CONTEXT

Utilitzar alguna cosa més que els polzes

La nostàlgia és un error. Però la reivindicació de la memòria d’èpiques infantils és un dret que cada generació ha d’invocar

Los juguetes más creativos y educativos con los que triunfarás en Amazon / Pexels

En una salutació nadalenca, l’escriptor José Saramago explicava: "De petit no vaig tenir joguines. I n’estic molt content, perquè les havia de fabricar. I ara em sap greu pels nens, perquè a l’habitació hi tenen ossos de peluix fins al sostre. Tenen de tot, i els pobres viuen amb angoixa perquè no saben què n’han de fer. I els pares, amb la idea que els nens han d’estar contents, els van ofegant de coses materials en què l’endemà ja no pensa ningú". La qüestió ha empitjorat amb l’univers dels videojocs, que arrasen en edats cada vegada més primerenques. Per això hi ha un rebrot de les joguines físiques, amb les quals podies construir i interactuar. I són els pares els que se n’adonen: els nens no poden comparar. Estic d’acord amb José Luis de Vilallonga, que afirmava que la nostàlgia és un error. Però la sana reivindicació de la memòria gloriosa d’èpiques infantils és un dret que cada generació ha d’invocar.

Notícies relacionades

Cal recordar que Espanya va ser una gran potència pel que fa a les joguines, especialment a la zona alacantina de València i també a Catalunya. Sota l’autarquia es van crear joguines icòniques. Però l’entrada en la Comunitat Europea, amb els seus requisits de qualitat, i l’obertura a les importacions va clavar un cop al sector. Que va ser rematat amb l’admissió de la Xina a l’OMC, el 2001. Avui a Espanya hi queden encara no tres centenars d’empreses, que solen viure d’importar o fabricar amb llicència. Per això, de ben segur que hi ha espai per recuperar alguns dels clàssics dels anys 60, 70, 80 i 90. Delicioses propostes amb noms de productes i empreses que semblaven molt exòtics. Ara sabem que Madelman era Manufacturas Delgado, que Exin es referia a Exclusivas Industriales, que la marca Airgam no era anglesa sinó el cognom català Magrià al revés i que Geyper venia de Ge y Pérez, i les cartes Gonher, de González i hermanos.

No oblidaré mai una experiència laboral insòlita. Acudia a la tarda a un local de Gràcia amb milers de peces de construcció de Tente, el Lego espanyol. Només havia de fer construccions lliurement i deixar-les sobre la taula. L’endemà, les havien desmuntat i tornava a començar. Em pagaven per jugar: és increïble. Avui puc assegurar que la peça de Tente –certament una còpia, tot i que Lego va perdre la demanda contra Tente–, era millor i més versàtil. ¡Quina llàstima!

Temes:

Els Reis Mags

Inicia sessió 0 Comentaris

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina