de Déu. Les malalties relacionades amb la mort sobtada infantil afecten un de cada 1.500 menors de 18 anys i tenen una base genètica, per la qual cosa poden afectar més d’un familiar. Per això cal un abordatge familiar global.

¿Quina és la incidència de les arrítmies en nens?

Es creu que un de cada mil nens té algun tipus d’arrítmia. Poden aparèixer des de l’etapa prenatal i solen veure’s més freqüentment als tres o quatre anys, al voltant dels vuit anys i en l’adolescència. Van molt relacionades amb les estirades.

¿Què causa les arrítmies?

Malalties molt diverses. Des de causes genètiques hereditàries a petits curtcircuits que hi pot haver al cor. De vegades fins i tot les causen infeccions. I de vegades –això ho veiem als fetus– es deuen que la mare pateix una malaltia, com per exemple lupus, una patologia autoimmune. Així, a la nostra cartera de pacients hi ha des de fetus fins a nens que han acabat el seu creixement i s’han estabilitzat moltes de totes aquestes malalties.

¿Augmenten?

Jo crec que ara som més capaços de diagnosticar-les. Abans semblava que les coses del cor només els passaven a les persones grans. Ara, cada vegada més, tenim una molt bona xarxa de pediatres d’atenció primària, que fa que hi hagi una detecció precoç de signes d’alarma. Aquí a Sant Joan de Déu tenim un programa anomenat Vincles: els pediatres de primària poden consultar-nos directament a nosaltres, els especialistes, per oferir una resposta molt ràpida quan és necessari.

¿Quins són els símptomes?

Les arrítmies malignes poden presentar-se com a pèrdues de coneixement, ofegament a la piscina o en formes rares del que aparenta una convulsió. En el cas de les bradicàrdies –quan el cor va més a poc a poc del ritme normal–, el nen pot estar més cansat, o pot no anar bé a l’escola o pot ser asimptomàtic. De vegades és difícil de diagnosticar, perquè són nens que solen portar-se bé, però perquè el cos no dona per a més. Normalment, els nens més inquiets solen cridar més l’atenció; no obstant, aquests passen més inadvertits. En el cas dels nounats, aquests lògicament no parlen, però veiem que el nadó no menja tant, que és apàtic o que simplement no creix.

¿I les taquicàrdies?

Hi ha diversos tipus, però n’hi ha unes –que són les més habituals–, trucades supraventriculars, que, bàsicament, es donen perquè hi ha un curtcircuit elèctric al cor. El cor de sobte comença a anar ràpidament. I, tot i que ho toleres bastant bé, notes que s’accelera quan no tocaria. Els nens solen dir: "El cor em fa pum-pum». D’altres et diuen que li prem, que el punxa... Acostumen a ser símptomes molt banals o molt inespecífics. La dificultat de tractar amb nens és que les explicacions poden resultar molt variades i cal estar preparats per a tota mena de respostes. Cal voler entendre el seu llenguatge.

¿Què es fa en aquests casos?

Primer hem de saber si la taquicàrdia és un únic problema o si està associada a altres de greus, que puguin provocar pèrdues de coneixement o una mort sobtada. Si la taquicàrdia es deu simplement que el cor té un curtcircuit, hi ha un tractament que és l’ablació cardíaca [consisteix a introduir un catèter a un vas sanguini de l’engonal i guiar-lo fins i tot arribar al cor per localitzar i solucionar el problema]. Aquesta intervenció és curativa i permet tornar a una vida normal, sense necessitar altres tractaments. L’ablació cardíaca serveix per a les arrítmies més comunes; quan són malalties rares o hereditàries hi ha altres intervencions.

Notícies relacionades

Calculadora | ¿Quan caurà Setmana Santa els pròxims anys?

Estar-se molt quiet

¿Com quins?

De vegades, col·locar marcapassos, desfibril·ladors. D’altres, hem de posar medicació.