Lluita contra els crims de gènere

Interior millora el sistema de protecció a les víctimes de violència masclista

El nou model, VioGén 2, incorpora tecnologia avançada, elimina el nivell de risc ‘no apreciat’, intensifica la coordinació entre institucions i integra de manera automàtica les bases de dades dels Mossos i l’Ertzaintza.

La intenció és que l’entorn de les víctimes estigui més implicat en la seva protecció

El propòsit passa per reformar el formulari de valoració i afinar el perill

Interior millora el sistema de protecció a les víctimes de violència masclista
4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El sistema de protecció a les víctimes de la violència de gènere VioGén es va posar en marxa el 2007 i, des d’aleshores, ha protegit unes 700.000 dones. Però té bretxes de seguretat i s’ha quedat obsolet, com han posat de manifest els assassinats de víctimes que havien denunciat i estaven en el sistema, però hi va haver fallades de valoració del risc o de coordinació, cosa que va impedir protegir-les. Aquests errors s’analitzen, cas per cas, en els comitès de crisi que se celebren cada vegada que un mes se superen els cinc feminicidis i, en alguns d’aquests, s’ha proposat actualitzar VioGén.

Per això, durant mesos, les forces de seguretat han treballat en la posada en marxa d’un "nou model policial" que els ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d’Igualtat, Ana Redondo, van presentar ahir.

Dos instruments

Aquest nou model consta de dos instruments centrals: d’una banda, la renovació de VioGén i la seva transformació en VioGén 2, que incorpora la tecnologia més avançada i, d’altra banda, el nou protocol 2025, que integra, refon i actualitza la normativa i instruccions dictades per Interior a les unitats que s’encarreguen de la protecció de les víctimes des de l’any 2018.

Una de les principals novetats del protocol és que desapareix el nivell de risc no apreciat, per la qual cosa els casos es distribuiran, a partir d’ara, en risc baix, mitjà, alt o extrem. "No considerem que una víctima que denunciï està exempta de risc", va al·legar Marlaska per explicar la desaparició del nivell que menys protecció ofereix.

Alhora, es creen els casos "supervisats", que és un nivell intermedi entre els casos actius i els inactius. A aquesta situació passaran les víctimes d’especial rellevància abans que el seu cas quedi inactiu, cosa que suposa demorar la seva inactivació un període mínim de tres mesos, prorrogable si persisteix el risc. Es consideren víctimes d’especial rellevància aquelles que tenen fills; que en els últims mesos han sigut qualificades amb risc entre mitjà i alt o que tinguin dues denúncies posteriors a la primera en els últims tres mesos.

Alhora, el nou protocol agrupa en un sol capítol les instruccions d’actuació que han de portar a terme les unitats especialitzades en els casos d’alta complexitat (que suposen entre un 15% i un 17% dels expedients). Aquest capítol agrupa les víctimes amb fills, les víctimes d’agressors reincidents i aquelles dones reticents a la intervenció policial o vulnerables.

En aquests casos, es fixa un seguiment més rigorós i s’estableixen mesures de ciberseguretat, ja que l’ús de dispositius electrònics o les xarxes socials poden utilitzar-se per tornar a maltractar la víctima. A més, s’ha inclòs un apartat específic amb mesures de protecció cap als menors que visquin a la llar, que recull la necessitat d’adoptar estratègies específiques.

Així mateix, en certs casos els agents portaran a terme, juntament amb la víctima, un Pla de Seguretat Personalitzat, que consisteix a identificar qui del seu entorn ha d’acudir en cas de necessitat, en qui es pot recolzar i quins són els telèfons de seguretat. La intenció és que l’entorn de les víctimes i dels menors en situacions de violència estigui més implicat en la seva protecció i crear un "cercle de fortalesa".

Fins al desembre del 2024, a VioGén hi havia actius 101.093 casos i, d’aquests, entorn d’un 30% són de dones que entren en el sistema però no han presentat denúncia. Es té coneixement de la seva situació i s’activa el mecanisme de protecció perquè avisa de la situació l’entorn, el sistema sanitari o els serveis socials.

VioGén 2, a l’incorporar "tecnologia d’última generació al servei de la protecció", en paraules de Redondo, ofereix una concreció "més gran i garantia de seguretat". El propòsit, per als pròxims mesos, passa també per reformar el formulari de valoració de risc, l’última actualització de la qual data del 2019, per introduir nous indicadors, a partir dels estudis científics sobre el fenomen, que permetin afinar el perill. Així mateix, s’introduiran millores en els algoritmes destinats a reduir "el risc d’error". "Aquesta sinergia entre la tecnologia i l’experiència policial és la que garanteix la resposta eficaç", va remarcar Marlaska. Així mateix, VioGén 2, a l’incorporar una plataforma informàtica més potent, permet millorar la coordinació entre institucions i la interconnexió amb altres bases de dades.

A partir de la seva posada en marxa, es bolcaran de manera automàtica –i no manual– les bases de dades del sistema informàtic penitenciari, dels sistemes de protecció català (SIAV) i basc (EBA) i la base de dades d’assenyalaments nacionals. I, en un futur, es millorarà la connexió amb el sistema judicial o el servei d’atenció telefònica Atempro.

Notícies relacionades

"En molts comitès de crisi hem vist que la fallada està en la coordinació entre els diferents agents, i el nou model incrementa la coordinació necessària", va destacar la ministra d’Igualtat, que va considerar que el nou model suposa "fer un salt endavant en un moment crític" en què el "masclisme està trucant a les nostres portes amb una violència que fa temps que no vèiem".

L’any passat van morir 47 dones, 11 menys que el 2023, però hi va haver una reactivació de la violència de gènere cap als menors, amb nou nens morts, la xifra més alta de la sèrie històrica.