Catalunya congela les acollides especials per a nens maltractats

La Generalitat, després de diverses reunions, s’ha compromès a tornar, a mitjans de 2025, a les condicions pactades inicialment. L’expansió del pilot, no obstant, està congelada. El projecte, afirmen, té un elevat cost i busquen «polítiques més efectives».

El març de 2023, a través d’un projecte finançat amb els fons europeus Next Generation, la Generalitat, llavors amb el conseller Carles Campuzano (ERC) al capdavant de Drets Socials, juntament amb Navarra i Madrid, iniciava un projecte pilot per implementar el model guipuscoà d’acollida de menors. Els pares o mares són educadors, psicòlegs, treballadors socials o especialistes de l’àmbit social als quals se’ls forma perquè acullin a casa un menor tutelat i desemparat en situacions complexes. Són nens amb elevades discapacitats, trastorns de salut mental o problemes conductuals greus.

Apagant focs

La Generalitat buscava 16 famílies, però al final van ser quatre les que van acabar implicant-s’hi en un primer moment. Ara n’hi ha cinc més de seleccionades. «Jo vaig anar a alguna xerrada informativa i em va semblar interessant. Fa 15 anys que estic en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) i sé que hi ha nois per als quals el sistema de protecció no té recursos adequats», explica Carandell. «Jo treballava en un centre residencial d’educació intensiva i no podíem reparar el mal que els han fet, treballar el trauma... Falten mans, hi ha moltes substitucions i ens passem el dia apagant focs», explica Alba Torres, una altra mare d’acollida especialitzada.

Segons Judith Castaño, aquest projecte va ser una oportunitat d’or. «Jo sempre vaig voler ser família d’acollida, però treballava a les tardes al CRAE i m’era impossible. Aquesta opció t’obliga a deixar la feina per centrar-te en el nen, era ideal per a mi». Aquestes tres famílies, a més d’una quarta, van iniciar les proves, testades i avaluades per una entitat social i el projecte estatal, Xarxes AFE. Van fer exàmens, formacions, van passar per comissions d’avaluació... fins que el maig del 2024 van deixar els seus llocs de treball i van començar a conèixer els nens d’acollida.

Notícies relacionades

Com aprofitar millor l'aigua a casa, i fer-ne un ús sostenible

Malaltia Renal Crònica: més comú i més impacte però el mateix desconeixement

Un d’aquests nens pateix un trastorn negativista desafiador, un altre pateix estrès posttraumàtic i un altre té un 49% de discapacitat, un trauma complex i un trastorn de conducta. Els aparellaments dels menors amb les famílies es van arribar a allargar fins a tres mesos. «Des del primer dia escrivim diaris d’observació, fem informes de com estan i tenim un equip tècnic que ens assessora i amb el qual pactem les intervencions», explica Carandell. El projecte pilot preveu que aquests pares i educadors puguin trucar a un telèfon 24 hores i tinguin un equip tècnic a la seva disposició.

En aquest marc, aquestes persones s’han declarat autònomes i han de pagar la seguretat social i l’IRPF, i cada dia guanyen 121 euros per aquest treball. «Aquí no hi ha horaris, no hi ha vacances. Estem presents de matinada quan es desperten, estem els dissabtes i els diumenges amb ells», explica Torres, que ja ha hagut de finançar de la seva butxaca més de mil euros per una intervenció dental a la seva filla d’acollida. Torres opina que no tenen més opció que acceptar. «El que no farem serà tornar els nens, tornar a fer-los mal i que facin molts passos cap enrere... No s’ho mereixen. Però els polítics han jugat amb ells i amb nosaltres, els han mentit».