Reus, Lleida i Santa Coloma acumulen un excés de locals comercials buits

A Barcelona, l’Ajuntament vol controlar millor els tancaments i obertures de locals comercials amb un cens automàtic i gestionar els baixos de la seva propietat de manera més eficient. Però el fenomen preocupa més enllà de la capital catalana. En especial als 18 municipis mitjans i grans que actualment lidien amb un excés d’establiments buits.

Així ho constaten les dades del Mapa Comercial de Catalunya de la Generalitat, actualitzat per última vegada el juny del 2024. Aquesta radiografia, que recull la situació dels locals comercials de totes les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants i capitals de comarca, comptabilitza 48.000 locals buits sobre un parc de 220.000. David Nogué, fundador i director l’observatori Eixos.cat –la consultora especialitzada que ha realitzat el recompte per a la Generalitat– prevé l’alarmisme i assegura que un 20% de locals tancats o buits és "pura normalitat". El problema es dona si es dispara per sobre del 30% de manera general. "Llavors cal actuar", remarca.

Hi ha 18 ciutats que registren un percentatge del 30% o superior. Les 49 restants analitzades es troben per sota d’aquest llindar. Liderant el podi dels municipis amb més espais comercials tancats hi ha les Franqueses del Vallès, amb més de la meitat d’establiments sense activitat. En concret el 51,47%, que suposen 279 immobles. Per revertir-ho, en aquesta localitat del Vallès Oriental treballen en la definició d’un eix comercial i a promoure la reobertura dels locals per potenciar el comerç de proximitat

Configuració urbana

En segon lloc hi ha Reus, tradicional bastió comercial del sud de Catalunya. La proporció de locals comercials buits o tancats en aquesta ciutat tarragonina s’acosta pràcticament a la meitat: 2.764 locals sense activitat, el 46,9%. Reus defensa que manté un gran dinamisme econòmic, amb més de 3.300 activitats comercials, cosa que suposa prop de 3,3 establiments per cada 100 habitants. Nogué explica que, per configuració urbana, el comerç ha tendit a concentrar-se més en les vies principals, deixant molts locals buits fora d’aquestes vies. El contraposa al cas de Manresa: malgrat una configuració urbana semblant, la seva situació comercial és molt diferent, amb 194 locals tancats, el 14,4%. A diferència de Reus, a la capital del Bages hi ha una "bona ocupació fora dels eixos principals", per això Nogué advoca per "buscar explicacions locals a cada ciutat i no generalitzar perquè cada una és un cas particular".

Sant Feliu de Guíxols, a Girona, ocupa la tercera posició, amb 463 locals buits o tancats, el 43,1%. La segueixen Olesa de Montserrat (41,4%), Manlleu (41,3%) i Esparreguera (38,5%). Fins a la sisena plaça no hi ha una capital de província: Lleida. Tot i que té un centre molt definit, que "funciona molt bé", la seva perifèria perd tensió comercial", destaca Nogué. Registra un 37,9%, amb 3.084 locals buits.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»

La resta d’urbs per sobre del llindar del 30% de locals buits o tancats són Santa Coloma de Gramenet (36,7%), Sant Pere de Ribes (34,3%), Valls (34,1%), Cambrils (34%), Rubí (34%), Santa Perpètua de Mogoda (33%), Montcada i Reixac (31,7%), Mollet del Vallès (31,7%), Tarragona (31,3%), l’Hospitalet de Llobregat (30,2%) i Vila-seca (30,1%).

Tot i que Lleida és la capital de província amb més locals buits o tancats, no se separa gaire de Tarragona, que té 1.501 establiments sense activitat, el 31,3%. El fundador d’Eixos.cat destaca que la ciutat té barris amb "bon accés i bona ocupació comercial", però un condicionant que li abaixa la mitjana. És el barri mariner del Serrallo, amb un encant tradicional i acollidors bars de tapes i marisqueries, però "un atzucac, entre la via del tren i la muralla" al qual "li costa tenir més vitalitat comercial", exposa Nogué. En aquest àmbit, destaca com grans ciutats tarragonines com Cambrils, Valls i Vila-seca registren una proporció similar, entorn del 34% i el 30% de locals buits: 535, 385 i 204 respectivament.