Catalunya finançarà les escoles per la seva complexitat i mida

El Pla de Govern 2024-2027, l’instrument "de planificació política i estratègica" de l’Executiu català presentat el desembre passat, recull el compromís d’impulsar el Pacte contra la Segregació i acordar un model de finançament "equitatiu" dels centres educatius en funció de les seves necessitats o complexitat, "per enfortir la igualtat d’oportunitats i l’equiparació progressiva entre centres del sistema d’educació de Catalunya".

Això és una cosa que el Govern començarà a fer actualitzant l’actual classificació de les escoles a partir del perfil socioeconòmic del seu alumnat (actualment existeixen tres categories: centres de màxima complexitat, centres d’alta complexitat i la resta de centres), tal com va explicar dijous passat la consellera Esther Niubó a Catalunya Ràdio, on va assegurar que el finançament ha "de deixar de ser tan lineal" –tants alumnes, tants diners– per "reforçar els centres més complexos".

D’aquesta manera, el Govern avança cap a una fórmula de finançament equitatiu i evita que les escoles de més complexitat depenguin d’aportacions extraordinàries com poden ser els fons dels Plans de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE), que estan cofinançats per la Unió Europea i la Generalitat.

Els millors docents

Fa pocs dies, el sociòleg Miquel Àngel Alegre, responsable de projectes de la Fundació Bofill, problematitzava en una entrevista a EL PERIÓDICO el model actual, que "com a assignació ordinària de recursos, dota els centres en funció de com de grans o petits són; tant en assignacions docents com en recursos per fer activitats", i advertia: "No pot ser que els recursos que reben les escoles per la seva complexitat depenguin d’ajudes volàtils". Alegre també apuntava que "només el 5% del professorat està distribuït en funció de la complexitat dels centres". Precisament aquesta mateixa setmana, en l’acord entre el Govern i l’OCDE per remuntar els resultats educatius a Catalunya, el director d’Educació i Competències de l’OCDE, Andreas Schleicher, pare de les proves PISA, insistia en la fórmula d’atraure els millors docents a les aules més complicades com a mesura per millorar el sistema educatiu.

"L’objectiu ha de ser com fem les escoles complexes menys complexes", incideix Bernat Ferrer, promotor del col·lectiu Escoles contra la Segregació –signant del pacte–, que recorda que Catalunya continua tenint 410 escoles segregades, la mateixa xifra que fa vuit anys. El full de ruta del col·lectiu per avançar cap aquest objectiu passa per recuperar la sisena hora a tota l’escola pública, començant per les escoles de màxima complexitat, tal com està recollit també en el pacte de Govern entre el PSC i els Comuns.

Mentrestant, els centres educatius més complexos de Catalunya reben uns diners "extres" principalment per dues vies. D’una banda, amb les anomenades "motxilles escolars" (fons no estructurals vinculats al Pacte contra la Segregació, per la qual cosa no saben quant duraran), que actualment reben els alumnes amb més dificultats socioeconòmiques d’infantil-3, 4 i 5 i dels tres primers cursos de l’ESO. I, per a l’alumnat de tota la primària i de quart d’ESO, compten amb els fons PMOE, ara als llimbs perquè, com va avançar aquest diari, la UE ha reduït la seva aportació (de 14,6 milions es passa a 12,9) i les escoles encara no saben de quins recursos disposaran aquest any per a reforç escolar i extraescolars de l’alumnat més vulnerable.

"Prudència"

Notícies relacionades

Els nous trens de Rodalies començaran a circular a l’R1

Orriols carrega contra Bonpreu per denegar ajudes a la residència de Ripoll

"Si ens falla el PMOE o es redueixen els diners, no podem subvencionar activitats bàsiques en un centre educatiu, com sortides, colònies, extraescolars i l’acollida del matí, amb la qual cosa s’accentua la bretxa amb els centres les famílies dels quals sí que tenen recursos econòmics", assenyala el director d’un institut escola de màxima complexitat, que ratifica que en el dia d’avui encara no saben la quantitat de diners que acabaran rebent. Amb l’agreujant que hi ha algunes activitats que no poden suspendre, com els va suggerir el Departament d’Educació, que a finals d’octubre va advertir a les 752 escoles i instituts catalans d’alta i màxima complexitat beneficiàries d’aquestes ajudes que, "per prudència", no generessin despeses vinculades al PMOE, ja que "hi hauria canvis" (una retallada d’1,7 milions d’ajudes europees).

"No podia parar l’acollida matinal, perquè ja tenia el personal contractat i és una necessitat per a les famílies, o la despesa dels equips de futbol que ja havien començat a jugar, ni les pagues i senyals de les cases de colònies... Sabem que cobrarem alguna cosa, però encara no sabem quant ni quan", lamenta el director.