Més del 95% de les explotacions de Catalunya són de model intensiu
Fonts dels Agents Rurals i experts en la gestió dels purins avisen que l’augment d’aquest tipus d’instal·lacions dificulten la sostenibilitat.
Aquesta ramaderia contribueix a les emissions de gasos amb efecte hivernacle
Per poder entendre el problema de la contaminació de les masses d’aigua subterrànies i el terra a les zones de Catalunya amb més presència de granges, és imprescindible analitzar les dades sobre el model de la indústria del porc, que és cada vegada més intensiva.
A Catalunya, viuen més porcs que persones. En total, el nombre d’animals en explotacions agrícoles, en augment, supera els 8,19 milions d’individus. El sector boví, en canvi, no arriba a les 700.000 vaques, i si se sumen ovelles i cabres, no s’arriba als 600.000 animals. A la Catalunya Central, una de les comarques que més pateix per la contaminació difusa originada pels purins, es crien més d’un milió i mig de porcs. En total, a Catalunya hi ha més de 24.000 granges i més del 95% són intensives o de model mixt. Gairebé 1.000 es cataloguen com a "macrogranges".
Fonts dels Agents Rurals adverteixen que aquest model en auge, pensat per produir carn de porc que es ven aquí però que també s’exporta a altres països, no és l’ideal per reduir la contaminació. De fet, la presència de fòsfor i nitrogen a les aigües subterrànies s’ha convertit en un problema estructural a Catalunya. Algunes d’aquestes granges intensives són les mateixes que actuen com a companyia de transport de purins.
Compensar emissions
La situació implica tant els rurals com les conselleries de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i Agricultura. Alguns d’aquests establiments estan invertint diners per fer les coses bé, però en altres casos es continuen registrant irregularitats.
L’actual model de producció, que es caracteritza per la concentració de grans quantitats d’animals en espais reduïts, genera un elevat volum de residus orgànics com fems i purins. Quan es filtren al terra i a les aigües subterrànies, contaminen l’aigua amb nitrats i la converteixen en no potable, a més de perjudicar la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics, molt minvada en els últims anys.
Notícies relacionadesA més, la ramaderia intensiva contribueix a les emissions de gasos amb efecte hivernacle, com el metà, que agreugen la crisi climàtica i tenen riscos per a la salut pública, ja que la qualitat de l’aire també es veu afectada. Catalunya té sobre la taula diverses propostes per reduir emissions i algunes impliquen de manera destacada aquestes grans granges intensives, que en els pròxims anys estaran obligades a compensar les seves emissions.
Un altre aspecte polèmic d’aquest model de granja en matèria mediambiental és la despesa d’aigua d’aquests establiments. Durant els pitjors moments de la sequera, es va reduir l’aigua que podien consumir i es va prohibir obrir noves explotacions. Avui dia, no obstant, amb la retirada de les restriccions, l’ús de l’aigua ha tornat a la normalitat, tot i que la Generalitat estudia com aconseguir un ús més eficaç d’aquest recurs a tots els sectors, inclòs el ramader.
- MAMARAZZIS Pep Guardiola i Cristina Serra se separen després de 30 anys junts
- Marc Márquez impressiona Ducati
- Després de passar per l’uci Àngel Llàcer actualitza el seu estat de salut: «Torno a estar de baixa»
- Fiscalitat Novetats en la Renda 2025: nou límit per fer la declaració
- Alerta meteorològica El Meteocat encén avisos taronja i grocs per fred
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Infeccions respiratòries La grip a Catalunya augmenta un 50% en una setmana, però la taxa vacunal és quatre punts menor que el 2021
- 6.300 milions captats en una dècada La Barcelona metropolitana es reafirma com a ‘hub’ europeu d’atracció d’inversions tecnològiques
- LA COMPAREIXENÇA Laporta acusa «l’entorn» dels mals del Barça
- Nou cicle republicà Junqueras recupera la majoria en la direcció del grup d’ERC al Parlament