Les vendes de fàrmacs contra l'obesitat a Espanya es multipliquen per 25 en cinc anys

Durant l’any passat, les farmàcies van dispensar més de 4,8 milions d’unitats d’Ozempic, Wegovy i Mounjaro.

Les vendes de fàrmacs contra l'obesitat a Espanya es multipliquen per 25 en cinc anys
4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El fenomen dels nous fàrmacs contra l’obesitat, que alguns metges comparen ja amb la revolució que van suposar la viagra o la píndola anticonceptiva, també ha calat en la societat espanyola. Les vendes d’Ozempic i els seus anàlegs, Wegovy i Mounjaro, s’han multiplicat per 25 des del 2019, quan el primer, que van posar de moda les celebrities, va arribar a Espanya. Wegovy i Mounjaro són més recents, es van començar a comercialitzar al nostre país el 2024, i durant l’any passat van impulsar la demanda de tal manera que les unitats venudes en farmàcies del conjunt de fàrmacs similars contra la diabetis i l’obesitat van superar 4,8 milions d’envasos, un 51% més que el 2023.

La popularitat és, per tant, elevada malgrat que ni Mounjaro ni Wegovy estan finançats pel sistema públic i costen la barbaritat de 271euros al mes el primer i entre 179 euros i 292 euros, cada dos mesos, el segon, depenent del proveïdor. I Ozempic està sufragat pel Govern, però només per a pacients amb obesitat i diabetis de tipus 2 i mal controlada.

És a dir, en queden fora les persones sense diabetis, amb diabetis de tipus 1 o bé controlada, però molts el paguen de la seva butxaca davant la possibilitat d’inhibir la gana de tal manera que s’aconsegueixen pèrdues de pes de fins al 15% de la massa corporal si es combina amb una dieta equilibrada o exercici. Els fàrmacs antecessors a Ozempic ben just aconseguien un 3%, que en persones de 100 quilos suposa uns tres quilos. Ha sigut tal la fama mundial d’Ozempic –impulsada per famoses com Kim Kardashian que van promocionar, de manera incorrecta, el fàrmac per perdre els quilets de més, quan està indicat per tractar la diabetis i l’obesitat i no per aprimar-se en persones amb un lleuger excés de pes– que hi va haver una crisi de desproveïment mundial. Davant d’això, la farmacèutica impulsora, la danesa Novo Nordisk, que s’ha convertit en la companyia més valuosa d’Europa gràcies a les vendes d’aquests medicaments, va llançar Wegovy, que permet (igual que Mounjaro) pèrdues de pes més pronunciades, de fins al 25% del pes corporal, i està autoritzat específicament per a l’obesitat.

Ingressos milionaris

Pocs mesos després, l’estiu passat, es va autoritzar Mounjaro, de la farmacèutica Lilly, que ha contribuït a catapultar els ingressos dels laboratoris gràcies a les vendes d’aquests medicaments a Espanya fins als 484 milions d’euros, un 65% més que el 2023. El càlcul se sustenta en el preu de venda del laboratori (PVL) i en les vendes a les farmàcies espanyoles d’unitats d’Ozempic, Wegovy i Mounjaro, però també de Rybelsus i Saxenda, que tenen uns resultats més modestos contra l’obesitat, però pertanyen al mateix mercat. Les dades han sigut facilitades a aquest diari per la consultora IQVIA.

Als ingressos hi cal restar les despeses de recerca, producció o distribució, entre d’altres, però les xifres demostren que l’obesitat s’ha convertit, tant a Espanya com en altres països, en un filó de negoci per a les farmacèutiques, que continuen investigant en aquest terreny, ja que l’elevat índex de greix corporal és una de les epidèmies dels nostres dies. A Espanya, no obstant, metges i pacients reclamen que el sistema de salut financi, de manera progressiva, els medicaments a totes les persones que ho necessitin, sempre amb prescripció d’un facultatiu. Atesa l’alta incidència de l’obesitat, que afecta el 19% de la població espanyola, i que els fàrmacs no són econòmics, els especialistes entenen que no es poden sufragar de la nit al dia per a tots els que els puguin necessitar, però sí que demanen que es comencin a finançar per a les persones que més els necessitin.

"La gent pensa que l’obesitat deriva de l’estil de vida, però és una malaltia, d’origen multifactorial, que dona lloc a un excés de teixit adipós. És per això que demanem una inclusió progressiva en la cartera de serveis", explica Irene Bretón, coordinadora de l’àrea de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

Controlar malalties

Es podria començar, apunta al seu torn Albert Lecube, membre de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), pels pacients amb patologies cardiovasculars i altres complicacions relacionades amb l’obesitat, ja que els assajos indiquen que els fàrmacs ajuden a controlar aquestes malalties, o pels que estiguin en llista d’espera per a una cirurgia bariàtrica. "Cal començar a finançar per subgrups, monitoritzar la seva evolució, i si es confirmen els resultats, augmentar el nombre de beneficiaris", reclama l’endocrí.

Notícies relacionades

Per la seva banda, l’associació de pacients ASEPO demana el finançament dels fàrmacs, però també eines preventives, així com l’atenció als malalts per part d’equips multidisciplinaris. En aquest context, el Regne Unit ha anunciat una mesura polèmica: estudia assumir-ne el cost en persones aturades per afavorir la seva tornada al mercat laboral.

Una altra de les raons que avalen la necessitat de començar a finançar els nous fàrmacs, a més del seu èxit contra l’obesitat, la diabetis i altres comorbiditats, és que, probablement, l’ús dels nous medicaments sigui prolongat, ja que s’està detectant un efecte rebot en persones que deixen el tractament.