Els EUA es preparen per al gir anticlima

Quan el republicà Donald Trump torni demà a la Casa Blanca per reemplaçar el demòcrata Joe Biden, els Estats Units canviaran al que molts consideren el president més proactiu de la seva història en la lluita contra el canvi climàtic per un altre que ni tan sols creu que l’activitat humana sigui el factor determinant en l’escalfament global. Un negacionista, dit d’una altra manera, reemplaçarà un activista. Un gir de 360 graus en el país que més diòxid de carboni ha alliberat a l’atmosfera.

El canvi climàtic no sempre va ser un assumpte partidista a la capital dels EUA, on els demòcrates empenyen per descarbonitzar l’economia i protegir la biodiversitat, mentre els republicans qüestionen la ciència climàtica per potenciar els combustibles fòssils i encapçalar la desregulació. Més aviat al contrari. Va ser un republicà, Richard Nixon, qui va establir l’Agència de Protecció Mediambiental el 1970 responent a la creixent preocupació que existia llavors sobre la pol·lució industrial. Una fita a què van seguir altres lleis capitals i encara vigents per protegir la qualitat de l’aigua i l’aire, o preservar espècies en perill.

De Nixon a Reagan

L’exemple de Nixon no va tenir continuïtat amb Reagan (1980-89), que si bé va mantenir la cooperació internacional per eliminar algunes substàncies químiques nocives per a la capa d’ozó, va allunyar els republicans de l’intervencionisme governamental i es va dedicar a desregular les indústries dels hidrocarburs. En la seva defensa, la conscienciació sobre el canvi climàtic era llavors encara mínima, una percepció que va començar a canviar després que el climatòleg de la NASA James Hansen declarés davant el Congrés el 1988 que l’escalfament global és producte de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle derivats de l’activitat humana.

El successor republicà de Reagan no va tenir objeccions a dir-se si mateix "ecologista". George Bush pare (1989-1993) va prendre mesures per prevenir la pluja àcida, va recolzar la investigació en renovables i va firmar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Però aquesta sensibilitat bipartidista estava a punt de canviar. Amb el demòcrata Bill Clinton (1993-2000) a la Casa Blanca, el seu vicepresident Al Gore va liderar les negociacions per aprovar el Protocol de Kyoto, el primer acord internacional legalment vinculant per reduir les emissions d’efecte hivernacle. Un tractat que no va ser, finalment, ratificat pel Senat nord-americà. Petroleres com Exxon van llançar campanyes de relacions públiques per qüestionar les conclusions dels científics recolzant-se en grups com la Global Climate Coalition i comprant voluntats amb el treball dels seus lobbistes al Congrés.

Bush, gas i petroli

El tema va deixar de ser un assumpte bipartidista a partir de la presidència de Bush fill (2001-2009), que va omplir la seva Administració de dirigents vinculats al gas i el petroli, i va retirar els EUA del Protocol de Kyoto. El seu successor, el demòcrata Obama, no va poder aprovar una legislació referent a això, després de perdre la majoria al cap de dos anys d’iniciar el seu mandat.

Notícies relacionades

Un mort en l’ensorrament d’un garatge afectat per la dana

L’estació d’Astún prop de la tragèdia al descarrilar el telecadira

I d’allà a Trump, que va mirar de fer caure tot allò aixecat per Obama i ara mirarà de fer el mateix amb el que ha aconseguit Biden. El republicà ja ha anunciat la seva intenció de retirar de nou el seu país de l’Acord de París, i en paral·lel propulsar l’extracció de combustibles fòssils.

Alguns experts assenyalen que la seva capacitat de boicot serà limitada. "No podrà frenar els canvis en curs per descarbonitzar l’economia i complir l’Acord de París", va dir a finals del 2024 a la BBC Christiana Figueres, que va ser màxima responsable de l’ONU en la lluita contra el clima.