Els experts demanen menys pressió per aprendre a llegir abans de primària

Cap norma educativa exigeix que els alumnes d’infantil (etapa no obligatòria que inclou des dels 3 fins als 6 anys) aprengui a llegir. El currículum d’ensenyaments mínims deixa clar que "no és exigible per afrontar primària" i recomana als docents d’infantil que es limitin a "afavorir una primera aproximació a la lectura i l’escriptura". La realitat, però, és que aprendre a llegir amb 5 anys és el dia a dia de moltes escoles. Els experts destaquen que aquesta pressió perquè els nens comencin primer curs de primària (6 anys) sabent llegir no parteix només d’algunes escoles sinó també de les famílies. Els investigadors reconeixen que es tracta d’una imposició que, fins ara i segons l’evidència científica, no comporta cap benefici extra de cara a aconseguir la competència lectora.

"Moltes escoles, sobretot centres concertats i privats, plantegen com una característica diferencial que els seus alumnes acabin infantil sabent llegir i que alguns nens siguin capaços de fer-ho amb 4 anys. És una pressió que no només prové de l’escola sinó també dels pares, a qui genera confort dir que el seu fill ja llegeix malgrat ser tan petit", reconeix Llorenç Andreu, catedràtic dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’eHealth Center.

L’especialista, que recorda que la lectura i l’escriptura són "les dues cares de la mateixa moneda", remarca que "s’ha de treballar en cada moment les coses per a què evolutivament estan preparats" i reclama reforços addicionals per a tots els alumnes que acaben primer de primària amb una lectura molt titubejant i amb errors. "S’ha d’actuar de seguida i posar-hi tots els recursos tant a l’escola com a casa. La meva recomanació a aquestes famílies és que, si s’ho poden permetre, busquin també ajuda professional d’un logopeda o un neuropsicòleg. Cal treballar-ho amb intensitat", adverteix.

Primer de primària, diu per acabar Andreu, sí que hauria de ser el curs en què els nens fossin capaços de llegir. Que ho facin fluidament correspondria a segon de primària. A tercer comença la comprensió lectora. És a dir, passar d’aprendre a llegir a aprendre llegint.

Ajuda professional

En aquesta necessitat de tenir ajuda professional des d’edats primerenques hi coincideix la logopeda i investigadora Nadina Gómez-Merino, que destaca que la famosa expressió ja parlarà genera problemes, sobretot quan els nens amb dificultats de llenguatge s’enfronten a l’ensenyament de la lectoescriptura. "És fonamental cuidar la manera com es presenten els sons i les lletres", insisteix.

"Fins ara, pocs estudis han investigat sistemàticament els efectes de l’ensenyament primerenc (4/5 anys) o tardà (6/7 anys) de la lectura i l’escriptura. Els resultats disponibles semblen indicar que, a primària, el nivell de lectura dels alumnes a qui s’ha ensenyat de manera primerenca i el dels que han rebut la instrucció de manera tardana s’igualen", diu Gómez-Merino, autora de l’assaig Aprender a enseñar a leer y a escribir, juntament amb el mestre especialista d’audició i llenguatge Juan C. Ripoll i la doctora en Psicologia Vicenta Ávila. "Unes quantes dades troben un més bon nivell de comprensió lectora en els alumnes que han rebut un ensenyament tardà de la lectura", afegeix l’assaig, tot i que els investigadors recorden que hi ha altres factors que podrien influir en els resultats.

Notícies relacionades

Nou tractament per controlar els cucs intestinals

Dos anys de presó per a l’estafador de Tinder

La investigadora recorda que s’ha de diferenciar entre les habilitats precursores de la lectura (entre les quals els experts inclouen la consciència fonològica, el coneixement del que s’ha escrit i les lletres i la velocitat de denominació) i la descodificació. Les primeres, bàsiques en l’etapa d’infantil, consisteixen a dividir paraules en síl·labes, escoltar i interactuar amb contes, conèixer les lletres i identificar-les. "Són habilitats que facilitaran no només la lectura sinó també la comprensió lectora", afegeix Gómez-Merino. "Si ens referim a aprendre a llegir, a treballar aquestes habilitats de manera primerenca a l’aula, aquestes pràctiques són més que recomanables des que els nens són petits", afegeix.

La descodificació, en canvi, consisteix a desxifrar les lletres (saber quin so té cada una) i enllaçar-les formant paraules. Dedicar esforços perquè els alumnes de 5 anys sàpiguen llegir, en el sentit de ser capaços de llegir paraules o frases senceres, no té una justificació clara, diui la investigadora i logopeda. "No hi ha dubte, però, que és recomanable dedicar temps a habilitats lingüístiques precursores de la lectura que afavoriran el seu desenvolupament posterior. Per tant, s’haurien de prioritzar", afirma.