Espanya atrau 600.000 estudiants internacionals per curs acadèmic

L’estudi, que es va presentar ahir en el marc de Fitur i que en aquesta edició no inclou l’alumnat de l’Instituto Cervantes, mesura no només les despeses realitzades pels estudiants internacionals, sinó que també té en compte el considerable efecte multiplicador, que ascendeix a 2,28. És a dir, per cada euro gastat en el seu programa acadèmic, aquests alumnes van gastar 1,28 euros addicionals en una àmplia gamma de sectors de l’economia espanyola, des de la vivenda fins a l’oci.

La investigació conclou que la despesa mitjana per estudiant ha crescut un 190% a l’haver passat de 3.633 euros (en el curs 2018-2019) a 10.528 euros (en el 2022-2023). Les autores de la investigació, Cristina Grasset i Bárbara García Menéndez, de Spain Education Programs (SEP), reclamen a les autoritats que "eliminin les barreres que afecten negativament les matriculacions" atesos els enormes beneficis d’aquesta activitat econòmica.

El nombre d’estudiants internacionals matriculats en escoles de castellà és el més nombrós i representen gairebé la meitat (48%). El segon grup més nombrós és el dels alumnes de màster (18,8%), seguit dels de grau (gairebé 13%) i els participants en estades d’estudis a l’estranger (Study Abroad dels EUA, 10%). Els estudiants del programa Erasmus suposen un 8,24% de la xifra total i els auxiliars de conversa de Nalcap (una iniciativa de l’Oficina d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya als EUA, el Ministeri d’Educació i FP i els departaments d’Educació de les comunitats autònomes) entren per primera vegada en l’estudi amb un 1%.

Els programes de màster continuen atraient estudiants internacionals de totes les regions del món. Es tracta, segons l’informe, de la categoria amb més impacte econòmic, la despesa més elevada per estudiant individual i l’únic grup en el qual realitzen una inversió més gran en la seva matrícula que en articles i serveis d’allotjament i oci. Entre els cursos 2018-19 i 2022-2023, el nombre d’internacionals en màsters va créixer un 1,4% a les universitats públiques i un 37% en les privades. Les autores atribueixen la diferència, entre altres motius, al fet que els centres privats són "més propensos a invertir fons en campanyes de captació i tenen un procés d’admissió més senzill".

Moguts per la facilitat que suposa una llengua comuna, els estudiants de l’Amèrica Llatina es matriculen en màsters en universitats espanyoles en més nombre que els de qualsevol altra regió del món. El percentatge d’alumnes llatinoamericans en màsters han passat del 31% el 2018-2019 al 69%. Mentrestant, els EUA i el Canadà tenen una representació mínima en la matriculació de màsters a Espanya, possiblement, segons les autores, a causa de la gran quantitat de programes de postgrau "molt competitius" que hi ha a Amèrica del Nord.

L’estudi destaca que a mesura que més institucions d’educació superior a Espanya ofereixen títols en anglès augmenta el potencial per atraure més candidats internacionals. De fet, el 2023, les autores de l’estudi van col·laborar en el desenvolupament d’una aplicació que permet als estudiants de secundària de totes les regions del món identificar quines universitats espanyoles ofereixen la carrera del seu interès en un format bilingüe: Spain College Degrees (SCD), finançat amb fons de la UE.

Notícies relacionades

Detingut un home a Girona per matar la mare del seu padrastre

L’escassetat de conills amenaça aus rapinyaires protegides

Sistema fiscal

L’estudi destaca que els estudiants internacionals i els proveïdors acadèmics que els capten contribueixen al finançament del sistema fiscal espanyol de dues maneres. En primer lloc, la despesa indirecta (3.567.115.126 euros) està subjecta a un impost sobre el valor afegit que oscil·la entre el 4% i el 21%. En segon lloc, en dues categories (Study Abroad i les escoles de castellà) es contracten professors i personal pels quals realitzen pagaments a la Seguretat Social. Els programes Study Abroad van contractar un total de 856 persones en el curs analitzat i les escoles de llengua i cultura espanyola van ocupar 5.805 docents i administratius. Per tant, el nombre de professionals que ocupen llocs en aquests grups educatius internacionals en conjunt ascendeix a 6.661.