El germà pobre

La policia local és un col·lectiu precaritzat que mereix atenció i reconeixement

Núria Parlon alerta de la continuidad de las lluvias y pide que se extremen precauciones

Núria Parlon alerta de la continuidad de las lluvias y pide que se extremen precauciones / EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
JUAN LÓPEZ ALEGRE

La proposta de la consellera Parlon d’equiparar serveis i funcions de les policies locals parteix, sens dubte, de la seva experiència com a alcaldessa. Les policies municipals, actualment, són el germà pobre dels cossos uniformats desplegats a Catalunya malgrat ser, gairebé sempre, els primers d’arribar a un lloc de conflicte i els que tenen un contacte més directe amb la població.

Un policia municipal català guanya menys que el seu homòleg a Castella-la Manxa, Andalusia, les Canàries, Aragó, Madrid, el País Basc o Ceuta i, de mitjana, percep mil euros menys que un Mosso d’Esquadra. Però més enllà del salari, la diferència de recursos i material en especial quan parlem dels agents del 50% de municipis en què la policia local té menys de 20 efectius, és abismal. Poc més d’11.500 efectius desplegats en 217 municipis han d’atendre la barbaritat de gairebé 20 milions de consultes anuals i 105.920 delictes. La policia local és, ben sovint, poc visible, a causa de les tasques que ha de fer de policia judicial i la infinitat de tasques administratives que els deixen encallats als despatxos, sense trepitjar el carrer.

Amb la llei a la mà.

Notícies relacionades

Només hi ha 129 municipis catalans que estan obligats a tenir policia local, però hi ha 98 localitats de menys de 10.000 habitants que han fet l’esforç de dotar-se d’aquest cos per servir els veïns i ara veuen com els falten recursos per desenvolupar la seva activitat. Els municipis més petits disposen de menys recursos i material més precari. Els grans, tenen plantilles que han de fer front a situacions de conflictivitat creixent, com el cultiu i trànsit de marihuana o l’ocupació, de manera que s’han hagut de formar sobre la marxa i, alhora, abandonar altres serveis que els eren propis, com el control del trànsit.

Per a més inri, els ajustos pressupostaris municipals han portat a la falta d’efectius, a causa de les poques convocatòries, i la conseqüència ha sigut una competència insana entre municipis, en la qual gairebé sempre el més poblat fitxa policies de municipis petits. De la mateix manera que una pime no pot competir amb una multinacional ni en sou ni en condicions laborals, un municipi de 12.000 habitants no pot igualar l’oferta salarial d’un de 125.000. Els canvis normatius han de blindar els petits municipis, per evitar que formin agents que després exerceixin en altres municipis, i l’única via és oferir carreres professionals viables als policies sense haver de moure’s a grans municipis pròxims. L’insuficient nombre d’agents dels Mossos, que intenta ser pal·liat amb la convocatòria de 900 places per a aquest any, incrementa la pressió sobre les policies locals. Les notícies sobre els alts percentatges de baixes laborals en els cossos de policia local posen de manifest que és un col·lectiu precaritzat, estressat i insatisfet, que mereix atenció i reconeixement.