El món del papa Francesc

Esperança (Rosa dels Vents en català i Plaza & Janés en castellà), l’autobiografia de Francesc, s’havia de publicar inicialment després de la mort del papa argentí d’origen italià. No obstant, l’estiu passat el Pontífex va decidir que la publicació coincidís amb el Jubileu del 2025, i així, a partir d’aquesta setmana, estarà a les llibreries de tot el món en 18 idiomes.

El llibre és un compendi de 320 pàgines de records i pensaments del Papa sobre grans debats del nostre temps, com la crisi climàtica, la bretxa socioeconòmica, la immigració, les guerres i la cursa armamentística, que ha sigut presentat pels seus editors com la primera autobiografia escrita per un papa en el càrrec i "una publicació històrica". Tot i que això és imprecís –ja que al segle XVI el papa Pius va escriure 13 llibres sobre la seva vida que va titular Els Comentaris–, el nou volum és una bona síntesi de la visió de Francesc i recrea amb molt detall episodis de la seva vida.

El llibre permet veure la seva postura en temes com les guerres forjada en les històries que el seu avi li explicava de la Primera Guerra Mundial. "Nonno (avi, en italià) va descriure l’horror, el dolor, la por, l’absurd disbarat que encoratja la guerra", escriu Francesc. "Qui fa la guerra és el mal. Déu és pau", prossegueix.

També sobre la immigració, idees derivades del seu historial com a fill d’emigrants italians a l’Argentina, amb records que evoquen també la realitat de molts immigrants europeus que en aquells anys del segle XX buscaven un futur millor a l’Amèrica Llatina. El Papa també aprofundeix en detalls de la seva infància en una modesta casa del número 531 del carrer de Membrillar de Buenos Aires, on va viure dels dos fins als 21 anys.

Arrels a Buenos Aires

"Aquesta casa i aquest carrer van ser per a mi les arrels de Buenos Aires i de l’Argentina tota", afegeix Jorge Mario Bergoglio, a l’explicar que aquesta experiència modelaria moltes de les seves idees i formes de veure el món en els següents anys. Francesc descriu un món integrat de personatges plens d’humanitat en totes les seves contradiccions, com una tia "carterista", algunes prostitutes, detinguts i un amic que va assassinar un amic del barri amb l’arma del seu pare.

Més amarg és el record de la dictadura militar d’extrema dreta en què es va enfonsar l’Argentina entre 1976 i 1983. Uns anys en els quals, detalla Francesc, va haver de demanar l’ajuda d’un psiquiatre.

Notícies relacionades

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Un jutge investiga agressions sexuals a menors en una església evangèlica de Terrassa

Sobre els seus anys com a Papa, el llibre aporta una mica de llum sobre el difícil viatge que va fer a l’Iraq el 2021, quan va patir dos intents d’assassinat, com ja parcialment avançava un avanç del llibre que al desembre va publicar la revista jesuïta America. Segons Francesc, el complot va ser descobert pels serveis d’intel·ligència britànics, que van avisar la policia iraquiana (que, no obstant, ho va negar) i aquesta, al seu torn, ho va comunicar al seu equip de seguretat quan va aterrar.

Interessant és també l’ampli espai que el Papa dedica al llibre a l’humor com a medicina contra el narcisisme. "La ironia és medicina, no només per elevar i il·luminar els altres, sinó també cap a un mateix, perquè l’autoironia és una eina poderosa per vèncer la temptació del narcisisme. Els narcisistes es miren contínuament al mirall, es pinten, s’observen una vegada i una altra, però el millor consell davant un mirall és sempre riure’s d’un mateix. Ens farà bé", indica el Papa al llibre.