Luca Giocoli: "Faig un esforç salvatge per dormir sis hores i mitja"

La meta que persegueix va quedar encara més lluny del seu abast al juliol, quan només va dormir durant poc més de quatre hores de mitjana per jornada.

"I això que ha sigut el meu millor any", contextualitza Giocoli. "El 2020, em vaig quedar en cinc hores i mitja i he estat èpoques amb quatre hores de mitjana de son", compara.

Reconeix que s’ha imposat canvis per ficar-se al llit amb placidesa: ha deixat enrere l’època amb "cinc o sis" cafès al dia per prendre’n només un, procura apagar les pantalles una hora abans de posar-se al llit i, sobretot, refrena l’ànsia de continuar treballant després de sopar. Abans es passava "dos o tres" hores més enganxat a l’ordinador.

Efectes en l’humor

"He fet treball per arribar a una hora més de son", esbufega Giocoli. "Faig un esforç salvatge per dormir sis hores i mitja. No dormir prou ha tingut efectes en el meu humor, m’ha causat ansietat, em restava creativitat, anava més lent... Afectava la feina, la vida personal i de parella", admet.

Giocoli creu que ha ensopegat amb els tres inconvenients a què l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) atribueix el son minvant dels residents a la ciutat. És a dir, abús de pantalles, estrès laboral i dificultats per a conciliar. Giocoli esmenta també l’afany per "fer més vida i créixer professionalment", així com el propòsit "esgotador" de carregar amb una família.

El flux de productivitat

Encara més, afegeix que viure a la ciutat de Barcelona contribueix al desvetllament: "És pel ritme que la ciutat imposa. Tots estem en un flux de productivitat, d’estar sempre connectats i contestant... Ha perdut una mica el ritme mediterrani, si és que el va tenir alguna vegada".

El vertigen de la vida urbana trasllueix també en el testimoni de Giocoli. "Crec que estem tots així: hiperconnectivitat, pantalles, excés d’estímuls i sensació de perdre’s coses", desgrana. També confessa que el ritme sense treva de la rutina l’ha fet contraure ansietat laboral, per la qual rep tractament.

"Just el focus que treballem en la teràpia és dormir com sigui", comenta. "Tinc cicles bojos –testifica–: un dia m’adormo a les nou, dormo tres hores, després no m’adormo fins a les sis i després estic tot el dia destrossat". El Julio vincula el desordre que pateix amb tenir una feina "molt demandant, d’estar tot el dia atent el que passa".

Tot i que ja es va jubilar, la Rosa Maria no s’ha restablert de la tensió a què la va induir l’alt càrrec que ocupava en una institució educativa de la ciutat. "Els meus últims anys de vida laboral van coincidir amb la pandèmia, vaig agafar molta responsabilitat i vaig tenir una sobrecàrrega de treball brutal", relata. Explica que l’ansietat la va obligar a acudir al psicòleg durant un any i mig. "Pensava que, quan em retirés, refaria el son, però continuo igual: el normal és que dormi poc més de sis hores, però hi ha dies que són tres o quatre", comptabilitza.

La Rosa Maria eludeix les multituds, que sent que la tensen encara més. "Intento esquivar les rebaixes, els restaurants als quals va molta gent, el metro... Abans anava a tot arreu, em divertia i ho passava bé. Ara ho evito", reconeix.

"Canviar de vida"

La Patrícia consumeix Diazepam per procurar descansar. "Si no, no dormiria res", pensa. Calcula que no aconsegueix relaxar-se més de cinc hores a la nit. "Les pastilles no són la solució, però no puc canviar de vida –remarca–. Treballo amb pantalles i, tot i que les aparquis, n’hi ha per tot arreu".

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Amb un fill, la Patrícia veu "molt complicat" descansar. "He fet de tot: meditació, retirs... Reconnectes i veus que has de canviar coses, però dilluns torna la vida real. Envejo la gent que dorm bé", confessa.

A l’Àngels li causa angoixa que la seva filla prescindeixi d’hores de son. "Està enganxada a les xarxes. Pot estar fins a les cinc del matí, però a les vuit ha d’entrar a classe. Algun dia m’ha dit que no va a primera hora", assegura la seva mare. Se sent sense ajuda per reconduir-la i li dol veure-la tan irritable. "És impossible que sigui d’una altra manera: el seu cervell no descansa", conclou.