L’urbanisme a Catalunya ajudaria a frenar megaincendis

Barcelona i les ciutats veïnes, pel que fa a densitat de població, són l’única regió catalana que es pot comparar amb Los Angeles. En aquesta zona hi ha el perill que es declari un foc extrem per la gran quantitat de massa forestal. És cert que els vents forts no són tan habituals i que el model urbanístic i el mètode de construcció de les cases dificultarien un desastre com el de Califòrnia. També a la resta de Catalunya hi ha un alt risc d’incendi.

"Podem tenir incendis de conducta impredictible en zones urbanes molt poblades com el massís del Garraf, la serra de Marina i Collserola", assegura Asier Larrañaga, subinspector del Graf (Grup de Suport d’Actuacions Forestals) dels Bombers de la Generalitat. Larrañaga detalla que ja estan treballant per fer front a aquests escenaris i posa l’exemple de l’incendi del Pont de Vilomara (Bages) el 2022, quan les flames van afectar greument una urbanització. El subinspector assegura que Califòrnia és un dels llocs del planeta amb més capacitat d’extinció i amb un cos de bombers més que preparat, malgrat les especulacions dels últims dies: "El fet que hi hagi més o menys bombers voluntaris no és un problema". "Tot i això, amb vents de 100 quilòmetres per hora sostinguts en el temps és impossible treballar", assenyala amb referència als vents de Santa Ana.

¿El vent pot ser un problema a l’àrea metropolitana de Barcelona? "Podem tenir vents forts que coincideixin amb un any sec, però la ventada constant és més habitual en llocs com l’Empordà i les comarques de l’Ebre", diu el bomber. No són àrees tan poblades com la metròpolis, però igualment es pot posar en risc la població.

Víctor Resco, especialista en enginyeria forestal, hi coincideix, i afirma que un incendi de vent és més probable al sud o el nord de Catalunya. Però avisa que als voltants de Barcelona es pot declarar un incendi de sisena generació. En aquesta rodalia, el foc és més voraç, s’escampa més de pressa i arriba a una superfície més gran respecte al que fins ara era normal en aquesta mena de fets.

Es creen enormes pirocúmuls, que, al seu torn, poden desencadenar "tempestes o tornados de foc" que acceleren la propagació i la converteixen en incerta, com per exemple va passar en els incendis de Zamora del 2022. Tant és així que ja hi ha qui parla de focs pràcticament inextingibles, encoratjats per la crisi climàtica, que tan sols s’apaguen quan ho han cremat tot i no tenen més combustible. Segons apunta una anàlisi elaborada pel World Weather Attribution Center, el canvi climàtic ofereix la probabilitat més gran que s’iniciï un incendi, que existeixi combustible per al foc i que s’escampi amb rapidesa.

Construccions resilients

Malgrat que Catalunya està exposada a incendis com els de Los Angeles, Larrañaga puntualitza que, fins ara, quan el foc ha passat per zones urbanitzades, l’impacte no ha sigut tan nociu com a Califòrnia. "Allà, les cases són de fusta lleugera i tenen estructures que no han impedit el pas del foc", precisa. "Es poden construir cases de fusta resilients a les flames, però no era el cas en les urbanitzacions afectades", afegeix. A Palisades, el foc forestal es va transformar en un incendi de vivenda continuat, perquè les cases estan distribuïdes de manera consecutiva i pròxima. "El model de construcció de l’àrea de Barcelona, en principi, dificultaria que passés això", assenyala el bomber.

"Però això no vol dir que aquí les urbanitzacions disseminades siguin segures", afirma. Larrañaga explica que més enllà de les franges de delimitació en què els ajuntaments estan treballant i sobre les quals s’ha millorat, malgrat quedar deures pendents, és essencial que l’entorn immediat particular de cada casa estigui protegit. Per reduir l’amenaça a les cases i mirar d’aprofitar el foc com a element inseparable del clima mediterrani, s’han posat en marxa diversos plans, liderats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i també pel cos d’Agents Rurals.

La idea de les autoritats és potenciar un paisatge heterogeni. Al Parc Natural del Cap de Creus fa temps que treballen en això. "Promovem els espais oberts i agrícoles perquè formin un paisatge mosaic i no tot siguin arbredes", explica Ponç Feliu, director d’aquest espai natural. "Així aconseguim que hi hagi gent al territori fent activitats sense deixar de banda la conservació", indica. No només es fan cremes controlades per disminuir la intensitat de futurs incendis, sinó que es dissenya com s’ha d’actuar en cas que hi hagi un foc forestal. "Tenim un document que diu a quins llocs es pot deixar avançar el foc de manera controlada per prevenir incendis greus i alhora afavorir la biodiversitat", diu Feliu.

"La gent veu el foc com un dimoni, però si es gestiona bé pot ajudar a gestionar el paisatge", afirma. Aquest model s’està expandint per altres zones de Catalunya, a través de les anomenades taules del foc. El desafiament és estar a punt perquè un incendi extrem, en una àrea més o menys habitada, no suposi una amenaça per a les persones.

Col·lectius vulnerables

Notícies relacionades

Interior millora el sistema de protecció a les víctimes de violència masclista

La policia alerta 16.000 dones de les seves parelles

Maria Cifre, antropòloga social especialitzada en incendis, constata que a Catalunya no hi ha tantes cases de fusta que siguin tan vulnerables. Tot i això, adverteix que en alguns barris hi ha barraques molt amenaçades per un foc: "La qüestió urbanística i forestal és rellevant, però també s’ha d’anar anar més enllà i preguntar-nos si com a comunitat estem preparats per fer front a un incendi". A Collserola, per exemple, en barris com Can Rectoret, hi conviuen cases ben emparades juntament amb casos d’infrahabitatge.

Aquesta científica social del foc planteja la importància de prestar atenció als col·lectius més vulnerables, que tenen més probabilitats de patir els impactes d’una catàstrofe: "No podem assumir que tothom tingui la capacitat tècnica i econòmica per protegir casa seva".