Un terç dels barcelonins dorm menys de set hores

De les dades es desprèn que una gran quantitat de gent va molt justa de descans o que li dedica menys del que està recomanat, entre set i nou hores diàries com a pauta general per als adults. L’agència afirma que un terç de la capital dorm menys de set hores. En concret, el 34,6% de les dones i el 31,5% dels homes van curts de son.

"És un inconvenient que rep molt poca atenció", detecta Lucía Artazcoz, cap del Departament de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut de Barcelona. "Que hi hagi un 20% de la població que dorm menys hores de les que toca i que, segons el grup d’edat, pugui arribar a ser el 40% és un problema de salut pública", adverteix.

Els resultats són una mica pitjors a Barcelona que en el conjunt d’Espanya. De mitjana, els espanyols dormen 7,17 hores al dia, i les dones, 7,07 hores, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Artazcoz emmarca el mal dormir a la capital catalana en una anomalia pròpia del món desenvolupat.

Les barcelonines que el 1986 admetien que dormien menys de set hores suposaven entre un 18,2% i un 25,1% de la població femenina, mentre que el mateix dèficit s’estenia entre el 25,5% i el 31,1% en l’últim estudi, elaborat el 2021 i basat en 4.000 entrevistes. En els homes, s’estimava que entre el 14,9% i el 20,6% arrossegava un son insuficient fa 39 anys, una franja que ha crescut a una forquilla entre el 23% i el 39,2% actualment.

Motius de l’insomni

Assumir que no es dorm bé obliga sovint a despullar la intimitat en la consulta del metge. "És una tendència que estem veient", reconeix Jordi Mestres, vocal de Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. "En moltes persones trobem els problemes de son integrats amb altres símptomes –especifica–. Se somatitzen amb mal de cap, cames inquietes, mal humor, cansament, astènia... Refereixen problemes heterogenis i, quan se’ls pregunta, surten conflictes de pares que ho estan passant malament amb fills adolescents, històries vitals dures relacionades amb la vivenda o la feina, violència masclista... Aquests problemes moltes vegades afloren amb aquests símptomes".

Mestres testifica que atenen cada vegada més adolescents i, sobretot, dones de mitjana edat, acostumades al multitasking i amb fills o pares dependents a càrrec. Artazcoz corrobora que "les dones tenen menys hores de son". "Té a veure amb la sobrecàrrega del treball domèstic i de les cures. Ens queda poc temps i el robem del nostre temps d’oci o de son", constata.

L’Agència de Salut calcula que el 23,5% dels homes i el 31,6% de les dones de Barcelona pateixen una mala qualitat del son. L’organisme sanitari apunta que les causes probables de la progressiva reducció d’hores de son són l’abús de les pantalles, la precarietat laboral i els conflictes per conciliar la vida laboral i la familiar.

"Es relaciona amb la pobresa de temps, que és no tenir prou temps per a temes personals", explica Artazcoz. "Vivim en una societat estressant i accelerada que canvia constantment, amb molta tecnologia que ens dona experiències infinites que no ens volem perdre... I després hi ha una qüestió cultural, perquè descansar, el no fer res, està mal vist, i hem convertit l’oci en estressant", observa.

L’atrafegament i la vida social de la metròpoli també contribueixen a desvetllar-se. Mestres enumera adversitats com la contaminació, l’efecte illa de calor, el soroll i un aïllament deficient a les vivendes que no protegeixi de l’esvalot i el clima advers. Artazcoz afegeix la pèrdua de temps de descans a causa dels llargs desplaçaments per anar a treballar o estudiar. I, òbviament, el ritme de la ciutat és frenètic –postil·la–. En la cultura en què vivim, amb tantes possibilitats d’acumular experiències per a les quals abans es requerien cinc vides, els inputs per disfrutar-les encara són més grans a Barcelona".

A l’equació, la doctora suma l’"excés de treball, les tasques rutinàries, els horaris nocturns i canviants que no es poden predir, estar disponible a qualsevol hora i la precarietat per tenir més d’una feina o no arribar a final de mes". Les dones amb menys ingressos que declaren que dormen poques hores són un 5,6% més que les que tenen un poder adquisitiu elevat. En els homes, el mateix desfasament per renda puja a un 16,4%.

Pal·liatiu a la malaltia

Notícies relacionades

"Intel·ligència policial" per prevenir les agressions sexuals

Toni Solano: "És absurd posar deures en una era en què els nens fan servir el ChatGPT"

Vigilar les hores que descansem és tan sa com adoptar una bona dieta, ho compara Gerard Mayà, neuròleg de la Unitat del Son de l’Hospital Clínic de Barcelona. "Té molta importància en la prevenció de malalties que són les causes principals de mort", destaca. "Són el càncer, que augmenta si no dormim; malalties cardiovasculars, com l’ictus i l’infart, que augmenten si no dormim, i les malalties degeneratives, com l’Alzheimer i el parkinson", esmenta.

"Hi ha poca percepció de la importància del son", opina Artazcoz, que afegeix que dilapidar-lo s’associa al "sobrepès, la diabetis de tipus dos, problemes de salut mental com l’ansietat i la depressió i problemes cardiovasculars, com la hipertensió". La doctora comenta que una de les fórmules "més efectives" contra aquestes malalties i trastorns "és actuar sobre els problemes de son i les seves causes".