Els canvis a batxillerat enreden la nova selectivitat

"La retallada d’una hora amb l’últim decret del 2022, que ja va passar de quatre a tres hores setmanals obligatòries tant de Física com de Química a primer de batxillerat, ja s’ha notat en els resultats a la selectivitat. La mitjana en Física a les PAU va passar d’un 6,58 el 2020 a un 5,80 el 2024; amb tres hores setmanals ja no tenim temps d’impartir tot el temari, ¿com pretenen que ho fem en una hora i mitja? ¡És impossible!", reflexiona Sandra Rodríguez, professora de Física i Química i membre de la Plataforma Ciències en Perill, formada per més d’un miler de docents, que assenyala que els problemes es van arrossegant d’una etapa a l’altra.

"A batxillerat hem de solucionar les llacunes que ens arriben de l’ESO, perquè la falta d’hores de ciències comença ja a l’obligatòria", prossegueix la docent, convençuda que ara passarà el mateix a segon de batxillerat. "Haurem de fer el que no es va fer a primer i no sabem què passarà amb la selectivitat; el document amb la proposta de modificació no parlava de canviar el currículum, però és evident que no es pot fer tot el temari en la meitat d’hores, és físicament impossible", prossegueix la professora.

PAU "exigents"

La preocupació per les PAU és una de les qüestions centrals que planteja a l’informe elaborat per la plataforma docent Ciències en Perill per a la reunió a la conselleria de demà en la qual debatran els canvis, una cita convocada després de la pressió exercida per la plataforma. "L’alumnat català afronta unes PAU exigents amb una formació científica que s’està veient progressivament minvada, tant a l’ESO com a batxillerat. L’aposta educativa de Catalunya per un model competencial requereix que l’alumnat desenvolupi aspectes com l’esperit crític, l’argumentació, l’obtenció d’informació de fonts diverses i la contextualització i transversalitat del coneixement, de manera simultània a l’adquisició de sabers i models propis de les matèries", assenyala el present informe.

Notícies relacionades

La línia R3 de Rodalies estarà 10 mesos tallada per acabar el desdoblament de vies entre Parets i la Garriga

Angelina Torres, la superàvia catalana

L’estudi destaca també que, en el cas de la Biologia i la Geologia, "les discrepàncies considerables en la distribució dels continguts entre la normativa estatal i la catalana trencarien la continuïtat i la coherència actual entre cursos". "Així doncs, també semblaria indispensable una nova modificació del currículum d’aquestes matèries, tant a primer com a segon de batxillerat, i un nou replantejament dels continguts de les proves d’accés a la universitat", prossegueix el document, elaborat de manera col·laborativa per desenes de docents durant aquestes setmanes de vacances escolars.

El mateix informe, a la redacció del qual ha treballat Rodríguez, insisteix en la incoherència de forçar uns canvis que suposen retallar hores obligatòries de ciències per adaptar-se a la norma espanyola mentre "Catalunya té ja una escassa dotació horària en totes les etapes de l’educació secundària obligatòria i postobligatòria a Catalunya en comparació amb altres comunitats autònomes". "Per això, reduir encara més la dotació horària de les matèries de ciències a primer de batxillerat suposarà una nova dificultat per a l’alumnat català que vulgui accedir a la universitat. Tot això suposarà un greuge comparatiu per a l’alumnat català, que pot veure’s perjudicat si vol accedir a universitats de fora de Catalunya o trobar-se en inferioritat de condicions respecte a l’alumnat de la resta de l’Estat per accedir a les universitats catalanes", reflexionen.