L’obesitat es diagnosticarà amb el greix corporal i no sols amb l’IMC

La Comissió Global sobre Obesitat Clínica, formada per 58 experts de diferents especialitats mèdiques i països, recomana aquest nou enfocament innovador i detallat per diagnosticar l’obesitat. Aquest document, que s’acaba de publicar en The Lancet Diabetes & Endocrinology, ha sigut recolzat per 75 organitzacions mèdiques de tot el món.

Els autors d’aquest document introdueixen, a més, dues noves categories diagnòstiques de l’obesitat –"obesitat clínica" (que inclou alguna malaltia associada) i "obesitat subclínica" (quan no hi ha encara cap patologia)–, i és precisament la introducció del concepte d’"obesitat clínica" el que podria canviar substancialment el nombre de persones classificades amb obesitat, "permetent diagnòstics més precisos, tractaments personalitzats i una millor gestió en la vida diària", defensen els seus autors.

Les xifres reflecteixen la magnitud de la problemàtica: l’obesitat és una de les malalties més prevalents d’Occident. Entre el 25% i el 30% dels adults a Espanya pateixen obesitat, així com el 10,7% de la població infantil i adolescent. Arreu del món, més de mil milions de persones viuen amb obesitat.

"Més que canviar el criteri de l’obesitat, l’enriquim. Fins ara ens hem basat exclusivament en l’IMC, una xifra que té la seva utilitat: com més IMC, sobretot a partir de 30, més risc de malalties metabòliques i cardiovasculars. Així i tot, hi ha molts atletes que tenen un IMC per sobre de 30 i no són obesos", adverteix José Manuel Fernández-Real, cap de Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) i membre del CIBEROBN.

Així, per a Fernández-Real, que espera que aquest nou enfocament mèdic arribi a les consultes de Catalunya "al més aviat possible", el que "veritablement" defineix l’obesitat no és l’IMC, sinó el "greix corporal". "L’IMC té impacte a escala global, però no individual. Per si sol es queda pobre", explica aquest endocrí. No obstant, si la quantitat de greix corporal està "alterada", i aquesta s’uneix a un IMC elevat, sí que hi ha més certesa que una persona pateix obesitat.

La distribució del greix

La distribució del greix pot conèixer-se mesurant la relació cintura-maluc, cintura-talla o la cintura sola. La impedanciometria –una prova que consisteix en l’anàlisi de la composició corporal– també serveix per quantificar el greix corporal. El nou enfocament també estableix un total de 18 criteris diagnòstics per a l’obesitat clínica en adults i 13 per a nens i adolescents. Entre aquests signes estan, per exemple, l’evidència d’una funció reduïda d’òrgans o teixits o limitacions de mobilitat i altres activitats de la vida diària, com per exemple banyar-se, vestir-se o anar al bany.

Notícies relacionades

És possible fidelitzar clients en marketplaces? Les claus per aconseguir-ho en un entorn digital competitiu

El món del papa Francesc

El doctor Fernández-Real insisteix que és urgent establir bé quins símptomes i signes defineixen l’obesitat. "En aquesta comissió, que es va reunir cada 15 dies durant dos anys, busquem posar-nos d’acord sobre quins són els seus signes. Si la persona té un dels seus 18 signes, passem a denominar la seva patologia obesitat clínica, que significa que ja es veu afectada la seva salut. I proposem que aquesta persona sigui abordada d’una forma més àgil i precoç que una sense símptomes i signes", afegeix.

En general, les dues idees principals d’aquest nou enfocament són, d’una banda, "perfilar molt millor" què és l’obesitat i, d’altra banda, "reforçar" el concepte d’obesitat clínica. "L’obesitat, si no és clínica, és preclínica. És a dir, tot i que no hi hagi algun d’aquests 18 signes i símptomes, si hi ha un IMC superior a 30 i un elevat greix corporal, es considera obesitat preclínica perquè existeix risc de malaltia cardiovascular", conta Fernández-Real, que acaba recordant que l’obesitat és "un dels grans mals" de l’actualitat. "És un problema de primer ordre que s’està incrementant en diferents països, sobretot a EUA".