"Aprenen a confiar i a viure"

Els nens que han participat en aquest projecte són víctimes del maltractament infantil que es pateix avui a Catalunya. Un d’ells, per exemple, mai va tenir el seu pare present i la seva mare va morir de càncer. Abans de morir, la dona abusava de l’alcohol i les drogues. "Tancava els nens en una habitació amb una tele i un mòbil perquè no la molestessin", explica Judith Castaño, educadora social i mare d’acollida. Els nens es passaven dies sencers tancats, alimentant-se a base de galetes i macarrons crus.

Ara té 12 anys, un trastorn negativista desafiador i un trastorn d’hiperactivitat. No vol anar a l’escola: ja ha passat per una dotzena de centres diferents. "Quan se li posa un límit, quan li toca fer una cosa que no vol, ho trenca tot: va aprendre que, perquè li fessin cas, havia de fer molt soroll, només així venia algú a atendre’l", diu Castaño. L’educadora el descriu com un nen que necessita rebre ordres constantment d’un adult i que requereix la seva presència constantment. També el descriu com un nen molt tancat a qui li costa expressar-se.

Notícies relacionades

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

El vol espacial de Katy Perry

Des que ha començat a treballar amb ell, ha aconseguit que fes un homenatge a la seva mare per abordar el dol de la seva mort i que això ha rebaixat el seu nivell de violència. Ha aconseguit integrar en la seva rutina alguns hàbits d’higiene, com rentar-se les dents, dutxar-se o posar-se el pijama sol. "Ho té assumit i assimilat perquè ho va escriure en un còmic que va dibuixar ell sol", explica l’educadora. I, el més important, ha aconseguit que el nen assisteixi mitja hora al dia a l’escola per entregar els deures fets.

Alba Torres treballa per aconseguir que la mare es pugui retrobar amb la nena en el futur. La menor va néixer en un centre de menors, on la seva mare es va quedar embarassada als 17 anys. Només ha viscut un any fora del sistema de protecció i va ser víctima d’abusos sexuals. "No pot estar ni dos minuts mirant la tele, no pot estar quieta, li cau tot, no respecta les distàncies de seguretat dels cossos... Ningú ha respectat mai el seu". Parla com una nena de quatre anys menys, no llegeix, però per fi ha aconseguit poder asseure’s a menjar tranquil·lament. Tot un repte aconseguit en menys de tres mesos de convivència amb Torres i la seva família".