El pressupost català del carboni

Catalunya és un dels pocs llocs del món en els quals s’està treballant perquè la lluita climàtica es basi en la idea de pressupostos de carboni. Aquest concepte, a diferència dels plans de retallada d’emissions, no estableix una data límit en la qual arribar a una reducció concreta sinó que, per contra, calcula quantes emissions es poden generar en un període determinat de temps i, a partir d’allà, s’utilitzen aquestes "matemàtiques del clima" per dissenyar polítiques concretes per aconseguir mantenir-se dins d’aquest límit. "Es tracta d’un càlcul molt més transparent i que, a més, permet fer una gestió econòmica i política molt més eficaç", afirma Gisela Torrents, ambientòloga i tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Segons explica aquesta especialista, la majoria de països dibuixen els seus plans de reducció d’emissions plantejant una meta concreta de retallada per a una data determinada. Per exemple, reduir emissions en un 30% per al 2030. Però dins de la comunitat científica cada vegada són més les veus que reclamen apostar per eines com els pressupostos de carboni en els quals s’estableixi que una xifra exacta de quant és el màxim d’emissions que s’haurien de generar entre ara i finals de segle per complir els compromisos climàtics internacionals. "En el primer enfocament hi ha marge per fer trampa i no reduir emissions fins a l’últim dia, però amb el segon la meta és més clara i transparent", comenta.

En aquests moments, el Govern de Salvador Illa té sobre la taula dues propostes diferents de pressupostos de carboni per a 2030 i 2050: una d’elaborada pel grup independent d’experts en canvi climàtic (CEEC) designat pel Parlament de Catalunya i una altra de creada per la mateixa Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat. En cada una d’aquestes s’estableix una xifra diferent sobre el límit general d’emissions per a Catalunya i, sobretot, quant és el màxim que hauria d’emetre cada sector des d’ara fins a mitjans de segle per contenir l’augment global de les temperatures. En una de les propostes, per exemple, es diu que Catalunya no hauria d’emetre més de 403,2 megatones de CO2 des d’ara fins al 2035. I això, al seu torn, comportaria una reducció del 42% de les emissions totals respecte als nivells del 1990.

Les dues opcions

Notícies relacionades

Un mort en l’ensorrament d’un garatge afectat per la dana

L’estació d’Astún prop de la tragèdia al descarrilar el telecadira

La setmana passada, Illa i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, es van reunir amb les entitats implicades per estudiar les diferents propostes per descarbonitzar l’economia catalana. Ara està a les seves mans decidir si aposten per una, per una altra o per una barreja de totes dues. A partir d’aquí, s’espera que l’Executiu utilitzi aquests pressupostos de carboni per dissenyar plans de retallada d’emissions i una llei d’energia i clima alineada amb els objectius europeus.

La creació de pressupostos de carboni és alguna cosa que, tal com defensa la plataforma Renovemnos, integrada per experts i activistes en transició energètica, s’hauria d’estendre tant a escala nacional com en l’àmbit municipal. En aquests moments, el govern del Regne Unit és l’únic país que basa el gruix de la seva estratègia de descarbonització en un sistema de pressupostos de carboni legalment vinculant.