El cansament dels usuaris del transport públic: «Entenc que els polítics es barallin, però la mobilitat de la gent n’hauria de quedar al marge»

Cadascú ja té prou amb les seves coses, així que només faltaria intentar o voler entendre què està passant amb les tarifes del transport públic. Després d’un matí de passeig pel metro i l’estació de Sants, aquest diari ha pogut comprovar aquest dijous que, més que molèstia o ràbia, que també, el que genera la baralla política que ha encarit els abonaments més utilitzats és desgana i cansament. Ho resumeix bé en un vagó del metro de l’L3 Montse Ginesta, camí d’una reunió de feina: «Et quedes estupefacta, pensant que potser demà apugen la llum, l’aigua o el col·le dels nens sense previ avís i sense cap explicació. Si em preguntes quant em costarà ara la T-usual, no en tinc ni idea. Però la veritat és que no ens hauria de sorprendre res de tot això; és el que hi ha».

La derogació del decret òmnibus que incloïa les ajudes al transport públic ja és una realitat després de la seva publicació, aquest dijous, en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). D’aquesta manera, fins que es deixi d’aplicar el 30% que el Govern de Pedro Sánchez bonificava en la T-usual i la T-jove, és l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que aporta un altre 20% fins arribar al 50% de rebaixa, la que assumeix la totalitat de l’ajuda. 

«Jo pensava...»

A molt curt termini, quan les màquines de venda de bitllets, el ‘software’ de les aplicacions mòbil i la cartelleria estiguin ja actualitzats, aquests dos abonaments passaran a tenir només un 20% i no un 50%de descompte. Martí Molina, a Ferrocarrils, alguna cosa ha sentit aquest matí a la ràdio mentre esmorzava. «Però jo pensava que els preus es marcaven a final d’any i que no es tocaven fins a l’any següent». Doncs no, i menys en aquest cas, amb unes ajudes que són una decisió política que requereix un plàcet parlamentari que no ha sigut possible.

El Martí, segurament, fa referència a l’increment mitjà del 3% a totes les tarifes que va entrar en vigor el 15 de gener i que es va acordar en el consell d’administració de l’ATM del 27 de desembre. Això és el que sí que va a missa durant els 12 mesos de l’exercici següent. Una altra cosa són les ajudes que es van començar a aplicar el setembre del 2022 per decisió del Govern, que ha anat acompanyant, en el cas de Catalunya, la Generalitat, aportant-ne una part. A l’explicar-ho a aquest jove administratiu, encongeix les espatlles i es pregunta si no és una mica perillós que una cosa «tan important com el preu del metro depengui d’una baralla entre partits polítics».

«Però em perdia...»

Són les coses de no tenir una llei de finançament del transport públic que permeti blindar les tarifes, incloses les possibles subvencions, que tradicionalment han tingut un calze molt més social i quirúrgic que universal. A Sants hi ha Juli, que espera un tren cap a Vilanova. Disposa del bitllet gratuït recurrent que podrà utilitzar fins al 30 d’abril, dia a partir del qual haurà de pagar el preu regulat, sense cap rebaixa. «Ahir a la nit vaig començar a llegir una mica sobre el tema, però em perdia. El que sí que m’ha quedat clar és que deixarà de ser gratis Rodalies». Aquesta és la tercera pota del que ha de passar i ja és aquí: T-usual i T-jove a molt curt termini amb un 20% de descompte (i no un 50% com fins ara) i adeu a l’abonament recurrent gratuït, tot i que els que l’hagin comprat abans d’aquest dijous –alguns a les sis del matí d’aquest dijous encara l’ha pogut adquirir, tot i que han sigut casos excepcionals– encara el podran gaudir tres mesos més.

Es dona la trista ironia que la batalla entre Junts-PP i el PSOE ha posat el focus en les persones que més utilitzen el transport públic. És a dir, els que fan servir la T-casual, la T-familiar, la T-dia o el bitllet senzill no notaran cap tipus de canvi, perquè aquests títols no tenien cap ajuda extraordinària. Però la T-usual i la T-jove concentren el 71% de les validacions de l’àmbit de l’ATM de Barcelona. Quan s’actualitzin les tarifes, la T-usual d’una zona passarà de 22 a 35,20 euros, i la T-jove, dels 44 bonificats a 70,40 euros.

«No m’ho puc permetre»

Notícies relacionades

La investigació de l’assassí de la dona de Girona, pendent dels psiquiatres

Si compres per Shein, Temu o Amazon, atent a la nova estafa del paquet

«¿A qui li ha de semblar bé? ¿Ara estic pagant 22 euros i dius que hauré de pagar 15 euros més? No tinc cotxe ni me’l puc permetre, així que hauré de passar pel tub», compartia a Sants, a punt de pujar a l’L5, la Carolina, una administrativa. Prenent un cafè a l’estació de trens hi ha Manuel Soldevila, aparellador. Ha d’anar a visitar una obra fora de la ciutat i la seva dona utilitza el cotxe cada dia per anar a treballar. «No soc un habitual de Renfe, però sí que acostumo a moure’m amb metro per la ciutat amb la T-usual. Ho vaig sentir per la ràdio i al tornar a casa a la tarda vaig llegir un parell de notícies sobre el tema. Puc entendre que els partits polítics es barallin, però coses com la mobilitat de la gent n’haurien de quedar al marge».

Finalment. Manuel Jaraba, un testimoni recollit pel fotògraf d’aquest diari Marc Asensio. Aquest home de 54 anys és un veterà del transport públic, i a més l’utilitza tant dins com fora de Barcelona. La seva queixa, no obstant, és més global. Les ajudes no li semblen malament, però es queixa d’una «caiguda generalitzada de la qualitat dels serveispúblics». «Com amb la sanitat, tinc la sensació que abans les coses funcionaven millor».