Tenir fills augmenta l’ús del cotxe i redueix el del transport públic

Els nens venen amb un pa sota el braç, però també porten escrit a la cara que la vida dels seus pares està a punt de canviar. A tots els nivells: econòmic, de temps lliure, de gestió de rutines, de cura de la parella, d’horaris laborals. Hi ha un nou ordre de prioritats, en resum. També la mobilitat es veu alterada, o aquesta és la conclusió a què arriba un informe del RACC i de Zurich presentat ahir. L’arribada d’una criatura al nucli familiar incrementa l’ús del cotxe i fa decréixer l’aposta pel transport públic. També caminem més i planifiquem amb més antelació els desplaçaments. En nombres rodons, el 50% de les famílies canvien les seves rutines de viatge.

L’estudi es basa en prop de mil enquestes a ciutadans de la província de Barcelona que tenen entre 25 i 55 anys. Partits tots ells en tres blocs: pares i mares amb fills de fins a cinc anys, famílies amb xavals d’entre 6 i 15 anys i persones sense fills. Que el 50% dels progenitors digui que els seus hàbits de mobilitat canvien amb el naixement de la primera criatura és comprensible, perquè la logística es complica, però aquest trànsit cap a altres maneres de desplaçar-se també és un exercici sociològic que amaga carències i oportunitats.

Una suma de factors

Abans de l’infantament, el vehicle privat es menjava el 51,5% dels moviments, però després del part, el percentatge puja fins al 53,5%. El mateix amb el transport públic, però en sentit contrari: del 31,7% al 26,7%. Quant a la mobilitat activa, els pares passen del 16,9% al 19,8%. La comparativa és molt més sagnant si es compara amb els que no tenen fills: 42,2% de cotxe i moto, 39% de metro, bus, tren o tramvia i 18,8% d’anar a peu, en bici o en patinet. O sigui, que tenir fills menysté el transport col·lectiu i dona ales a la mobilitat més individual. ¿Per què?

No hi ha una resposta salomònica, així que segurament sigui una suma de diferents factors. I per sobre de tots, la necessitat, perquè la paternitat ja és per si mateixa una mica estressant, de ser pràctics, d’anar a les coses fàcils. ¿I és més fàcil el cotxe que el metro? Tornem a l’enquesta del RACC i Zurich. A la pregunta de què es prioritza en un desplaçament familiar (multiresposta), el 70% indiquen la comoditat, el 57% assenyalen la seguretat i el 40% refereixen la rapidesa. I sobre què ha canviat amb la paternitat, un 20% admet que ara prefereix anar en cotxe per anar més de pressa.

Si s’hagués realitzat només a Barcelona, amb el trànsit endimoniat que pateix la gran ciutat en els dies feiners, el resultat probablement hauria sigut molt diferent. Però el cert és que hi ha una clara aposta pel vehicle privat. Un altre indicador es troba en la pregunta sobre quin és el transport que es considera més segur. El cotxe supera de molt qualsevol altre mitjà, sobretot quan es consulta els que tenen fills (l’escullen un 52% respecte al 33% dels que no tenen descendència).

Més pistes. Quan es pregunta per les mesures que podrien millorar la mobilitat amb nens de menys de cinc anys, dues de les respostes més repetides tenen a veure amb reclamacions al transport públic: un 54% demanen més accessibilitat i el 47%, més espais reservats per als cotxets. També un 57% reclamen voreres més amples i més ben mantingudes i un 48% fan referència a la necessitat d’eliminar obstacles a la via pública. També un 32% insten que existeixin incentius per a la compra de vehicles sostenibles per a famílies.

És possible que tot es degui a un tema de sensacions o, com es diu ara, d’experiència d’usuari. Al fet de vincular la mobilitat col·lectiva amb la improvisació, amb no saber com anirà o amb la poca eficiència (percepcions que després no tenen traducció real amb fets demostrables).

Externalitats

Segons l’enquesta, el 69% dels pares de la província de Barcelona recorren a algun parent pròxim per resoldre les necessitats de mobilitat. La majoria d’aquests (80%) té els avis com a principals escuders.

Notícies relacionades

L'art de negociar amb gegants: claus per triomfar a Amazon i Miravia

L’emergència per sequera afecta 22 nous municipis

També s’ha preguntat sobre les anades i tornades a l’escola. El 19,5% de menors hi van sols i a la resta els porta un adult. Entre els primers triomfa anar a peu (83%), mentre que entre els segons crida l’atenció que el cotxe es mengi un 33% del pastís. Tot, malgrat que el 77% de tots ells triguen menys de 15 minuts a arribar al centre educatiu. ¿Realment no tenen marge per anar en transport públic o caminant? ¿Té a veure amb el fet que el pare o la mare continuen després conduint fins a l’oficina?

Preguntat sobre com millorar la mobilitat de les famílies amb fills, Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC, va descartar ahir un parell d’idees. D’una banda, la possibilitat d’importar els autobusos grocs escolars dels Estats Units. No li sembla necessari, ja que l’enquesta demostra que els xavals tenen el centre educatiu a quatre passes i caminar hauria de ser l’opció prioritària. D’altra banda, l’opció que es pugui accedir al Bicing als 14 anys: "Tot i que és una contradicció que puguin portar ciclomotor als 15 anys, crec que el Bicing als 16 és la manera ordenada d’accedir a la bicicleta pública".