"No" es converteix en la paraula maleïda de la criança

Mares que estan seguint una sèrie i la deixen de veure quan el nen els demana el comandament a distància per posar alguna cosa que els agradi a ells. Pares que canvien el menú del sopar quan els seus fills els sol·liciten una altra cosa. Mares que negocien l’hora d’anar al llit. Pares que suprimeixen els plans del cap de setmana perquè a la nena no li ve de gust. Totes aquestes situacions són exemples quotidians que evidencien com de difícil resulta dir no als fills i filles. En una època en què es busca la felicitat tant sí com no, no s’ha convertit en una paraula maleïda de la criança. Les conseqüències són devastadores. "Si amb 9 anys el teu fill és així, amb 13 o 14 el perdràs definitivament i no hi haurà marxa enrere. Seran adolescents que vindran a casa quan els plagui després de sortir de festa i consumiran el que vulguin", pronostica l’educadora, divulgadora i assessora familiar Claudia Bruna.

"La mama prefereix no fer això". Com "no" s’ha convertit en una paraula desfasada i bruta en la paternitat és el títol d’un recent article del diari britànic The Guardian en què analitzava la "por" de mares i pares a dir no. En lloc de deixar anar aquest senzill monosíl·lab i tancar el tema, les famílies es passen una bona estona negociant, pactant i dialogant. Espanya, gran importadora del model anglosaxó, no es deslliura de la urticària que produeix als pares i mares la paraula no. ¿Per què? "Confonem autoritat amb autoritarisme", respon Eva Millet, periodista, escriptora i una de les màximes expertes a Espanya de la hiperpaternitat, fenomen que imposa donar-ho tot per criar éssers perfectes i especials. "L’autoritat és important. Però el corrent actual dicta als pares i les mares que criïn en positiu. Tot ho han d’argumentar i raonar amb els seus fills. ¿Es pot? Honestament, penso que no. És un model esgotador.

Multa de trànsit

¿De veritat que cal negociar fins i tot el sopar?", es pregunta la divulgadora. En la mateixa línia, el professor i filòsof David Pastor Vico, autor d’Era de idiotas, una bufetada a la generació de pares i mares més ben preparats de la història, afegeix que hi ha qüestions que no s’haurien de negociar. Per exemple, l’hora d’anar al llit. "Si és a les nou, és a les nou, no pots entrar en els pactes de 15 minuts més. En el futur, aquests nens i nenes viuran en una societat amb coses innegociables. ¿Acordaran les hores de feina en una fàbrica o una multa de trànsit?", remarca.

Segons l’opinió del divulgador, la paraula no educa. "Això no significa que calgui educar en el no, però és una eina més, una de fonamental, en l’educació". Vico explica que les negatives són molt freqüents durant els jocs infantils al carrer, un dels seus cavalls de batalla i una cosa que ara brilla per la seva absència malgrat ser fonamental. "Els prepara per a la futura vida en societat i els atorga fortaleses emocionals", comenta. Vico conclou que les famílies fugen de la paraula no perquè creuen que, altrament, estan fallant com a proveïdors dels seus fills. "Volem donar-los tot el que puguem, especialment si nosaltres no ho vam tenir. És una idea estúpida", afegeix.

Perdre la confiança

Notícies relacionades

Nova entitat a Ripoll per reconnectar els veïns davant Orriols

Anna Freixas: "La dificultat de la jubilació és donar sentit a la vida cada dia"

L’assessora familiar Claudia Bruna atribueix a l’efecte pèndol el desterrament que ha patit la paraula no a les llars. "Molts pares i mares es van criar sota models estrictes i gens comunicatius en què no era no perquè ells ho deien, i punt. Ara ens n’hem anat al pol oposat", sentencia. "És important saber que els límits són fonamentals. Es confonen amb agressivitat, control i intromissió, però en realitat són la via per preparar els nostres fills per sortir a la vida. De vegades es pot negociar amb els nostres fills i oferir-los explicacions. I d’altres cal dir un no, i punt", conclou Bruna. El problema, afegeix, és que moltes famílies temen posar límits perquè creuen que perdran la relació amb els fills. Autora de l’assaig Madres mamíferas, Millet assegura que l’origen del problema que suposa no dir mai no als desitjos dels fills rau en les etiquetes de la maternitat actual.

"Positiu, afecció, respecte... És una manipulació del llenguatge, s’han apropiat de les paraules més boniques i se les han emportat al seu terreny. ¿Què significa la criança positiva, que si no segueixo els seus dictàmens estic criant en negatiu?", critica. La periodista adverteix de la necessitat d’ensenyar els fills a bregar amb els revessos perquè, quan vinguin situacions que siguin lletges, sàpiguen sortir a la superfície.