La mamografia innòcua del futur

¿En el futur es podria disposar d’una prova indolora, innòcua, que es pogués portar a terme a qualsevol edat, amb qualsevol freqüència i a qualsevol país a la recerca d’un càncer amb tanta incidència? Aquell futur està avui més a prop gràcies al projecte europeu MammoWave, que està testant un aparell dissenyat per detectar tumors de forma senzilla, sense radiació i sense comprensió de la mama. I la investigació està sent liderada per Espanya, en concret des de l’Hospital Universitari de Toledo.

El MammoWave és un innovador tècnic que genera imatges de la mama a través de radiofreqüències de baixa potència, més inofensives que les que emet un mòbil.

"Si el dispositiu supera totes les fases de la investigació, podria canviar el paradigma del càncer de mama perquè ens permetrà detectar-ho abans en dones joves i a qualsevol país, fins i tot en els més desfavorits, perquè l’única instal·lació que requereix és d’un endoll elèctric", explica amb entusiasme la doctora Cristina Romero, cap de Radiologia de l’Hospital Universitari de Toledo i membre de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM).

Com que no emet radiació, es podria crivellar les dones joves, edats en què la incidència és menor però els tumors són més malignes, i sense esperar dos anys entre prova i prova.

Baixa potència

El MammoWave és un innovador tècnic que ha sigut desenvolupat per una start-up italiana i que genera imatges de la mama a través de radiofreqüències de baixa potència. Les pacients es tomben en una llitera, de cap per avall i introdueixen la mama en una espècie d’orifici. "Allà han de relaxar-se, perquè no es comprimeix la mama, ni se submergeix, només hi ha unes antenes que giren i generen unes microones, com les del mòbil, però mil vegades de menor intensitat. És una prova totalment innòcua", destaca la doctora. El procés triga entre cinc i set minuts per mama.

L’any 2020, el dispositiu es va testar en unes 300 dones i el problema és que era massa sensible. "Descrivia tot tan bé que semblava que totes estaven malaltes", explica Romero. Per aquesta raó, la següent fase del projecte va consistir a generar un algoritme amb intel·ligència artificial que sàpiga distingir entre el teixit normal, les cèl·lules canceroses i altres patologies de la mama. Per a això es va portar a terme un assaig clínic a tres hospitals, el centre de Toledo i uns altres dos italians, amb 600 pacients, que tenien algun tipus de símptoma.

Una vegada generades les bases de l’algoritme, en la fase actual s’està testant la innovació a 10 hospitals d’Itàlia, Polònia, Suïssa, el Regne Unit i Espanya, en concret en el de Toledo, que porta el lideratge, i Còrdova (un centre de Múrcia s’incorporarà en el futur). I la diferència amb les fases anteriors és que s’està provant en dones asimptomàtiques que acudeixen a fer-se una mamografia i, de forma voluntària, es realitzen també la prova del MammoWave. Ja s’ha testat en unes 3.000 persones i l’objectiu és arribar a la participació de 10.000 dones fins al 2026.

La doctora Romero adverteix que tot i que l’aparell demostri tenir prou "especificitat i sensibilitat", com a molt aviat fins d’aquí una dècada no començarà a implantar-se a la pràctica clínica habitual.

La següent fase consistiria a testar l’aparell en una mostra mínima de 60.000 dones i que el MammoWave, amb els ajustos necessaris, demostri que és efectiu. "Les investigacions triguen anys, això ho fem per les nostres filles", avisa.

A aquest projecte s’afegeix l’iniciat per l’Hospital Vall d’Hebron, que ha començat a provar en voluntàries un programa de screeing precoç de càncer de mama amb una tècnica sense radiació. En aquest cas s’utilitza un tomògraf computarizado d’ultrasò 3D i el supercomputador MareNostrum 5 per crear els algoritmes. Els avantatges d’aquesta tecnologia és que també és innòcua i ofereix una qualitat d’imatge superior a la de les mamografies, tot i que el projecte està en una fase més embrionària.

Avantatges

En qualsevol cas, la potencialitat de les noves tècniques és enorme. En primer lloc, podrien ser útils per detectar el càncer en dones joves, en qui la incidència està augmentat. En aquests moments, els cribratges es realitzen a partir dels 45 o 50 anys, depenent de la comunitat autònoma, ja que les mamografies emeten una petita radiació i l’evidència científica assenyala que només n’està justificat l’ús a partir de certa edat (fins a complir 70 anys) i amb un interval de dos anys.

Notícies relacionades

Nou tractament per controlar els cucs intestinals

Dos anys de presó per a l’estafador de Tinder

"Una cosa és tenir algun símptoma que justifiqui realitzar una mamografia o un TAC, però els cribratges es fan a persones sanes, per la qual cosa les regles del joc sobre el mal-benefici són diferents, ha d’estar justificat el seu ús", indica la doctora.

És per aquesta que raó no es realitzen cribratges en dones menors de 45 anys, ja que la incidència del càncer de mama és petita. Malgrat això, quan es desenvolupa un tumor maligne normalment és agressiu. Davant d’això, la implantació del MammoWave (o d’altres tècniques), si supera les proves, podria suposar "un canvi de paradigma total perquè permetria la prevenció secundària".