Ciències, 10 hores menys que el 2008

En principi, aquests canvis haurien d’entrar en vigor el setembre vinent (el curs 2025-2026) i inclourien, entre d’altres qüestions polèmiques, la fusió de les matèries de Física i Química a primer de batxillerat, retallant la seva càrrega horària a la meitat. Una qüestió contra la qual han alçat la veu des de professors a peu d’aula fins a rectors universitaris o societats científiques. Tant ha sigut així que han empès la conselleria a convocar per demà una "jornada de treball" en què el departament plantejarà la seva criticada proposta i escoltarà l’opinió de docents de batxillerat, direccions, pedagogs i societats científiques.

L’oposició del professorat a la retallada horària està apuntalada en les dades que aporta l’Informe sobre la situació de l’educació científica en el batxillerat a Catalunya elaborat per la Plataforma Ciències en Perill durant les vacances de Nadal, que recull informació des de l’ESO [etapa en què Catalunya és la comunitat autònoma amb menor dotació horària per a matèries d’àmbit científic] fins als resultats en ciències a la selectivitat de l’alumnat català, amb una de comparativa en la qual es mostra com les seves qualificacions a les PAU de ciències es troben per sota de les mitjanes d’altres comunitats.

Disminució progressiva

La primera dada incontestable recollida en aquest informe –elaborat de manera col·laborativa entre el miler de docents catalans que s’han afegit a la plataforma– és la disminució progressiva d’hores de ciències en els instituts catalans. Des del 2008, amb l’aplicació del decret 142/2008, l’alumnat de primer de batxillerat científic tenia quatre hores a la setmana de Física i quatre més de Química; més quatre de Biologia i quatre de Ciències de la Terra. És a dir, un total de 16 hores setmanals entre totes les matèries. La primera retallada es va viure amb el decret del 2022, aplicat el curs 22/23, que ja va rebaixar una hora de cada una de les matèries, passant de quatre a tres hores setmanals en cada una d’elles.

Amb la proposta de modificació prevista per al 25/26, es passaria a tres hores setmanals de Física i Química en una sola matèria, i tres més de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, també en una assignatura. És a dir, de 16 hores en total amb el decret del 2008 a sis amb l’actual reforma. En conjunt, 10 hores menys de ciències.

Notícies relacionades

La línia R3 de Rodalies estarà 10 mesos tallada per acabar el desdoblament de vies entre Parets i la Garriga

Angelina Torres, la superàvia catalana

Una altra de les retallades prèvies recollides a l’informe és l’eliminació de la matèria comuna de Ciències per al Món Contemporani, obligatòria per a tot l’alumnat de batxillerat entre el 2008 i el 2021, quan va arribar a les aules el decret vigent, ara en revisió. La matèria, que consistia en dues hores a la setmana que cursava tot l’alumnat de primer de batxillerat, tenia un enfocament transversal i oferia a tot l’alumnat, no només al de ciències, una cultura científica bàsica. Una altra dada impactant de l’informe: el currículum català de l’ESO assigna menys hores a les matèries científiques que la resta de comunitats autònomes.

La proposta del departament estableix que aquesta modificació horària plantejada a primer de batxillerat es podria "complementar amb matèries optatives", però el professorat rebutja aquesta alternativa i apunta que la flexibilitat en el plantejament i l’elecció de les optatives "fa que aquesta proposta no garanteixi la solidesa de la formació necessària en l’àmbit de les ciències". El professorat recorda que el batxillerat a Catalunya ja destaca per prioritzar les matèries optatives, "amb més hores i una oferta ampliada, en detriment de les matèries comunes i de modalitat, com la Biologia o la Química". A ulls del professorat, continuar atomitzant i repartint els continguts en matèries optatives, com planteja el departament, impactaria encara més en la qualitat de l’educació científica.