Matriarcat en el món celta

Aquesta història comença en uns remots cementiris situats al sud de la Gran Bretanya i, segons argumenten les seves autores, acaba amb una troballa extraordinària que la canvia tota. Un equip internacional de genetistes va anunciar ahir a la revista Nature el resultat d’un estudi en el qual, per primera vegada, es demostra que les dones eren el centre de les societats celtes de l’edat de ferro. Tant és així que, tal com revela el treball, les terres s’heretaven per línia femenina i eren els marits els que s’havien de mudar a viure amb la comunitat de la seva dona. "És la primera vegada que es documenta aquest tipus de sistema en la prehistòria europea. Això demostra fins a quin punt hi havia un empoderament social i polític de les dones", explica Lara Cassidy, una de les genetistes que ha liderat aquest treball.

La investigació, encapçalada pel Trinity College de Dublín i l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig, se centra en l’anàlisi genètica de 57 individus de la tribu durotriges, l’últim grup celta que va habitar el territori abans de la invasió romana, i els membres del qual van ser enterrats en tres cementiris britànics de l’edat de ferro. És a dir, de més de 2.000 anys enrere. Els científics van recollir mostres d’ossos fossilitzats i dents i, a partir d’aquí, van aplicar tècniques d’extracció de l’ADN per poder-ne seqüenciar el genoma. I va ser en aquest moment, en la fase d’anàlisi dels resultats, que els gens d’aquests individus van revelar una història mai explicada.

Societats matriarcals

Les anàlisis van revelar que a cada un dels cementiris hi havia enterrat un gran grup familiar. L’equivalent a un arbre genealògic amb un mateix origen però moltes branques diferents en les quals es podia reconstruir la història de diferents generacions. Gràcies a la informació genètica, els investigadors van esbrinar que la majoria dels membres tenien relació entre si via llinatge matern i que, a més, tots ells es remuntaven a una sola dona que hauria viscut segles abans. Per contra, amb prou feines s’hi van poder trobar individus relacionats per la línia paterna. "Això ens indica que els marits es traslladaven a les comunitats de les esposes al casar-se i que la terra podia transmetre’s a través de la línia femenina", afirma Cassidy.

El cas més evident d’aquesta dinàmica matriarcal en les comunitats celtes s’ha trobat al cementiri de Dorset, però, tal com recull l’article publicat ahir, també s’han trobat exemples significatius en altres punts del territori. "A tot Gran Bretanya hem vist cementiris en els quals la majoria dels individus descendien per via materna d’un petit grup d’avantpassades femenines. Per a la nostra sorpresa, es tractava d’un fenomen molt estès amb profundes arrels a l’illa", comenta el genetista Dan Bradley, un dels coautors d’aquest treball. A la localitat de Yorkshire, per exemple, també s’ha aconseguit establir una societat articulada a través d’una línia materna abans de l’any 400 aC.

Notícies relacionades

Interior millora el sistema de protecció a les víctimes de violència masclista

La policia alerta 16.000 dones de les seves parelles

Arribats a aquest punt de la història, pot ser que molts es preguntin com pot ser que mai hàgim sentit res dels matriarcats celtes fins ara si, tal com apunta aquesta investigació, era una cosa tan estesa. I és aquí on els científics apunten directament a la narrativa, o millor dit les notícies falses, creades pels romans després d’arribar a l’illa. "Quan els romans van arribar a l’illa es van sorprendre al trobar-hi dones en llocs de poder. Dos dels primers governants registrats en les seves cròniques, de fet, van ser les reines Boudica i Cartimandua, que també comandaven exèrcits. Per això s’ha suggerit que els romans o van minimitzar el rol d’aquestes persones o van exagerar les llibertats de les dones britàniques per pintar un retrat d’una societat indòmita", comenta Miles Russell, un dels líders de les excavacions presentades en aquest treball.

La troballa d’unes societats celtes liderades per dones sorprèn no tant per la història en si d’aquests grups sinó perquè, fins ara, la majoria d’exemples que tenim de societats antigues s’han articulat a través de la narrativa del domini masculí (tot i que en molts casos, gràcies a investigacions recents, s’està descobrint que ells no eren els únics que ostentaven el poder). "Estudis com aquest són interessants perquè visibilitzen rols de gènere on els individus femenins tenen un estatus que tradicionalment s’ha atorgat als homes", comenta Marina Lozano, investigadora a l’Iphes-Cerca i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en declaracions a la plataforma Science Media Centre España.