La Cerdanya s’aboca a un xoc de trens entre el negoci i el dret a l’habitatge

La vall pirinenca més propera a les grans capitals s’ha convertit en el destí preferit dels qui busquen una segona residència i, també, els qui busquen un producte d’inversió per rendabilitzar el seu capital. Així ha estat com en l'última dècada la vall ha disparat la xifra de construcció, multiplicant per sis la mitjana nacional, i ha situat el seu parc d’habitatges de segona residència en el 64% del total. El mercat i el model turístic residencial han fet de la Cerdanya la gallina dels ous d’or.

Els prats qualificats com a urbanístics a la Cerdanya s’han convertit en el principal desig del sector immobiliari, fins al punt que actualment ja més de sis cases de la comarca de cada deu són de segona residència. Això és així perquè en els últims anys la construcció de cases noves a la vall destinades al turisme residencial s’ha disparat amb uns dos-cents habitatges nous cada any. A la Cerdanya es construeix en l'última dècada dotze cases d’obra nova per cada mil habitants, quan la mitjana de Catalunya és de dues cases per cada mil habitants. Això comporta a la vall una pressió immobiliària equivalent a la que pateix una ciutat de cent-mil habitants. El nombre d’habitatges que no es destinen a primeres residències a la comarca és encara més gran en alguns municipis com ara Bolvir o Alp, en els quals aquest percentatge assoleix el 80%, de manera que entre setmana, vuit de cada deu cases son tancades.

En paral·lel, la realitat de la construcció i el mercat immobiliari ha abocat la comarca al fenomen de la gentrificació, el moviment d’expulsió de la gent cap a les comarques veïnes. Joves i treballadors han de buscar casa al Ripollès, l’Alt Berguedà o l’Alt Urgell.

Aquest escenari immobiliari desfavorable pels joves i la classe treballadora ha coincidit amb una nova realitat social a la Cerdanya. El Procés independentista i el ressorgiment dels moviments ecologistes, feministes i de base popular han generat un moviment contrari al model econòmic inexistent fa una dècada. Les entitats Pirineu Viu, Sindicat d’Habitatge de Cerdanya, Ateneu Popular de Cerdanya i Assemblea de Joves de Cerdanya són tan sols la punta de llança d’un dinamisme social que no s’aturarà.

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

La plataforma Confluència per una Cerdanya Sostenible, que agrupa 26 entitats culturals i associacions de base popular de la comarca, ha convocat pel dia 15 de febrer un gran acte unitari de debat a Puigcerdà al voltant de l’accés a l’habitatge. D’aquesta Convenció en sorgirà un manifest que Confluència farà arribar als ajuntaments, Consell Comarcal i Govern de la Generalitat. La Plataforma és ara per ara l’ens més representatiu de l’associacionisme de la Cerdanya, la qual cosa mostra la nova vitalitat social sorgida a la vall en l’última dècada.

Formen Confluència entitats de tots els àmbits com ara l’Associació Agroalimentària de Cerdanya, Amics de Cerdanya, Associació de Veïns de La Molina, Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya Ecoresort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, Grup d’Amics de Montellà, Grup de Recerca de Cerdanya, Institut d’Estudis Ceretans, Les Petits Ruisseaux, Òmnium Cultural de Cerdanya, Salvem Éller, Salvem La Molina, Salvem La Solana, SOS Pirineus o la Colla Castellera de Cerdanya.