Més urgències per idees de suïcidi

La Generalitat atribueix aquest canvi de tendència a les campanyes de prevenció i conscienciació, mentre que les entitats socials demanen no llançar les campanes al vol. El nombre global de suïcidis consumats continua sense fer una baixada important, malgrat haver-se aconseguit una certa estabilització.

En el primer semestre del 2024, el 54% dels 3.238 casos del registre Codi Risc Suïcidi (CRS) d’alt risc –gairebé tots d’urgències– van consultar per una ideació (1.751) i no per temptativa (1.487). Catalunya registra aquestes dades des del 2015 i sempre era més gran el nombre de casos de petició de socors després d’un suïcidi no consumat. Durant la pandèmia l’augment va ser molt significatiu, però s’ha estabilitzat a partir del 2022. És en aquest canvi en el qual ha anat incrementant-se la taxa de consultes per ideació.

"Fem una lectura positiva d’aquestes dades, ja que s’han fet campanyes de comunicació i guies en molt diversos entorns. És molt positiu que les persones amb alt risc de suïcidi consultin abans de fer una temptativa", afirma Diego Palao, coordinador del programa de prevenció del suïcidi del Govern i director de Salut Mental del Hospital Parc Taulí de Sabadell. Palao exposarà aquestes dades avui al primer Congrés de Benestar Emocional que se celebra a Girona.

Lleugera baixada

La temptativa o la ideació són el principal factor de suïcidi. Aquestes conductes augmenten el risc d’autòlisi fins a 16 vegades. El fet que les temptatives quedin per sota de les idees pot tenir a veure que les taxes globals de suïcidis consumats tampoc hagin crescut. Segons dades del Govern, l’últim any registrat, que és el 2023, ha caigut un 2,3% la taxa de suïcidi global a Catalunya. No obstant, perquè estadísticament la dada es consolidi, hauria de continuar disminuint durant cinc anys.

Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi, observa aquestes dades amb cautela: "Que es produeixi una reducció de temptatives és sempre una indicació d’esperança, però no podem saber si les dades indiquen un descens progressiu, per això fan falta més anys d’observació per confirmar o desmentir la tendència".

Un dels falsos mites sobre el suïcidi consisteix a afirmar que qui parla de fer-ho no el consumarà. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu i autor de Morir antes del sucidio, recorda que no és així: "Qui ho diu és qui ho fa, són els que ho contemplen i ho tenen al cap els que al final ho acaben fent, sobretot en l’adolescència".

Actuar abans

Notícies relacionades

La 'transfobia' crece un 14% en Catalunya según los datos de l'Observatori contra la LGTBI-fobia

L’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles, segons un estudi de la UAB

És per això que Villar remarca la importància del canvi de tendència i ho observa a la consulta. "Ens arriben més nois derivats d’un centre de salut mental amb aquesta ideació. Això ens permet activar-nos i ens dona marge perquè no arribin" a la temptativa, relata. "És una bona notícia perquè abans gairebé tots el que ens arribaven eren temptatives i amb aquesta conscienciació i sensibilitat hem aconseguit poder intervenir-hi abans".

Un altre error habitual consisteix a definir el suïcidi com un acte impulsiu. No ho és, ja que la major part d’ells arriben després d’un llarg període de reflexió. Per això existeix marge per a la prevenció amb actuacions com les del Pla contra el Suïcidi. Marge i necessitat d’atendre els indicis. "Massa vegades aquesta reflexió prèvia es porta a terme en soledat. No hi ha impulsivitat. Es consuma el suïcidi. L’explosió no la provoca l’espurna –en una metàfora de Villar-, sinó l’acumulació de gas a l’habitació. Després arriba l’espurna", afirma el psicòleg, que lamenta que, per desgràcia, "molts suïcidis són la primera comunicació que l’entorn és capaç d’escoltar de la qual cosa, en general, fa molt temps que la persona vol transmetre".