Les dessalinitzadores segueixen al màxim malgrat les pluges de la tardor

El 2024 va ser l’any en què Catalunya va decretar per primera vegada en la història l’emergència per sequera. Va passar a principis d’any, quan l’estat de les reserves hídriques era crític. Les pluges del maig i el juny, però, van servir per alleujar la situació i van facilitar la retirada d’algunes restriccions que s’havien imposat per limitar el consum d’aigua. La resta de l’any va ser relativament humit, sobretot si el comparem amb el 2022 i el 2023. Les precipitacions van permetre a les ciutats proveïdes pels rius Ter i Llobregat abandonar l’emergència per entrar en fase d’excepcionalitat i després, al cap d’uns mesos, en la d’alerta, l’estat actual per a la majoria dels habitants de les conques internes.

Malgrat l’increment d’aigua embassada, però, Catalunya ha optat per continuar dessalinitzant i regenerant tanta aigua com sigui possible. Les pluges haurien permès alentir la intensitat de producció d’aquestes plantes, però el Govern va apostar fermament per mantenir-les a ple rendiment i així disposar d’un "coixí" en cas que la situació es torci de nou. El 2023, les dessalinitzadores del Prat de Llobregat i Blanes (Tordera) van produir 75 hm3 d’aigua dessalada. Aquest 2024 que acabem de deixar enrere han sigut 70 hm3.

Segons assenyalen fonts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a EL PERIÓDICO, aquest petit descens s’explica pel fet que es va ben aprofitar la lleu millora dels embassaments per portar a cap actuacions de manteniment preventiu que alhora van provocar uns quants dies de parada de producció. Durant l’any anterior, l’escenari era tan desfavorable que no hi va haver cap marge de maniobra per portar a terme aquestes tasques. Amb l’excepció d’aquests pocs dies, però, quan les dessalinitzadores han estat en marxa han treballat al cent per cent. La idea de l’ATL (l’empresa pública de proveïment d’aigua Ter-Llobregat) és que les dues plantes continuïn operatives a la màxima productivitat.

Aigües residuals

L’aigua regenerada, aigua residual tractada convertida en recurs prepotable, també es continua produint a tot gas a la planta del Prat de Llobregat operada per Aigües de Barcelona, que a més està a punt per redoblar la seva capacitat. Aquestes dues fonts no convencionals han servit per salvaguardar més aigua als embassaments.

En realitat, el mes de desembre passat ha sigut sec. I normalment els mesos de gener i febrer solen ser mesos amb poques pluges. Malgrat aquesta falta de pluges de les últimes setmanes, però, l’aigua embassada als pantans està baixant de manera molt gradual. Això s’explica per diverses raons. En primer lloc, perquè a l’hivern el consum sol baixar i no han començat les campanyes de reg del sector agrícola. En segon lloc, la continuïtat de la dessalinització i la regeneració també ajuden a interpretar aquestes dades.

Els pròxims mesos

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha reiterat unes quantes vegades que la sequera no s’ha acabat. La primavera serà clau per deixar enrere del tot la crisi hídrica. En cas que sigui plujosa, els embassaments de les conques internes podrien superar el 50% i aparcar l’època d’escassetat. Si això és així, però, ¿què passarà amb les dessalinitzadores i les regeneradores? És una cosa que encara no s’ha comunicat, tot i que la consellera Sílvia Paneque ha explicat que el seu pla passa per tenir més oferta d’aigua i deslligar la disponibilitat del recurs de les pluges.

Per aconseguir-ho, s’impulsarà la construcció de dues noves potabilitzadores públiques en l’entorn del Besòs i de tres noves dessalinitzadores. Dues ja estaven previstes, una a Blanes (Tordera II) i l’altra a Cubelles-Cunit (Foix), i la tercera es pretén ubicar a l’Alt Empordà per proveir el nord de la Costa Brava, l’única regió que ara mateix està en emergència.

Fonts coneixedores dels dos projectes detallen a aquest diari que en el primer trimestre del 2025 està previst que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic liciti les obres, que duraran dos anys aproximadament. El pressupost inicial és de 290 milions d’euros. El conveni que es firmarà amb el Govern serà de gestió directa. La Generalitat participarà en el procés de seguiment i execució de les obres i, quan estiguin acabades, la instal·lació li serà entregada oficialment.

Tant l’aigua dessalinitzada com la regenerada són opcions més cares que potabilitzar l’aigua dels rius, emmagatzemada als embassaments. La dessalinitzada, en concret, és considerablement més costosa que la regenerada. L’ideal, per tant, en un escenari de pluges abundants, és tenir aquestes plantes gairebé aturades, treballant al mínim, i accelerar el seu ritme de producció només en situacions d’escassetat, per no arribar al límit de l’emergència.

En canvi, la regeneració d’aigua sí que està pensada com un model que pugui servir durant els temps d’abundància, ja que les autoritats consideren que és una bona manera de garantir el subministrament urbà i alhora preservar els cabals ecològics mínims als rius.

Notícies relacionades

Calculadora | ¿Quan caurà Setmana Santa els pròxims anys?

Estar-se molt quiet

Estalvi constant

Les últimes dades demostren que els ciutadans continuen fent un consum d’aigua responsable. Als municipis del sistema Ter-Llobregat es consumeixen de mitjana 173 litres per habitant i dia. Quan la fase era de preemergència, es gastaven 181 litres per persona al dia. És a dir, s’està estalviant encara més que en certs moments de la sequera.