"No hi ha polèmica, és la història del país"

El soroll que ha generat a les xarxes l’emotiu discurs de Sola per fer una picada d’ullet a la seva pel·lícula i dir que la seva família "està lluny de ser la de Casa en flames –"ens agradaria tenir una cala a la Costa Brava i una barqueta per sortir a navegar, però no ho tenim; a casa meva som orgullosament xarnegos"– queda lluny, molt lluny, de La Sala, centenari bar de la localitat que ahir a dos quarts de deu del matí no tenia una sola taula buida.

El dòmino de l’avi Eduardo

"L’avi Eduardo venia a les tardes a jugar a dòmino. S’asseia aquí amb l’Amador, un altre veí que també era paleta. Tot i que jo sobretot tenia relació amb la Rosario, la seva dona, l’àvia de l’Eduard. Era molt mainadera i ens cuidava a tots els nens del carrer. Era molt carinyosa, ens feia unes abraçades...", recorda el Domènec, en aquell temps fill dels propietaris del bar La Sala, famós pels seus esmorzars de forquilla, ara regentat per ell. El Josep, habitual del lloc, el mira i somriu assegut a la seva cadira de rodes elèctrica. "Em sona, em sona, però la veritat és que no he vist res de la cerimònia", confessa l’home mentre a la tele, de fons, Ariadna Oltra presenta Els matins. "Ella va començar també a Canal SET, igual que l’Eduard", apunta el cambrer amb orgull.

A la taula del costat acaba d’esmorzar el Javier, un altre veí d’aquest petit poble del Vallès Oriental de menys de 8.000 habitants on, sorprenentment, queden dues cabines telefòniques (tot i que no funcionen). Va néixer a Conca i va migrar a Catalunya als 16 anys. Va venir sol, en el seu cas, no fugint de la misèria com tants d’altres –"allà teníem 200 ovelles i 200 cabres"-, sinó "buscant una altra vida".

Aquí va treballar sempre en la construcció, primer a Caldes, on va viure a la seva arribada a Catalunya, el 1966, i després a Santa Eulàlia de Ronçana, on resideix des de 1972 i té un negoci vinculat a la construcció que ara porten els seus fills. "Encara no he vist la pel·lícula, però ho vull fer", admet. Tampoc va seguir la gala de dissabte, però sí que ha vist el vídeo viral: "Ara amb els mòbils t’arriba tot". "És emocionant, sí, aquí va venir molta gent a treballar, i treballant molt, va prosperar", acaba abans de fer l’últim xarrup el tallat.

Un poble com tants

Al carrer és el discurs majoritari. "La seva història és la de tantes altres famílies, que van venir aquí des d’altres parts d’Espanya a treballar, al nostre poble sobretot en la construcció, com va passar en tants altres llocs de Catalunya. De polèmica no n’hi ha cap, és la història del país, la polèmica la creen els mitjans", resumeix, sense enuig, la seva visió un altre veí del lloc.

Notícies relacionades

L'art de negociar amb gegants: claus per triomfar a Amazon i Miravia

L’emergència per sequera afecta 22 nous municipis

Malgrat que la tempesta s’ha desencadenat al voltant de la utilització de l’expressió xarnego –paraula que cou, i de quina manera, vista la ràbia de les reaccions desencadenades–, el discurs de Sola tenia moltes capes (no és casualitat que sigui el guionista de moda, autor també de sèries com Querer). La intervenció de l’escriptor als Gaudí va mostrar, per exemple, la vulnerabilitat masculina, esclafint a plorar al remarcar l’amor cap als seus pares [una altra cosa s’està fent bé, quan un home se sent lliure de mostrar les seves emocions en públic], davant un auditori construït [les càmeres van enfocar Juan Antonio Bayona també aixecant-se, amb una història familiar similar].

En el que Sola volia posar l’accent, segons ha explicat en diverses intervencions aquests dies, era en la importància d’abraçar els de fora. "Si avui podem celebrar que aquest xarneguisme hagi agafat l’ascensor social, tot i que parlar d’ascensor social és així-així, continuem acollint perquè les persones que estan arribant ara també l’agafin", explicava aquest dilluns a Els matins qui exemplificava aquesta acollida en la lluita per una escola pública digna.