Parelles sèniors que viuen separades, el model LAT en auge: «Conservo la meva llibertat i no discuteixo pel comandament de la tele»

La Pilar i el Víctor constitueixen una parella LAT, les sigles en anglès de ‘Living Apart Together’, un model de relació a l’alça que, segons un recent estudi anglès, proporciona més benestar, igualtat de gènere i menys conflictes a les parelles que aposten per aquesta forma de vida. El terme LAT també es pot referir a parelles formades per joves que viuen per separat perquè no poden emancipar-se o perquè cadascú treballa en una ciutat diferent. Però l’estudi de la London’s Global University i publicat a ‘Journal of Family Issues’ posa el focus en les persones majors de 60 anys, perquè s’ha detectat que en la maduresa és més freqüent aquest tipus de relacions sense convivènciaper elecció i no per obligació. De fet, la investigació apunta que quan les persones majors de 60 anys formen una relació, viure separats és 10 vegades més comú que el matrimoni.

La investigació revela que al Regne Unitun 4% dels majors de 60 anys tenen parelles LAT, un percentatge equiparable al dels EUA, els Països Baixos i el Canadà. També coincideix amb les dades llançades per la investigació publicada l’any 2022 per la Universitat de Màlaga (‘La gestió de la intimitat en la societat digital’), que indica que a Espanyael 7% de les parelles de totes les edats no conviuen, un 4% a la franja d’entre els 50 i els 59 anys.

L’estudi mostra que a Espanya les parelles LAT estan formades sobretot per joves, però si es focalitzen en les que opten per aquest tipus de vida per mantenir la seva independència, l’edat mitjana ascendeix als 42 anys.

Maduresa i etapa sènior

A més, l’esperança de vida més gran i el retard de l’arribada de l’anomenada tercera edat, unit a la crisi de la família convencional, fa que sigui una tendència cada vegada més estesa en la maduresa, sobretot a partir dels 40 anys, segons expliquen sexòlegs i experts en parelles. S’ha de tenir en compte que, fa unes dècades, amb prou feines hi havia divorciats, però ara abunden i molts d’ells volen emprendre una nova relació, però sense lligams.

Per exemple, a Madrid, la Irene i el José María, ella de 55 anys i ell de 65 –els seus noms són falsos, perquè prefereixen preservar la seva privacitat–, fa 12 anys que tenen una relació i no es plantegen viure junts ni quan els fills de tots dos, ja en la vintena, abandonin el niu. La Irene es va separar després de 15 anys de matrimoni i va conèixer el José María, també divorciat, a través d’amics comuns. Però «no volia cometre el mateix error que amb el seu matrimoni», etapa en què la convivència va provocar que «l’espurna» s’esgotés. Per això parla amb el José María per telèfon tots els dies, però espaien les seves trobades i així, quan es veuen, «és el seu moment». I l’«espurna» continua viva després de 12 anys de relació.

Al seu torn, ell explica que en un inici no van optar per viure junts per no barrejar famílies de tots dos, però ara han vist que «és més còmode, perquè la convivència dona lloc a xocs i així hi ha menys possibilitat de xocar». «Vivint amb ell, crec que la relació avui dia no seguiria endavant», confessa la Irene.

Cal tenir en compte que ser una parella LAT cada vegada és més comú però encara genera reticències perquè la societat assumeix «compromís a convivència, quan no té res a veure i pots conviure i ser infeliç o infidel i no conviure i estar plenament compromès amb l’altra persona», assenyala Núria Jorba, sexòloga i terapeuta de parelles.

En virtut de la seva experiència, ser una parella LAT només «porta beneficis perquè la convivència apaga el desig i la connexió i sense viure junts sempre és com a l’inici de la relació, quan només es queda per passar-ho bé».

Relacions prèvies

També, Carme Sánchez, psicòloga i sexòloga, considera que en aquest tipus de relacions en què la no convivència és voluntària prioritza més «l’oci que la quotidianitat» i, normalment, és una opció preferida per persones amb molta vida social, que han tingut relacions prèvies no reeixides, així com per dones que han viscut «situacions de control» per part de les seves exparelles i volen que les seves noves relacions estiguin en un pla d’igualtat.

Al seu torn, Roberto Sanz, sexòleg de la Fundació Sexpol, destaca que és una «solució còmoda» per a les anomenades famílies reestructurades, ja que no obliga a conviure els fills dels dos membres de la parella. I acostuma a ser apreciada per persones que disfruten de la sol·litud i la llibertat i, «després d’anys vivint al seu aire, no volen tornar a les baralles per qui renta els plats».

Notícies relacionades

Detenen un home per la mort d'una dona a Sant Joan les Fonts

Una lluita diària per superar barreres arquitectòniques a Berga

Els únics desavantatges, segons els especialistes consultats, és que surt més car que compartir un habitatge i les despeses i que algunes persones necessiten un recolzament de la seva parella diari, però segons el seu parer, és un problema «de fàcil solució» amb una trucada o la comunicació virtual.

Així fan diàriament la Pilar i el Víctor, que guarden, cada dia, un moment per trucar-se i explicar-se com els ha anat la jornada. I quan queden van al teatre, al cine o a un restaurant. «Ell està pendent dels meus gustos, em proposa coses. Potser, si visquéssim junts, ell no voldria sortir, estaríem escarxofats al sofà –relata la Pilar–. El que em queda de vida vull passar-ho bé, cada dia amb una petita il·lusió, perquè he tingut la sort de viure dues vides, amb la meva parella anterior i ara».