La Yoyo dona el cos a la ciència

Fins i tot després de morir, l’elefanta Yoyo, la més vella del món, continuarà vivint a través de la ciència, i la seva història, el seu llegat i els seus ensenyaments continuaran deixant empremta en les generacions futures. Després d’anunciar-se la seva mort, que va tenir lloc als 54 anys, un equip d’arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-Cerca) s’ha desplaçat fins al Zoo de Barcelona, la seva última llar, per processar les restes de l’animal i extreure’n l’esquelet. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, les seves restes s’incorporaran a una «biblioteca arqueològica» per estudiar-les arreu del món i ajudar, per exemple, a entendre la història evolutiva d’aquests animals tan majestuosos. «M’agrada pensar que ara la Yoyo comença una segona vida», explica Palmira Saladié, una de les arqueòlogues que hi ha darrere d’aquest projecte.

Tresor científic

Les restes de la Yoyo són un tresor científic per si mateix. I no només perquè van pertànyer a una elefanta extremament vella, que va superar en més de dues dècades l’esperança de vida mitjana per a la seva espècie, sinó també perquè al món hi ha molt pocs esquelets complets d’elefants preservats de manera íntegra per a estudis arqueològics. «Els ossos de la Yoyo ens ajudaran a estudiar la història dels mamuts que van viure a la península Ibèrica, i també, per exemple, a entendre l’evolució d’aquests animals al llarg de milions d’anys d’història», assenyala l’arqueòloga, que ha liderat les tasques per extreure les restes de l’elefanta africana i transportar-les a Tarragona, a la seu de l’IPHES, on ara seran netejades, processades i convertides en models virtuals en tres dimensions.

La imatge –o, més ben dit, la reconstrucció– dels ossos de la Yoyo es publicarà en obert perquè tothom, des d’arqueòlegs fins a veterinaris, estudiants i curiosos, puguin observar-ne l’estructura i entendre més coses sobre aquests animals tan fascinants. A Madrid, l’equip d’Ignacio de la Torre Sainz, de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), serà un dels encarregats de liderar l’estudi de les restes de l’elefanta i conservar-ne el llegat.

Una biblioteca d’ossos

Per entendre la importància que tindran els ossos de la Yoyo per a la ciència, s’ha de fer un pas enrere i entendre com treballen els arqueòlegs. «En la majoria de casos, als jaciments hi trobem fragments d’ossos. I per entendre a quin animal van pertànyer, i si és possible reconstruir-ne la història, necessitem comparar els fragments que tenim amb altres restes semblants. És aquí on entren en joc les biblioteques d’ossos, com la biblioteca a la qual ara pertanyerà la Yoyo», explica l’arqueòleg Antonio Rodríguez-Hidalgo, un dels experts que està duent a terme les tasques d’«esqueletificació» i estudi de les restes d’aquesta elefanta.

«Els catàlegs osteològics no són una mera col·lecció de curiositats, sinó un recurs que els arqueòlegs utilitzem en el nostre dia a dia per entendre a quin animal va pertànyer un os que trobem i que, de vegades, ens permet fins i tot esbrinar l’espècie exacta», assenyala Rodríguez-Hidalgo. Fa uns mesos, per exemple, l’equip de Saladié va trobar les restes d’un animal prehistòric en un jaciment situat a prop de Tarragona. Al principi es va especular que podien pertànyer a un mamut, però al setembre, quan van rebre les restes d’un altre animal mort al Zoo de Barcelona, van tenir un moment eureka. «Tan bon punt vam veure les d’aquest animal ens vam adonar que el que havíem trobat a l’excavació de Tarragona era un hipopòtam que va viure a Catalunya fa milers d’anys», explica la científica.

En el cas de la biblioteca d’ossos de l’Institut de Paleoecologia Humana, iniciada pel famós antropòleg Eudald Carbonell, el catàleg inclou les restes de més de 300 exemplars excepcionals. «Hi ha de tot. Des d’ossos d’hipopòtams i ximpanzés actuals fins a restes arqueològiques de tigres, bisons i cavalls salvatges que van viure en temps passat a la península Ibèrica. És una veritable joia», remarca Rodríguez-Hidalgo. La seva importància és tan gran que, tal com expliquen els seus responsables en una conversa amb aquest diari, el centre està treballant per escanejar totes les restes òssies del seu catàleg i publicar-les de manera gratuïta perquè puguin estar a disposició de tota la comunitat científica. Entre aquestes restes, és clar, també hi haurà les de l’aclamada elefanta Yoyo.

El tresor científic que s’amaga en els ossos d’alguns animals, de vegades, també permet portar a terme experiments científics no gaire convencionals que d’una altra manera no seria possible de fer. Fa uns anys, per exemple, Rodríguez-Hidalgo explica que van rebre les restes del Toto, el ximpanzé en captivitat més vell del món, i van decidir utilitzar-ne una part per fer un estudi ben curiós sobre canibalisme prehistòric.

Fòssils

Notícies relacionades

És possible fidelitzar clients en marketplaces? Les claus per aconseguir-ho en un entorn digital competitiu

El món del papa Francesc

En aquest cas, els arqueòlegs van utilitzar el cadàver de l’animal, que va morir per causes naturals, per posar a prova la hipòtesi que els nostres avantpassats es menjaven els uns als altres i feien servir eines de pedra per trossejar els cossos. «Gràcies a l’experiment que es va fer amb aquest animal, l’anatomia del qual és molt semblant a la de la nostra espècie, vam comprovar com són les marques que queden als ossos després d’aquest procés i com, a més, aquestes marques coincideixen amb els fòssils trobats en jaciments arqueològics com el d’Atapuerca», explica l’arqueòleg.

L’elefanta Yoyo va ser víctima del comerç il·legal. Va arribar a Barcelona fa 15 anys després que la Generalitat intervingués i la decomissés a Albinyana al parc d’atraccions Rioleón Safari, on estava exposada, de manera que incomplia la legalitat. Abans havia viscut en un circ. Va entrar al zoològic amb lesions físiques que van requerir tractaments especialitzats. Fa més de 30 anys que el centre recupera animals com la Yoyo, ja que està adherit a la convenció sobre el comerç d’espècies amenaçades.