Europa retarda el seu pla per reduir emissions però promet "ambició"

La Comissió Europea també té pendent avaluar els plans nacionals de reducció d’emissions dels països membres, com per exemple el cas d’Espanya i la seva proposta per reduir les seves emissions un 32% per al 2030. I és que la normativa estableix que els països de la UE tenen l’obligació de dissenyar estratègies a deu anys vista per contribuir a arribar als objectius de l’Acord de París. Per exemple plantejant objectius i polítiques per reduir les emissions en sectors concrets, innovació i inversió en sistemes de captura, polítiques per pal·liar l’impacte socioeconòmic de la descarbonització, entre d’altres. Fins ara, només 22 països han entregat els seus plans actualitzats en matèria d’energia i clima, de manera que, a falta dels últims que queden per entregar, la Comissió afirma que encara no pot realitzar una avaluació conjunta.

Toca actualitzar-se

Els governs europeus ja van presentar les seves primeres estratègies de reducció d’emissions el 2020, però, com s’estableix en l’Acord de París, han de ser actualitzades cada cinc anys. És a dir, que aquest any els governs hauran de revisar si els seus plans són compatibles amb les promeses climàtiques d’Europa i, a més, si són coherents amb els plans nacionals integrats d’energia i clima dels Estats membre. Els governs van presentar un esborrany el 2021 i després han anat actualitzant el document i modificant l’objectiu de reducció d’emissions. El termini expirava l’any passat. Aquest any, la Comissió haurà d’avaluar els plans i establir per a cada país objectius concrets i vinculants.

Tot apunta que la proposta serà substancialment més potent que l’anterior objectiu proposat pels Vint-i-set, que consistia a reduir les emissions un 55% respecte als nivells de 1990 per a l’any 2030. En aquesta nova proposta s’establirà un objectiu europeu comunitari i, dins d’aquest, també es farà un repartiment de responsabilitats país per país tenint en compte, per exemple, el PIB de cada estat a l’hora d’establir objectius nacionals.

Bona part de la legislació i els objectius de lluita contra el canvi climàtic es van marcar entre el 2015 i el 2019. Llavors van ser les protestes per la falta d’acció política, liderades majoritàriament pels joves activistes de la generació de Greta Thunberg, que es van traduir en una onada verda que va marcar les eleccions i la configuració tant de l’Eurocambra com de la Comissió Europea. L’esclat del Fridays for future, per exemple, va aconseguir que l’Eurocambra aprovés la declaració d’emergència climàtica i la Comissió Europea va presentar el seu Pacte Verd Europeu, una bateria de lleis, reformes i recomanacions que havia de contribuir a transformar l’economia, la indústria, el transport, l’agricultura i l’energia per fer-les més sostenibles.

Notícies relacionades

Un mort en l’ensorrament d’un garatge afectat per la dana

L’estació d’Astún prop de la tragèdia al descarrilar el telecadira

Cop de volant polític

Cinc anys després, el gir polític ha anat cap a la dreta. És la representació de grups conservadors, fins i tot d’extrema dreta, sovint escèptics del canvi climàtic, el que ha anat creixent en els últims anys. I, malgrat els avenços, aquest canvi s’ha traduït també en passos cap enrere. Alguns exemples són la flexibilització dels objectius de sostenibilitat de la Política Agrícola Comuna, la reducció de l’ambició en polítiques com la llei de restauració de la naturalesa i fins i tot el retard de l’entrada en vigor d’altres com la llei contra la desforestació. El canvi climàtic ja no és una de les prioritats de la Comissió i tampoc dels governs, sinó un condicionant en les polítiques industrials o de seguretat, un factor de risc per a l’economia.