L’Hospitalet reïx en el tractament de la síndrome de Diògenes

Un estudi de l’Hospital del Mar assenyala que, gràcies a un programa pioner, el municipi té una taxa d’efectivitat del 85% en l’abordatge de la problemàtica.

Interior de un hogar donde vivía una persona con síndrome de Diógenes.

Interior de un hogar donde vivía una persona con síndrome de Diógenes. / Jorge Zapata / Efe

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El programa de l’Hospitalet de Llobregat per abordar els casos de conducta d’acumulació d’objectes al domicili (l’anomenada síndrome de Diògenes, un tipus de trastorn), que va arrencar el 2009 i és pioner a tot Catalunya, ha demostrat una elevada efectivitat: al cap de dos anys, el 85% dels casos es resolen. És a dir, la persona aconsegueix reduir l’acumulació d’objectes a casa seva, i desapareix així el risc (incendis, plagues...) tant per a ella com per a la comunitat. En altres ciutats com Barcelona, amb programes basats en metodologies diferents, la taxa d’èxit és molt inferior: del 35%.

Seguiment de dos anys

Aquest programa forma part de la Unitat Social-Servei Salut de l’Ajuntament de l’Hospitalet i es caracteritza per la creació d’equips multidisciplinaris dedicats exclusivament a seguir aquest problema. Els seus exitosos resultats han sigut validats per un estudi del Servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar (Barcelona) acabat de publicar a la revista Clinical Social Work Journal.

L’estudi del Mar ha consistit a seguir durant dos anys la tasca de tres equips que tracten amb persones amb síndrome de Diògenes a l’Hospitalet de Llobregat i a Barcelona. Els tres representen diferents aproximacions al fenomen. El primer, l’equip de l’Hospitalet, disposava, fins a la seva jubilació, d’una treballadora social, un advocat i un tècnic mediambiental a temps parcial. El segon equip és la Xarxa Interprofessional Col·laborativa, que treballa al districte de Sant Martí de Barcelona per abordar específicament aquesta problemàtica. Finalment hi ha l’equip de treball social de Barcelona, que no se centra específicament en aquests casos però que sí que pot tractar-los.

Notícies relacionades

L’estudi ha seguit l’evolució de 214 casos en els quals es va requerir la intervenció de l’Hospital del Mar. D’aquests, en aproximadament la meitat, 106, se’n va aconseguir una resolució positiva. En relació amb els diferents abordatges dels equips analitzats, l’únic amb una taxa d’èxit significativa va ser l’implantat a l’Hospitalet de Llobregat, com explica David Córcoles, psiquiatre de l’Hospital del Mar. Durant els dos anys de seguiment, l’equip de l’Hospitalet va arribar a un grau de resolució dels seus casos del 84,5%. Per contra, l’equip del districte de Sant Martí es va quedar en un 36,6%, i el segon equip de Barcelona, en un 36,4%. "L’Hospitalet ha sigut més eficient a resoldre els casos en dos anys de seguiment que altres estratègies que es fan a Barcelona", assegura en aquest diari.

La clau, segons ell, és que aquest municipi del Barcelonès comptava amb un equip multidisciplinari en el qual hi havia una treballadora social "que només es dedicava a això".