Vells mites de la farmàcia de Llívia

Una tesi doctoral aporta noves evidències sobre els orígens de la farmàcia Esteve de Llívia i desmunta alguns dels grans mites sobre els quals va girar la seva promoció a finals del segle passat: no és la farmàcia més antiga d’Europa ni va estar sempre sota la gestió d’una mateixa família, segons avança Diari de Girona, mitjà del grup Prensa Ibérica.

La tesi doctoral Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals al llarg segle XX, realitzada per Lluís Coromina Verdaguer, ha obtingut recentment la màxima qualificació, excel·lent cum laude per la Universitat de Girona (UdG), amb un tribunal format per Josep Lluís Barona Vilar, de la Universitat de València; Isabelle Renaudet, de la Universitat de Marsella, i Montserrat Cabré i Pairet, de la Universitat de Cantàbria. El treball de l’historiador, dirigit pel doctor Joaquim Maria Puigvert Solà, del departament d’Història i Història de l’Art de la UdG, analitza, des de la perspectiva sociocultural i política, les identitats professionals, és a dir, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria, com és el cas de la farmàcia Esteve de Llívia.

Quatre articles

La tesi la formen quatre articles, el tercer dels quals està dedicat a la popular farmàcia de Llívia i revisa la història de l’apotecaria i revela noves dades, algunes de "sorprenents i meritòries", segons van remarcar des de l’ajuntament de la localitat. No obstant, Coromina va assenyalar que caldrà esperar a la publicació de l’article en una revista acadèmica abans de fer públiques aquestes noves dades. Bona part de la tesi ha sigut possible gràcies a l’anàlisi de la documentació que conserva l’arxiu del Museu de Llívia, "d’alt valor patrimonial", va explicar Coromina. Segons l’historiador: "La farmàcia Esteve no era d’època medieval ni va ser la més antiga d’Europa. Sí que va ser d’època moderna. Tampoc va ser d’una sola saga familiar, la dels Esteve, des dels seus orígens. La farmàcia que hi havia a Llívia havia sigut gestionada per altres famílies. No obstant, tot això no disminueix el valor del conjunt patrimonial, singular i d’alt interès" de l’apotecaria.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

"En la meva investigació analitzo com aquests dos mites han sigut presents al llarg dels segles XX i XXI. També com durant el procés de patrimonialització han dialogat aquests dos mites i la identitat política, perquè primer es va destacar la seva espanyolitat i, més tard, la seva catalanitat", va concloure Coromina. En aquest sentit, l’autor va destacar especialment la tasca portada a terme en l’actualitat pel museu, que potencia l’estudi i la revisió del discurs de la farmàcia de Llívia per sobre dels eslògans de la promoció turística.

En aquesta línia, una investigació de la Universitat de Girona i l’Institut Català d’Investigació en Patrimoni Cultural va aportar l’any passat a la història de la farmàcia Esteve una nova data: 1749 com l’any de la cita més antiga que es conserva de la família.