Només l’1% dels nens es poden considerar lectors precoços

"És un mite pensar que les persones naixem estant predisposades a l’aprenentatge de la lectura, que, igual que l’escriptura, és un sistema complex. No és una habilitat innata", remarquen els autors de l’assaig Aprender a enseñar a leer y a escribir, Juan C. Ripoll, Nadina Gómez-Merino i Vicenta Ávila. El 2006, una investigació internacional va concloure que els lectors precoços (els que no han rebut ensenyament formal sobre les relacions entre grafemes i fonemes o bé sobre com descodificar l’escrit) es limiten a l’1%. Els investigadors, no obstant, sí que especifiquen que aquest 1% de lectors precoços sí que havien rebut un ensenyament informal per part dels seus pares, cuidadors o germans.

En la majoria de països de la UE, el currículum d’infantil inclou objectius o continguts relacionats amb la promoció de la consciència fonològica i la percepció del llenguatge escrit. Com a cas excepcional, Alemanya no inclou cap d’aquests aspectes. A Finlàndia, l’ensenyament formal de la lectura comença quan l’alumnat accedeix a primària, amb 7 anys. No obstant, moltes escoles, en l’etapa preescolar, insisteixen en la consciència fonològica i l’alfabetització. L’activitat més comuna és llegir als alumnes.

Jugar amb les lletres

Llegir contes als alumnes, organitzar visites a museus i jugar molt amb les lletres era, precisament, l’activitat principal de l’Eugenia, mestra d’infantil i tota una institució a l’escola pública de Madrid on es va jubilar l’any passat. Estimada per nens i famílies, l’Eugenia sabia que 5 anys no és l’edat idònia per iniciar l’ensenyament formal de la lectura, sinó per desplegar totes les habilitats precursores: dividir paraules en síl·labes, escoltar i interactuar amb contes i conèixer les lletres i identificar-les.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

Quan els seus alumnes van passar a primer de primària, el professor assignat al curs, jove i amb poca experiència, va tenir una topada amb l’Eugenia, a qui va retreure no "haver-los donat més canya" perquè ja sabessin llegir. "Moltes famílies ens vam assabentar d’aquella disputa i ens ens vam disgustar molt. Adoràvem l’Eugenia i la seva manera de treballar amb els nens. El professor de primer de primària es va angoixar molt, va pressionar amb la lectura i va culpabilitzar l’Eugenia. El que no sabia és que ella, en infantil, havia establert molt bé les bases perquè tots aprenguessin. De fet, lògicament, tots van acabar aprenent", explica l’Ángeles, una mare del centre.

L’Ángeles, amb una filla que ja està a l’institut, recorda l’etapa d’infantil amb molt carinyo. Al contrari que una amiga seva, que va portar la seva filla a una escola privada on la mestra d’infantil "va pressionar fins a l’infinit" amb la lectura formal. "La meva amiga m’explicava que la seva filla no arribava al nivell exigit, que se sentia incapaç de llegir els llibres que els manava cada setmana per practicar a casa. Per a ella va ser una etapa anguniosa. No és just".