Mare d’una adolescent ingressada amb depressió: «Visc amb l’angoixa de si aconseguirà sortir per treure’s la vida»

A Lucía Soliño Germade, la seva filla li va confessar: «Necessito parar ara». La menor, de 16 anys, encadena ingressos i tractaments des del setembre del 2021 i, en l’actualitat, pateix un quadre de depressió persistent «que l’està invalidant totalment». El patiment acumulat és «molt fort» i l’adolescent no veu cap altra opció que posar fi a la seva vida. Sap que a la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo, on està hospitalitzada des del febrer, no l’hi permetran. Així que busca la manera d’ escapar-se.

El cap de setmana passat ho va intentar en dues ocasions. El personal ho va evitar i no hi va haver conseqüències. «Visc amb l’angoixa de si ho aconseguirà», admet la seva mare, que considera insuficients els professionals que cuiden dels sis pacients –«no són malalts a l’ús», remarca–. Sobretot, a la tarda i els caps de setmana, amb una infermera i dues tècniques de cures auxiliars d’infermeria. Els sindicats pensen el mateix. Ja han reclamat més personal formalment en diverses ocasions, a iniciativa de CIG-Saúde.

La filla de la Lucía té activat l’alt risc de fuga i l’han traslladat a prop del control des de fa més d’una setmana. Està pendent de les oportunitats que li permetin sortir. Divendres ho va intentar quan es va obrir la porta de la unitat per deixar passar la màquina de la neteja. La va placar la psiquiatra al veure-la córrer. Dissabte va aprofitar que dues pacients més van entrar en crisi. «Enmig de l’enrenou, va dir ‘aquesta és la meva’», narra la mare. Va córrer al control a buscar el botó que obrís la porta. El personal l’hi va impedir.

«És que no donem per a més. ¿Què fem?», li va dir una de les sanitàries a la Lucía. Ella les entén. Les veu «desbordades». «Amb la dinàmica de crisi contínua dels pacients que hi ha allà, amb tres persones és impossible», afirma la Lucía. Els sindicats demanen, almenys, un professional més, com tenen a Santiago. Allà, el quart és un zelador. Aquí aposten per una TCAE més.

Els dos dies següents, la seva filla va estar amb contenció «més del que hauria de ser». «El principal problema de la unitat és la falta de prou personal per acompanyar-los i que no siguin necessàries aquestes mesures», afirma.

Llarg periple

Notícies relacionades

Catalunya redueix l’abandonament escolar primerenc, tot i que continua per sobre de la mitjana espanyola

El TSJC aprova destinar quatre jutges de reforç per lluitar contra la multireincidència a Barcelona

La filla de la Lucía ja ha passat per tots els dispositius possibles. Un primer ingrés –setembre del 2021– en habitacions de Pediatria per un trastorn de conducta alimentària molt greu. A través d’una reclamació, van aconseguir traslladar-la a la unitat de Santiago —en aquella època, l’única a Galícia–. El gener del 2022 li van donar l’alta i va passar a l’hospital de dia del Nicolás Peña. Va tornar a recaure i va ingressar en adults del Cunqueiro. «Un malson». Va tornar a Santiago, al Nicolás Peña i, de nou, al Cunqueiro, el febrer del 2024. Aquesta vegada a la nova unitat infantojuvenil. «El millor fins ara; està n un lloc amable, però l’han de dotar», opina. Sense aula a l’estiu, sense docent tampoc en l’inici de curs, van tenir poca activitat. Va veure empitjorar la seva filla, que no posa un peu fora de la unitat –és a dir, que no veu els seus dos germans– des del setembre.

La Lucía és conscient que el cas de la seva filla «és molt complex» i que l’equip mèdic «està molt involucrat» i «està fent tot el que pot». Relata que fins i tot es van posar en contacte amb altres hospitals a la recerca d’una teràpia més efectiva. «Mai deixen d’intentar-ho, demanen autoritzacions per provar nous tractaments i escolten el que proposem», agraeix. També els dona les gràcies per mantenir-la a la unitat amb 16 anys, edat en què Galícia considera els pacients adults i ingressen a la planta de Psiquiatria però sense poder sortir de l’habitació, per no coincidir amb majors d’edat. A ella la mantenen a la unitat infantojuvenil perquè els va complir estant allà ingressada. Sanidade es va comprometre l’any passat a elevar l’edat fins als 18 en el seu nou pla de salut mental, perquè només a Galícia i Astúries es dona aquesta situació. La conselleria treballa en el disseny del nou pla quadriennal –caducat l’anterior el 2024– i assegura que suposarà «un augment considerable dels recursos».