"El primer tractament ha de ser l’exercici físic"

És una realitat que també certifica la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH). "S’ha perdut la por de prescriure opioides majors com el fentanil. Fins ara es receptaven per a pacients oncològics –per als quals sí que estan indicats-, però també es prescriuen en patologies que no són oncològiques, sobretot del sistema musculoesquelètic, com dolors crònics, lumbàlgies i artrosi, assenyala Beatriz Salazar, del grup de treball de farmàcia neuropsiquiàtrica de la SEFH.

"En la carrera de Medicina ensenyen molt poc sobre el dolor. I és imprescindible que els metges de família en sapiguem", diu per la seva banda la metge de capçalera del CAP Larrard (Barcelona) Aina Perelló, que a més és coordinadora del grup Tradop (Abordatge Transdisciplinari del Dolor Persistent), de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Perelló precisa que, per al dolor crònic, els opioides "no són la primera opció", malgrat que els estan receptant molts doctors.

"El que sabem fer nosaltres, els metges, és donar medicaments. Però potser la primera persona que ha de veure un pacient no és el metge, sinó el fisioterapeuta", assenyala. Reconeix, però, que sovint les llargues llistes d’espera empenyen cap a la medicació, això és, l’alleujament ràpid i fàcil dels dolors. "A qui més receptem és a les dones grans de nivell socioeconòmic baix. Les de nivell socioeconòmic alt van al físio, al psicòleg... Les altres tenen més dolor", reconeix.

La prescripció d’opioides augmenta, diu, perquè "cada vegada hi ha més dolor". Els opioides, però, "no serveixen per als dolors crònics" i, en molts casos, "els empitjora". "Per a la fibromiàlgia no s’han de receptar opioides i s’està donant sobretot fentanil [un opioide considerat major, davant el tramadol, que és menor]", diu aquesta doctora, autora de la tesi Prescripció d’opioides forts en el tractament del dolor crònic no oncològic per part dels metges de família de Catalunya. Segons aquesta investigació, un 18% dels metges de tots els CAP catalans tracten la fibromiàlgia amb opioides.

"Estem creant jonquis"

Notícies relacionades

"Intel·ligència policial" per prevenir les agressions sexuals

Toni Solano: "És absurd posar deures en una era en què els nens fan servir el ChatGPT"

"Estem drogant la gent, creant jonquis. Quan els traiem els opiaceos, veiem que s’espavilen", afirma Perelló, que destaca que, per al dolor crònic no oncològic, l’"últim recurs" són sempre els opioides. El primer, l’exercici terapèutic o la teràpia psicoeducativa. De fet, la mateixa Conselleria de Salut destaca que "l’evidència sobre l’eficàcia del tractament a llarg termini del dolor crònic no oncològic amb opioides és molt limitada" i que, "per contra, els riscos són coneguts".

Amb tot, cada vegada hi ha més centres de salut amb programes d’exercici per tractar el dolor. Un d’ells és el CAP Larrard, on treballa la doctora Perelló, que també adverteix de les "combinacions perilloses" d’opioides i benzodiazepines. "Aquestes barreges augmenten la mortalitat a l’incrementar-se el risc de caigudes, fractures i pressió respiratòria", apunta.