Educació

Catalunya redueix l’abandonament escolar primerenc, tot i que continua per sobre de la mitjana espanyola

Malgrat el descens, els joves catalans que no completen l’ESO i no continuen formant-se (13,7%) superen la mitjana espanyola, que el 2024 va marcar el seu mínim històric, 13%

L’alumnat català amb necessitats especials a l’escola ordinària creix el 60% només en sis anys

Barcelona 19/3/2020 Estudiantes de secundaria y bachillerato estudiando en casa por el cierre de escuelas y institutos per el c

Barcelona 19/3/2020 Estudiantes de secundaria y bachillerato estudiando en casa por el cierre de escuelas y institutos per el c / JULIO CARBO

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

L’abandonament educatiu primerenc, el percentatge de població de 18 a 24 anys que no ha completat l’ESO i no segueix cap tipus d’educació ni de formació, va descendir l’any passat a Catalunya del 14,77% (2023) al 13,73%. La baixada és molt més intensa si es compara amb el 2022, quan el percentatge va arribar al 17,49%. Fa una dècada, la xifra estava disparada al 22,21%. Malgrat el descens, l’abandonament escolar a Catalunya continua sent superior a la mitjana espanyola, que el 2024 ha marcat el seu mínim històric: 13%. Catalunya és lluny de tenir les xifres d’altres comunitats autònomes, com Euskadi (5%) i Cantàbria (5,51%), que són els territoris amb menys abandonament escolar. També és lluny de Madrid, que té un 10,52%.

El Ministeri d’Educació, que ha facilitat aquest dimarts les xifres del 2024, destaca que la mitjana espanyola ha baixat en un any 0,7 punts, segons les dades incloses a l’Enquesta de Població Activa. És la taxa més baixa des que es fan estadístiques. Comparat amb una dècada abans, el percentatge d’abandonament a Espanya ha baixat un 40,7% al passar del 21,9% el 2014 al 13% actual. La distància amb la mitjana de la Unió Europea també s’ha reduït, però Espanya continua superant-la (el 13% davant el 9,50%).

Per sexes, el 2024 l’abandonament entre els homes s’ha reduït lleugerament respecte a l’any anterior (cau 0,3 punts percentuals), i se situa en el 15,8%. El de les dones descendeix clarament (1,3 punts percentuals) fins a arribar a una taxa del 10%.

Ocupació, sou i salut

El nivell educatiu de la població no només està relacionat amb una taxa més elevada d’ocupació i sou, sinó també amb un millor estat de salut. Per això la importància d’anar més enllà de l’educació obligatòria (primària i ESO). L’organització econòmica OCDE va publicar al setembre l’estudi ‘Panorama de l’educació’,que va revelar que entre els 25 i els 34 anys, el percentatge de persones amb estudis bàsics és del 25,7% (davant el 34,7% registrat el 2016). No obstant, en aquesta franja d’edat, Espanya també segueix lluny de la mitjana de l’OCDE (13,6%) i la UE (12%).

Notícies relacionades

A l’hora d’explicar els motius de l’abandonament escolar, els especialistes en educació recorden que no es pot mirar només el que passa a les aules, perquè també existeix un ecosistema social i laboral que influeix en les trajectòries escolars. «El nivell formatiu dels pares i les mares i el nombre de llibres que es llegeix a casa és molt important. A Espanya, gairebé el 14% de l’alumnat no acaba batxillerat, però aquest percentatge és 12 vegades superior quan la mare només té estudis primaris respecte a quan té estudis universitaris, i vuit vegades més gran en les famílies que pateixen dificultats per arribar a final de mes», explica a aquest diari el mestre, professor universitari i investigador, Daniel Turienzo, coautor de l’assaig ‘Educafakes. 50 mentiras y medias verdades sobre la educación española’ (Capitán Swing).

Segons les dades de l’EPA, la població entre el 20 i 24 anys que ha arribat almenys al nivell de segona etapa de l’educació secundària arriba el 2024 al 79,9%, cosa que suposa 14,1 punts més que la dada del 2014 (65,8%) i 0,9 punts més que el 2023. A més, el percentatge de població d’entre 25 i 34 anys que ha arribat al nivell d’educació superior puja 0,6 punts fins a situar-se en el 52,6%, superant l’objectiu de conclusió de l’ensenyament superior fixat per al 2030, que és d’almenys el 45%.