Un model d’èxit a Europa

Els països pioners van ser Alemanya i Noruega, on actualment el percentatge d’envasos tornats és elevadíssim: a Alemanya, la taxa de recuperació de llaunes i brics i ampolles és del 98%, i a Noruega, del 93%. Alemanya va crear l’anomenat Pfand (sistema de dipòsit) durant la dècada dels 2000 i el mètode s’ha estès fins a cobrir les àrees rurals. A Noruega també aconsegueixen una eficiència considerable i utilitzen màquines automàtiques situades en punts de venda i en altres ubicacions d’accés públic.

Una mesura quotidiana

Els Països Baixos, que aconsegueix reciclar un 70% dels envasos, va seguir els passos d’Alemanya, mentre que els països escandinaus de seguida van copiar Noruega. Tant Suècia com Finlàndia, Dinamarca i Islàndia van apostar per aquest sistema i van desenvolupar infraestructures molt organitzades que els ciutadans majoritàriament van acceptar. Finlàndia, Dinamarca i Islàndia superen el 90% d’envasos reciclats gràcies a aquest model, mentre que Suècia es queda en el 89%. En general, en aquests països hi ha la possibilitat de tornar els envasos a través d’unes màquines que ofereixen donar els diners a una fundació o imprimir un butlleta que es pot utilitzar com a descompte en el supermercat.

Als països en els quals el sistema s’ha consolidat, s’ha normalitzat el fet que una gran quantitat de persones sense llar o en situació de pobresa utilitzin aquest sistema per obtenir petites quantitats de diners. A Alemanya i als Països Baixos, aquestes persones han acabat exercint un paper clau en el funcionament del model i es dediquen a recollir ampolles i llaunes en la via pública, en contenidors o a les portes de les cases per tornar-los i rebre’n el reembors.

Noves incorporacions

Aquest fenomen, que visibilitza la falta de recursos i oportunitats d’una gran quantitat de ciutadans, és quotidià en aquests països. En alguns casos, els veïns deixen les bosses davant de la porta o els envasos al costat de les màquines perquè aquestes persones puguin recollir-los i cobrar els diners, que van de 10 a 50 cèntims aproximadament per llauna o ampolla. Aquesta circumstància ha generat crítiques, ja que el sistema va ser dissenyat principalment per aconseguir reciclar més i millor i originalment no preveia que passés això. La recol·lecció d’envasos s’ha convertit en un comportament estigmatitzat com a activitat marginal habitual de les persones sense llar.

En països com Noruega, Suècia i Dinamarca també és habitual que persones vulnerables recullin aquests envasos, però no s’ha convertit en pràcticament l’única fórmula per fer viable el sistema, com sí que passa a Alemanya i als Països Baixos.

Notícies relacionades

L'escola 'miracle' al barri del Besòs de Barcelona: de suspendre a estar per sobre de la mitjana en català i extraescolars

Rodalies de Tarragona recuperarà la normalitat el 25 de maig

Eslovàquia i Croàcia també apliquen el sistema, amb dades molt positives, i els últims estats que s’han afegit al model són Irlanda i Romania, que encara no disposen dels resultats però que estan començant a desplegar el sistema. El Regne Unit també està en procés d’implementar aquest any un sistema de dipòsit i devolució a nivell nacional. El Govern britànic va plantejar fer el mètode obligatori per a les ampolles de plàstic i les llaunes de begudes. A França també s’està estudiant aquesta possibilitat i la idea és posar en marxa una prova pilot.

Espanya, si tot segueix l’ordre previst, disposarà d’aquest sistema el 2026. Les entitats que reclamen accelerar el desenvolupament del model insisteixen en l’èxit i expansió a la resta d’Europa com a principal argument per consolidar el sistema i millorar les nefastes taxes de reciclatge.