Educació retarda un any els canvis polèmics en el batxillerat científic

La consellera Esther Niubó retarda un any l’entrada en vigor dels polèmics canvis proposats en el batxillerat, que al principi s’havien d’aplicar el curs vinent. Amb aquesta treva de marge, la consellera va explicar a Catalunya Ràdio els "dos escenaris" que van plantejar ahir en la primera reunió per debatre els polèmics canvis de batxillerat. Un va desencadenar la polèmica: unir Física i Química i Biologia i Geologia, i passar de tres hores per matèria a tres hores en total (o sigui, la meitat), entre les assignatures, "preservant les hores a través de les optatives" (els ja famosos "reptes de Física"). El segon, el nou, és "reforçar aquestes matèries fent-les augmentar de tres a quatre hores setmanals", tot i que mantenint la fusió. És a dir, passar de les actuals tres hores a la setmana de Física i les tres de Química (sis en total) a quatre de la nova Física i Química, proposat en la qual es continuen perdent dues hores pel camí.

Continuaran lluitant

"D’aquesta manera no només reforcem el batxillerat de ciències, sinó el conjunt de batxillerats", va apuntar, fent referència al fet que l’augment de tres a quatre hores es faria en totes les matèries de modalitat, no només en les del científic. La principal novetat de la nova proposta, no obstant, és el retard de l’entrada en vigor de la reforma. Ara està prevista per al curs 2026-2027 en comptes de per al 2025-2026, com es va anunciar en un primer moment. Un temps de marge que celebra el professorat mobilitzat, que no accepta cap dels dos escenaris.

Malgrat la primera victòria, els professors organitzats en la plataforma Ciències en Perill asseguren que continuaran lluitant: "Fan falta més hores de ciències per garantir una formació de qualitat", defensen. "La ciència continua retallada, les solucions han de ser estructurals, ja que estem parlant de l’educació i del país; necessitem una educació que fomenti el pensament crític i el rigor científic", assenyalen, tot i que remarquen la seva satisfacció per haver aconseguit frenar la implantació immediata dels canvis. "El Departament s’ha compromès a mantenir noves trobades per continuar treballant", indiquen.

En el nou escenari presentat ahir, el Departament d’Educació i FP planteja crear dues optatives anuals –"no trimestrals", remarquen–, que compensen la reducció d’hores que suposa la fusió de matèries, sobre la taula en les dues propostes. "És obligatòria, el requeriment del Ministeri s’ha de complir", apunten fonts del Departament, que confien a "consensuar les modificacions" amb les reunions iniciades aquest dijous.

En realitat, la diferència entre una proposta i l’altra és mitja hora setmanal de cada una de les matèries retallades. Les tres hores de Física passaven en un inici a 1,5 i en la nova proposta es queden en dues (igual que amb la Química), més l’optativa anual de quatre hores que "recomanaran intensament" que siguin matèries com Contextos de Física i Química.

Notícies relacionades

Copernicus confirma que el 2024 va ser l’any més càlid de la història

Els jutges d’instrucció actuaran en els casos de violència de gènere

La caixa dels trons es va obrir el 13 de desembre, quan la Direcció General d’Innovació i Currículum va compartir en la intranet del professat català la informació sobre el projecte de decret de modificació de l’ordenació del batxillerat. Un document en el qual es plantejaven una sèrie de canvis "a requeriment del Ministeri" que, sempre segons aquest escrit oficial, entrarien en vigor aquest mateix setembre [aquí sí que han fet marxa enrere] i entre els quals destacaven dues qüestions: la desaparició de les literatures catalana i castellana a segon de batxillerat i la fusió de les matèries de Física i Química i Biologia i Geologia i Ciències Ambientals a primer, de manera que la seva dedicació horària es quedaria en la meitat.

La notícia va generar un enorme malestar tant als passadissos dels instituts com als del Parlament, i l’endemà de fer-se pública, la consellera Esther Niubó, gens amiga de les polèmiques, va convocar la premsa per anunciar que "la literatura catalana era una línia vermella" i que aquesta matèria es quedava com estava, que ja estaven buscant la manera d’arreglar-ho amb el Ministeri. Una marxa enrere que no afectava els canvis en ciències, cosa que va encendre els ànims del professorat, que es va organitzar en la plataforma Ciències en Perill, a la qual en pocs dies es van afegir més d’un miler de docents, la mobilització dels quals va forçar la reunió d’ahir a la conselleria.