Més de 2.600 menors sols van arribar a Catalunya el 2024

El 2024 van arribar a Catalunya 2.644 menors no acompanyats, segons dades actualitzades del Departament de Drets Socials de la Generalitat. Suposa un 13,2% més que el 2023 i és la xifra més alta des del 2018, any que té el rècord amb 3.709 arribades. Aquestes dades inclouen els menors atesos per la conselleria, però no els que hagin arribat pel seu compte i que no hagin entrat en els circuits oficials. Aquests no han sigut comptabilitzats, de manera que les xifres totals podrien ser superiors.

Del total de menors arribats, el gruix (936, un 35,4% del total) es concentra a la província de Barcelona: 167 a Barcelona ciutat, 216 a l’àrea metropolitana i 553 a les diverses comarques barcelonines. Aquestes xifres es mantenen estables respecte a l’any anterior però crida l’atenció el significatiu descens, del 19%, que han experimentat les arribades a la capital catalana: de 208 s’ha passat a aquestes 167.

Les dades reflecteixen increments importants a les comarques de Girona i de Lleida, que registren xifres rècord. Les comarques gironines van rebre 524 menors no acompanyats, la xifra més alta de la qual es tenen registres, un 64% més que el 2023, quan en van arribar 319. El 2018, l’any pic, Girona va rebre 406 menors sols. La demarcació de Girona és, darrere de la de Barcelona (39,2%), la que més menors va atendre: un 21,9% del total, seguida de la de Lleida, amb el 19,7%.

A Lleida, dels 338 menors del 2023 s’ha passat a 440, un augment del 39%. Es tracta també de la xifra més alta registrada fins ara, que eren els 465 del 2018. El 95,3% d’aquests menors són nois. Només 121 d’aquests 2.644 són nois. Per edats, consta que un 49,1% té 17 anys; un 35,1%, 16 anys; un 11,7%, 15 anys, i un 3,5% té 14 anys. Només hi ha un 0,6% que té 13 anys.

Per procedència, un gruix de menors (1.099) provenen de països de l’Àfrica subsahariana com Angola, Botswana, Burkina Faso, el Camerun, el Congo, Costa d’Ivori, Guinea, Etiòpia, Ghana, Libèria, Mali, Nigèria, Ruanda, Somàlia o Gàmbia. El segon grup més majoritari és el del Marroc, amb 1.039 menors, i el tercer és el del Magrib excloent-hi el Marroc, que són 369 menors d’Algèria, Tunísia i Líbia. Hi va haver també tres arribades d’Ucraïna i 134 menors d’altres orígens.

El grup en el qual l’augment és més significatiu del 2023 al 2024, del 81,7%, és el d’Algèria, Tunísia i Líbia. Dels 147 menors del 2022, va passar a 203 el 2023 i als 369 de l’any passat. També van a l’alça les arribades de països subsaharians: han crescut un 6,6% respecte al 2023, quan van arribar 1.030 adolescents. I quant al col·lectiu marroquí, el de més prevalença, l’augment respecte al 2023, quan van arribar 933 menors, ha sigut de l’11,3%.

Més recursos

El repartiment dels menors no acompanyats és un dels punts de fricció entre el Govern i les autonomies. En el cas català, l’anterior Govern reclamava més recursos per atendre tots aquests joves. Esgrimia les dades de menors ateses, que a data de 31 de desembre són aquests 2.644, una xifra superior a la del Ministeri de l’Interior, que a l’estiu comptabilitzava 1.417 menors.

Notícies relacionades

Angelina Torres, la superàvia catalana

El Govern fa un primer pas per aprovar els pressupostos de carboni

En els últims dies, el xoc entre Govern central i PP pel repartiment dels menors migrants arribats a les Canàries ha anat en augment. El conflicte s’ha avivat per l’arribada de cayucos. El juliol passat, PP, Junts per Catalunya i Vox van vetar una reforma de la llei d’estrangeria que permetia distribuir aquests joves entre les diferents comunitats. Sense aquest canvi normatiu el repartiment resulta impossible, ja que la tutela sobre els nens no acompanyats recau sobre les autonomies. Des d’aleshores, la situació a les Canàries, no ha deixat d’agreujar-se. L’arxipèlag té a càrrec seu 5.800 menors estrangers, amb centres on se n’amunteguen més de 300, quan els estudis xifren en un màxim de 20 la xifra considerada acceptable.

El 2024, l’estadística d’arribades irregulars d’immigrants a Espanya va experimentar un increment del 12,5%, segons el recompte que publica periòdicament el Ministeri de l’Interior. Si bé s’atenua el seu creixement respecte al 2023, aquest any acabat de concloure 63.970 persones, majoritàriament africanes, van arribar a territori espanyol de manera irregular per les vies marítima i terrestre. És una quantitat que s’aproxima al rècord del 2018, quan van ser comptats 64.298 migrants irregulars en les dues vies.