Compte enrere per salvar el món del caos climàtic

Són moltes les anàlisis que demostren que les mesures proposades fins ara són "clarament insuficients" per mirar d’esquivar un escalfament global extrem i tots els seus efectes adversos associats com, per exemple, l’augment dels desastres naturals a tot el món. Segons una anàlisi de l’Agència Internacional de l’Energia, si es continua així, l’actual camí d’emissions exposa el món a un augment de la temperatura mitjana d’entre dos i tres graus de mitjana per a finals de segle. En llocs com Espanya, això es traduiria a un increment dels termòmetres de més de quatre graus de mitjana així com més sequeres, més tempestes torrencials i, en general, més extrems climàtics.

Una era de rècords

Els registres del Servei Copernicus (CS3), la institució encarregada de monitoritzar l’avanç del canvi climàtic al planeta, constata que fa dos anys consecutius que batem rècords anuals de temperatura. El 2024, per exemple, no només va ser l’any més càlid sinó que, a més, va ser el primer a superar la línia vermella dels 1,5 graus d’escalfament respecte a l’era preindustrial. Una cosa que, segons assenyala Carlo Buontempo, director d’aquesta institució, és "un senyal d’alarma" però no una derrota definitiva en la lluita climàtica.

L’estudi més gran realitzat fins a la data sobre el present i el futur del planeta assenyala el 2025 com un dels anys clau per a la lluita climàtica global. Segons argumenta l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), aquest és l’any en què les emissions de gasos amb efecte hivernacle han de tocar sostre i, a partir d’aquí, han de caure en picat fins a reduir-se a la meitat per al 2030 i arribar a un zero net per al 2050.

Aquest full de ruta que planteja la comunitat científica per salvar el planeta no s’està veient, per ara, reflectit a la pràctica. Les últimes anàlisis de la plataforma Global Carbon Budget constaten que les emissions globals, sobretot les derivades de la crema de combustibles fòssils, segueixen creixent any rere any. Tot i que en els últims anys comencen a entreveure’s senyals mínims de millora.

Comú però desigual

¿Però qui hauria de liderar els esforços que s’han de fer? "L’esforç ha de ser comú però no igual per a tothom. Per una qüestió de justícia, els països que històricament han emès més són els que han de fer més esforços de reducció", afirma Olga Alcaraz Sendra, directora del grup d’investigació sobre governança del canvi climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Segons apunten les anàlisis realitzades per aquesta experta, basades en criteris d’equitat, països com els EUA haurien de ser els primers a aplicar retallades dràstiques i arribar a la neutralitat climàtica. Europa, per la seva banda, hauria de reduir les seves emissions entre un 90 i un 95% per al 2035.

Aconseguir aquests números no és una qüestió de matemàtica pura sinó de cooperació internacional. "Cap país té una meta concreta de reducció d’emissions, sinó que, tal com estipula l’Acord de París, és cada govern qui planteja els seus propis objectius de retallada. El repte és que la suma de tots aquests compromisos voluntaris doni un resultat ambiciós per a tothom", afirma Anna Pérez Català, investigadora de l’Institut per al Desenvolupament Sostenible (IDDRI) de París.

Segons explica aquesta investigadora, el context actual serà decisiu per al disseny d’aquests objectius climàtics. D’una banda, perquè qüestions com la convulsa situació geopolítica, les guerres i la victòria de Donald Trump podrien portar el debat climàtic a un segon pla i minimitzar la seva importància. Però d’altra banda, també és possible que l’auge de desastres naturals al planeta, des de les inundacions de València fins als incendis de Los Angeles, serveixin per dissenyar mesures més ambicioses.

El gran repte de reduir emissions és en mà de les polítiques nacionals i de les mesures a gran escala en sectors econòmics i industrials. Però segons destaquen els experts, els ciutadans també tenim un paper clau en aquesta lluita. ¿Però com?

Canvis efectius

Una enquesta liderada per la plataforma Ipsos va demostrar fins a quin punt hi ha una "bretxa" entre les mesures que la gent creu que ajuden a reduir emissions i les que realment tenen impacte. El 59% de la població creu que reciclar és una mesura clau per poder reduir emissions però, en realitat, aquesta mesura té un impacte mínim en qüestió d’emissions. En canvi, una mesura com reduir l’ús del cotxe, que tan sols assenyala el 17% de la població, és la que més diòxid de carboni permetria estalviar. De la mateixa manera, entre les accions individuals més efectives per reduir emissions destaca minimitzar els vols, així com apostar per una dieta més vegetal i amb menys carn.

Notícies relacionades

Un mort en l’ensorrament d’un garatge afectat per la dana

L’estació d’Astún prop de la tragèdia al descarrilar el telecadira

El 2025 arrenca amb l’ambiciós repte d’accelerar la lluita climàtica global. Almenys sobre el paper els països hauran de presentar els seus plans actualitzats de retallades d’emissions. La UE presentarà el seu objectiu durant el primer trimestre. Després, en la cimera del Brasil, en l’assemblea de l’ONU es discutirà si la suma de tots aquests és suficient per esquivar l’escalfament global extrem.

"El que em dona més esperança és que no necessitem ni receptes màgiques ni inventar eines de ciència-ficció. Les solucions ja existeixen i ja són aquí", acaba dient Pérez Català.