Dos anys de presó per a l’estafador de Tinder

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó Osasere James Satman, un ciutadà nigerià resident a Catalunya, per estafar una dona de 72 anys. Els fets van transcórrer el 2021, quan la víctima va conèixer un home que es feia dir Richard Morgan a través de Tinder. Però Morgan no existia. Rere aquest perfil hi havia James, que va enamorar la denunciant, la qual s’acabava de quedar viuda, i li va fer creure que necessitava diners per poder reunir-se amb ella a Barcelona. La sentència considera provat que va robar a la dona almenys 12.800 euros. La família de la víctima afirma que van ser gairebé 30.000 euros.

El judici contra James es va celebrar a finals del 2024 i la sentència es va dictar el passat 29 de novembre. Aquesta és una de les poques vegades en què la justícia espanyola ha aconseguit caçar un ciberestafador sentimental. Aquest tipus de delinqüents, que sedueixen telemàticament les seves víctimes gràcies a les aplicacions de cites, gairebé sempre esquiven la llei perquè actuen des d’altres països.

Però James resideix a Espanya. Els Mossos d’Esquadra l’han localitzat a Madrid seguint el rastre dels diners que la víctima va ingressar en dos comptes corrents a nom de James. La investigació no ha pogut acreditar que James sigui també l’únic estafador que actuava sota el perfil de Richard Morgan, tot i que ha considerat que ha de ser condemnat perquè és "autor, coautor o cooperador necessari" de l’estafa a la denunciant, ja que s’ha lucrat de l’engany. La sentència remarca que durant el judici no ha sigut capaç d’aclarir l’origen dels diners.

Richard Morgan

La víctima que ha aconseguit la condemna contra James és una dona viuda que, el 2021, tenia 72 anys. El seu fill li va obrir un perfil de Tinder perquè conegués algú que li fes companyia. Però va acabar caient a la xarxa de James, que s’amagava rere la identitat inventada d’un tal Richard Morgan. Es presentava com un ciutadà d’origen català que s’havia mudat de petit als EUA i que actualment tenia 62 anys. A la víctima li va explicar que era un enginyer naval que continuava en actiu i que també havia enviduat d’una manera traumàtica: la seva dona havia mort en un accident en què van morir els seus fills. El 2021, assegurava, vivia a bord d’un vaixell que viatjava per tot el món.

L’engany conegut com el fals militar és una evolució facilitada per les aplicacions de cites de la vella estafa nigeriana. Aquesta consisteix a fer creure a la víctima que algú posseeix una fortuna en aquest país africà però que, per accedir a aquesta suma de diners, necessita disposar urgentment d’efectiu per pagar unes taxes. La víctima ofereix aquests diners a canvi de recuperar-lo de seguida i quedar-se amb un percentatge de la fortuna a l’haver sigut decisiva per resoldre la situació. La realitat, no obstant, és que, quan avança els diners, descobreix que tot ha sigut un muntatge.

L’estratègia del fals militar es basa en la mateixa estratègia. El que fan els estafadors és contactar a través d’aplicacions de cites amb les víctimes. Es fan passar per militars que es troben en països en guerra o per metges que participen en missions humanitàries. Entabanen la víctima enamorant-la i explicant-li que volen reunir-se amb ella i afegeixen tot seguit que, perquè això sigui possible, necessiten diners.

Notícies relacionades

Nou tractament per controlar els cucs intestinals

El 34% de les agressions sexuals el 2024 van ser amb penetració

Morgan, segons la denunciant, li va fer creure que s’havia enamorat d’ella a distància. Li va explicar a la viuda catalana que tenia un maletí ple de bitllets en efectiu amb què pretenia anar a Barcelona, reunir-se amb ella i comprar una residència per als dos.

Però el vaixell de Morgan mai arribava. Quan va passar pel Japó, Morgan li va dir que li exigien unes taxes per poder baixar del vaixell portant el maletí. La víctima va fer una primera transferència d’uns 3.000 euros. Al cap de pocs dies, una situació semblant en un altre port. O li enviava més diners o Morgan es quedaria tancat en alguna duana i la dona perdria els 3.000 euros. Així va començar un cercle viciós del qual no va saber sortir. Perquè Morgan no va parar de ficar-se en embolics (va patir retencions, tancades i cops) dels quals només podia rescatar-lo la denunciant enviant-li més diners. Si s’hi negava, l’estafador li deia que corria un perill de mort.