Gestionar els boscos

Aquesta situació coincideix amb un dels moments en què Catalunya te la superfície de bosc més elevada de la història recent, degut a un abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Això ha comportat un canvi notable en els paisatges de Catalunya, amb una pèrdua generalitzada d’ambients oberts com conreus i pastures, responsable de la disminució i pèrdua de moltes espècies i hàbitats de gran interès de conservació. Els nous boscos ajuden a crear un paisatge amb una densitat d’arbres excessiva, que facilita la propagació del foc i en dificulta l’extinció. Paradoxalment, això coexisteix amb un creixement urbanístic important en territoris poblats, i els nous boscos i les noves àrees urbanes cada cop són més a prop perquè els antics mosaics agroforestals que els separaven han desaparegut.

Reptes.

Notícies relacionades

Interior millora el sistema de protecció a les víctimes de violència masclista

La policia alerta 16.000 dones de les seves parelles

Com encaixem totes aquestes peces per trobar una sortida als riscos de tot plegat? Necessitem més gestió, però adaptada a assegurar el funcionament del bosc i la seva resiliència davant del canvi ambiental. I que pugui encarar tres reptes: conservar i recuperar la biodiversitat, assegurar la provisió de béns i serveis a la societat i reduir el risc de grans incendis. Això passa per planificar quins boscos han de ser substituïts per conreus i pastures, quins han de ser gestionats de forma més intensa i quins es poden deixar a una dinàmica més natural. En un context urbà i periurbà com el de Los Angeles o el de la Catalunya poblada cal apostar per una gestió preventiva. I aquesta s’ha de basar en la creació de mosaics agroforestals (recuperant conreus i pastures) i de franges de protecció adients, que redueixin la càrrega de combustible i la continuïtat forestal prop de les àrees poblades. També caldrà que els nous desenvolupaments urbanístics tinguin en compte les noves condicions ambientals i que, per tant, tinguin lloc en àrees menys properes al bosc.

En definitiva, encarem un canvi de paradigma en la nostra relació amb el bosc. I hem d’encarar-lo amb una visió de conjunt, i amb eines noves i compartides amb aquests territoris. La signatura del Mediterranean Climate Adaptation Partnership (MCAP) que lideren Catalunya i Califòrnia és una oportunitat magnífica per fer-ho. Aprofitem-la.