La policia alerta 16.000 dones de les seves parelles

Lorena Terrés, que va ser assassinada a Castelló l’1 de setembre de l’any passat, va ser víctima, al llarg de la seva vida, de fins a quatre parelles violentes. Finalment, va ser assassinada per Joaquín Féliz Argilés, un dels molts agressors reincidents. La Lorena l’havia denunciat en dues ocasions i ell va complir vuit mesos de presó, però quan va assassinar la seva parella estava lliure i no hi havia cap mesura de protecció activa.

El crim de la Lorena és paradigmàtic i reflecteix, en primer lloc, com moltes dones no aconsegueixen escapar-se de l’espiral de violència i, en segon lloc, que massa agressors són persistents. El cas també és símptoma de les preocupants fallades del sistema de protecció.

Precisament, per acabar amb aquests errors, els ministres Fernando Grande-Marlaska i Ana Redondo van presentar ahir el nou model de resposta policial a la violència de gènere.

Aquest nou sistema posarà el focus, precisament, en la reincidència en les agressions masclistes. Els estudis posen de manifest que es tracta del tercer delicte amb més reiteració delictiva (amb un índex de persistència del 41,6%), només per darrere dels robatoris i els delictes per tràfic de drogues. Davant d’això i per millorar la protecció de les víctimes, Interior va activar el 2023 un protocol que permet alertar les dones que interposin denúncia o constin en el sistema VioGén que els seus agressors compten amb antecedents de comportaments violents contra parelles anteriors, a fi que extremin la vigilància.

Mesures suplementàries

Des d’aleshores, han sigut alertades més de 16.000 dones, segons va destacar Marlaska en la presentació, cosa que ha permès "adoptar mesures suplementàries per protegir-les". És més, les forces i cossos de seguretat han detectat uns 21.500 agressors persistents (el 22% dels casos), tot i que no s’ha alertat totes les seves parelles perquè, seguint el criteri judicial, l’avís no és sistemàtic i generalitzat, per evitar alarmes innecessàries, sinó que depèn de la valoració del risc que facin els experts policials en cada cas.

Notícies relacionades

Creixen les «estafes híbrides»: l’engany que combina el món virtual i el físic

La recepta de Ferran Adrià per a una alimentació sostenible: «És millor una bona sardina que una mala llagosta»

A més dels homes que maltracten sistemàticament totes les seves parelles, les estadístiques indiquen que, en els tres primers mesos en què s’interposa una primera denúncia per maltractaments, existeix un gran risc que l’agressor torni a exercir violència contra la seva parella o exparella. Per això, en els casos que ingressen a VioGén es fa una reavaluació en un període màxim de 90 dies, si s’ha etiquetat com de risc baix, i més periòdicament si el perill es considera mitjà, alt o extrem.

En el model VioGén 2, es redueix a més el temps de reavaluació després de cada nova denúncia i se simplifiquen les actuacions per disminuir els temps de revisió, tot i que no hi hagi una visita de la víctima als jutjats o la comissaria per denunciar una nova agressió.